Bolsonaro i Orbán, noves incorporacions a la llista de «depredadors de la premsa»

Dirigents de països autocràtics com el príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, però també d’altres de formalment democràtics, com els presidents del Brasil, Jair Bolsonaro, o d’Hongria, Viktor Orbán, s’han convertit en «depredadors de la premsa» per a Reporters sense Fronteres (RSF).

L’organització internacional ha publicat aquest dilluns una llista, que actualitza l’anterior del 2016. L’informe inclou en total 37 «tirans» de tot el món a qui retreu «una repressió massiva de la llibertat de premsa», entre els quals per primera vegada des de la seva creació fa una vintena d’anys figura el responsable d’un país de la Unió Europea. El motiu és que considera que des que Orbán va tornar al poder el 2010 –primer com a primer ministre i després com a president– no ha cessat en el seu afany d’atemptar contra el «pluralisme i la independència dels mitjans».

A partir de la seva idea de «democràcia iliberal», el president hongarès, ha transformat el servei de ràdio i televisió pública en «òrgan de propaganda» i els mitjans privats o els ha convertit en serfs o els ha reduït al silenci. Això ha sigut possible gràcies a maniobres politicoeconòmiques i a la compra de mitjans per part d’alguns oligarques vinculats al seu partit.

Insults, humiliacions i amenaces

L’oenagé retreu a Bolsonaro els insults, humiliacions i «amenaces vulgars» que ha dirigit a la premsa des que va arribar a la presidència de la democràcia més gran de Amèrica Llatina el 2018. Des d’aquell moment, RSF remarca que «la feina de la premsa brasilera s’ha tornat extremadament complexa» i els principals objectius dels seus atacs han sigut les dones periodistes, els especialistes polítics i el grup Globo.

La crítica se centra particularment en l’acció combinada de la família i l’entorn del president brasiler amb persones que el recolzen des de les xarxes socials i que, amb ajuda de robots, es dediquen a treure credibilitat a la premsa, que acusen de ser «enemiga de l’Estat».

Com Bolsonaro, altres presidents d’Amèrica Llatina han entrat a la llista negra de l’organització. Les noves incorporacions són els presidents de Cuba, Miguel Díaz-Canel, i de Nicaragua, Daniel Ortega, que s’afegeixen al de Veneçuela, Nicolás Maduro, que ja hi era des de la seva arribada al poder el 2013. La presència de Díaz-Canel es justifica per la continuïtat que ha donat al «totalitarisme de tipus soviètic» que va deixar a les seves mans quan li va cedir el poder Raúl Castro, que fins aleshores també figurava entre els «depredadors» assenyalats per l’organització.

El règim d’Ortega contra la premsa

Ortega comença a formar part d’aquest llistat per l’«asfíxia econòmica i censura judicial» a la que ha estat sotmetent la premsa des que va començar el seu tercer mandat consecutiu el novembre del 2016, i que ha pres una nova direcció amb la perspectiva de les eleccions presidencials que s’han de celebrar al novembre.

Daniel Ortega ordenó dos veces cerrar la redacción de Confidencial. Ahora la policía está allanando mi casa en Intermezzo del Bosque. Exigimos respeto a la integridad física de mi cuñada Amelia Elizondo, y la trabajadora doméstica Amparo Castillo. No callarán al periodismo.

— Carlos F Chamorro (@cefeche) 22 de junio de 2021

RSF destaca que ha reforçat el «seu arsenal de censura» amb accions judicials «abusives» contra els que s’hi oposen tant en la classe política com en els mitjans i assenyala entre les seves principals víctimes la família Chamorro i en especial la periodista i ara també candidata presidencial Cristiana Chamorro.

Històrics

Qui no sorprèn que hagi aconseguit entrar en aquest grup és Bin Salman, tenint en compte la concentració de poder a les seves mans des que va ser anomenat el 2017 successor pel seu pare i allò que RSF anomena la seva «barbàrie sense límits». L’organització recorda que l’Aràbia Saudita és «una de les presons més grans del món per als periodistes» i alguns d’ells són entre reixes sense saber de què se’ls acusa. Això per no parlar del cas de l’editorialista del Washington Post Jamal Khashoggi, assassinat i esquarterat al consolat saudita d’Istanbul el 2018.

Per primera vegada en aquesta edició hi ha dues dones «depredadores» alhora. Una és la cap de l’Executiu de Hong Kong, Carrie Lam, per comportar-se com «una marioneta a les mans del president xinès, Xi Jinping, en l’aplicació de polítiques «lliberticides contra la premsa» que van portar a la desaparició al juny de l’últim diari independent, Apple Daily, i a l’empresonament del seu fundador, Jimmy Lai.

Notícies relacionades

La UE exigeix a Hongria que reestableixi la llibertat de premsa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’altra dona és la primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, que dirigeix el país des del 2009 i que la llei del 2018 del qual sobre la seguretat digital l’organització denuncia que ha propiciat procediments judicials contra més de 70 periodistes i bloguers.

Set dels dirigents de la llista negra de l’organització hi són des de la primera edició el 2001. Per exemple el guia de la revolució iraniana, Ali Khamenei, els presidents de Síria (Bachar el-Assad), Rússia (Vladimir Putin) i Bielorússia (Alexandr Lukaixenko). També el de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema, que és el cap d’Estat del món que fa més temps qu és en el càrrec a les regnes del que RSF no dubta a qualificar d’«una dictadura totalitària» en la que el paisatge mediàtic es limita gairebé exclusivament als estatals encarregats de divulgar la «propaganda del Govern» i on no hi ha cap corresponsal estranger.