França posa en qüestió el futur avió europeu de combat

En plena etapa de rearmament a Europa, quan els socis de la UE van imaginant la seva autonomia tecnològica militar respecte de tercers, una nova dissensió posa en risc el projecte del Futur Sistema Aeri de Combat (FCAS, per les sigles en anglès), el caça amb què Europa voldrà salvar l’esglaó que ara el separa dels avions de guerra d’última generació que desenvolupen els Estats Units i en què investiga la Xina.

Ha donat notícia d’aquesta nova ensopegada l’agència Reuters des de Berlín, assegurant, sobre la base d’una font de la indústria alemanya de defensa, que el Govern francès ha comunicat a l’alemany que vol un 80% de la càrrega de treball per al desenvolupament de l’avió del FCAS.

Aquesta exigència trencaria el consens del repartiment a 1/3 amb què va néixer l’aliança entre França, Alemanya i Espanya. El desacord, no obstant, "no és el primer en aquest projecte", apunta una font de la indústria espanyola de defensa acostumada a veure tensions en aquest pla, del qual s’espera que a final d’any entri en la fase 2: del planejament al desenvolupament.

Guerra del futur

El FCAS no és un avió, sinó un sistema. Es compon d’un caça de sisena generació (avui els més moderns són de cinquena), una bandada de drons que volarien amb ell, i un núvol de combat, o integració de dades compartides per l’avió, els drons i altres plataformes –vaixells, vehicles terrestres, satèl·lits...– en el combat. El plantejament, malgrat la rapidesa amb què avança la tecnologia de defensa, continua sonant distòpic.

Però, a més d’un sistema i un camp de desenvolupament industrial i tecnològic, el FCAS és també un projecte polític d’unitat. Ho van escenificar el juny del 2019 Ursula von der Leyen, Florence Parly i Margarita Robles, llavors ministres de Defensa alemanya, francesa i espanyola, assegudes en una taula de firmes a la fira aeronàutica de París-Le Bourget.

Es tracta del pla amb què Europa aspira a jubilar els caces Eurofighter i els Rafale francesos el 2040 i comptar amb un producte comú per a la defensa aèria en una estructura militar, l’europea, la diversitat de models de la qual encareix compres i logística.

No només hi ha ambició industrial després de l’exigència de París –suposada, ja que el seu Govern no l’ha confirmat– d’un 80% de quota en el disseny de l’avió. Seria també una necessitat. "França necessita capacitats nuclears aèries en les quals altres països no pensen". O sigui, que el caça centre del sistema pugui llançar bombes atòmiques. Unes tensions semblants van sorgir, també amb Dassault, a partir de 1983, quan es planteja la fabricació del caça europeu Eurofighter Typhoon mentre la firma francesa està ultimant el seu caça Rafale.

De moment no ha transcendit de l’aliança FCAS un pronunciament francès d’aquesta envergadura per escrit, un document negre sobre blanc la impressió del qual podria conduir a la pràctica dissolució del projecte tal com es coneix ara, amb l’equilibri basat en les tres firmes pilars del pla: Airbus a Alemanya, Dassault a França i Indra a Espanya.

Són 100.000 milions d’euros en els comptes inicials del pla, un pressupost entorn de les porcions del qual se succeeixen les disputes. Per a Espanya es tracta d’un projecte clau. En una pàgina de formació del seu personal, l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai ho descriu així: "El Future Combat Air System (FCAS) és un projecte essencial per a la modernització de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai d’Espanya, que busca posicionar-se a l’avantguarda en capacitats de defensa aèria a escala global".

Notícies relacionades

Starmer i Macron tanquen un acord per frenar l’arribada d’immigrants

La UE acorda amb Israel augmentar l’ajuda humanitària a Gaza

Les esperances espanyoles d’una força aèria de sisena generació estan en el FCAS. El cap d’Estat Major de la Defensa (JEMAD), almirall general Teodoro Esteban López Calderón, va parlar dimecres a Madrid, en un esmorzar del Foro Nueva Defensa, quan se li va preguntar per l’F-35 nord-americà, l’avió de guerra de Lockheed Martin amb què contínuament s’especula a Espanya, que se situa com el caça més modern –i car– del món, dotat, entre altres capacitats, de vol furtiu o stealth.

Una decisió política del Govern manté Espanya fora de la llista de potencials clients d’aquest avió, malgrat que el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va apuntar abans de l’última cimera de l’Aliança que els aliats europeus comprarien 700 F-35, cosa que constituiria una força aèria formidable davant Rússia.