Informe alarmant
L’ONU denuncia l’espectacular increment de segrestos i abusos sexuals a nens en les guerres
Els raptes van augmentar un 90% respecte a anys anteriors, mentre que les violacions i altres formes de violència sexual van pujar un 70%
El nombre de segrestos i casos de violència sexual contra nens en zones de conflicte es va disparar de forma «alarmant» el 2020, segons han advertit aquest dilluns les Nacions Unides. Els segrestos van augmentar un 90% respecte a anys anteriors, mentre que les violacions i altres formes de violència sexual van pujar un 70%, apunta l’organització al seu informe anual sobre els atacs contra menors en les guerres. «Estem extremadament alarmats», ha assenyalat en una conferència de premsa la representant especial per a Nens i Conflictes Armats, l’argentina Virginia Gamba.
En el cas de la violència sexual, les víctimes són aclaparadorament (un 98%) nenes, segons destaca l’ONU, en contrast amb altres tipus d’atacs que afecten més els homes. Nacions Unides va verificar durant el 2020 un total de 26.425 violacions greus dels drets dels nens en conflictes armats, de les quals 2.479 corresponen a anys anteriors, però es van confirmar l’any passat.
Les violacions més comeses van ser el reclutament i la utilització de 8.521 nens, seguits per la matança i la mutilació de 8.422 nens i per 4.156 incidents de denegació d’accés humanitari. A més, es va detenir 3.243 nens per la seva vinculació real o presumpta amb grups armats.
Els nivells més grans de violacions greus verificades es van produir a l’Afganistan, la República Àrab Siriana, la República Democràtica del Congo, Somàlia i el Iemen, segons l’informe de l’ONU. El país amb més casos va ser, amb diferència, Somàlia, on hi va haver prop de 5.000 violacions greus, majoritàriament comeses pel grup terrorista Al-Shabab, però també cada vegada més per part de les forces que el combaten, segons va explicar Gamba.
Omissió de certs actors
L’informe, com cada any, identifica en un annex parts de conflictes responsables de violacions greus, en una mena de «llista negra» que en el passat ha generat importants polèmiques per la inclusió o omissió de certs actors.
Notícies relacionadesAl llistat figuren, entre d’altres, grups terroristes com Estat Islàmic, Al-Shabab o Al-Qaida, el colombià Exèrcit d’Alliberament Nacional i multitud de parts de guerres a l’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà, incloses forces governamentals en diversos casos.
Organitzacions de drets humans van tornar a denunciar immediatament que certs governs no siguin inclosos a la «llista negra» aprovada pel dirigent de l’ONU, António Guterres. «El secretari general Guterres està deixant que parts de conflictes implicades en la mort i mutilació de nens se salvin al deixar Israel, la coalició liderada per l’Aràbia Saudita (al Iemen) i altres violadors fora de la seva llista de la vergonya», ha assenyalat en un comunicat Jo Becker, responsable de Drets dels Nens d’Human Rights Watch.
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- trasport públic El Govern vol que tot el metro sigui accessible el 2030
- Resultats Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any
- Competició de vela Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica
- Resultats trimestrals El Sabadell guanya el 50% més i preveu un rècord de benefici el 2024
- Expansió empresarial Esteve compra a Perrigo la divisió de malalties minoritàries per 275 milions