Conseqüències del Brexit

El Regne Unit ja desencisa els joves espanyols com a destinació laboral

  • Els delictes d’odi al país van augmentar d’un 8% del 2019 al 2020 arran de la sortida del país de la UE

El Regne Unit ja desencisa els joves espanyols com a destinació laboral
3
Es llegeix en minuts

Amb gairebé un 40% d’atur entre els menors de 25 anys a Espanya, molts joves decideixen provar sort al Regne Unit. Ivo Sequeros és enginyer informàtic i la seva idea era instal·lar-se a la capital britànica. «En una ciutat com Londres hi ha ofertes molt interessants», assegura. Aquest ampli ventall de llocs de treball, afegit a la possibilitat de perfeccionar l’anglès, havien convertit el Regne Unit en una de les destinacions preferides de la joventut del nostre país, especialment per tenir les primeres experiències laborals. «Havia acabat la carrera, no tenia ni idea de què fer i el panorama laboral amb la Covid no estava bé», comenta Laura Olmedo, una jove de 22 anys acabada de graduar en Periodisme.

Internet és plena d’agències o grups de Facebook que ofereixen feina al Regne Unit per als joves espanyols. No obstant, el Brexit ha fet que molts s’ho plantegin dues vegades abans d’anar-se’n. Rafa Fernández i el seu nòvio són dos dels joves que van abandonar la idea de passar un estiu treballant a Anglaterra pel divorci del Regne Unit amb la Unió Europea. «Ens causava molta incertesa, no sabíem quin efecte tindria», explica.

Estat d’assentat

La creació del settlement i elpresettlement estatus –estat d’assentat i preassentat– va ser el principal fre per als que, com la Laura, tenien pensat traslladar-s’hi el 2021. «Les agències apressaven molt, volien que me n’anés d’una setmana per l’altra», remarca la jove, que va començar a buscar opcions a la tardor. La necessitat de tenir aquest document va fer que l’Ivo viatgés al país al novembre. «El meu pla era mudar-me el mes que ve i amb menys de 24 hores allà et donaven el presettlement status», apunta el noi.

La negativa dels europeus a traslladar-se al Regne Unit ja s’està notant al país. De fet, el diari britànic The Telegraph publicava l’1 de juny la notícia que Tim Martin, empresari i un dels principals defensors del Brexit, havia demanat al Govern de Boris Johnson que introduïssin un nou sistema de visat ja que molts negocis es poden veure obligats a tancar per falta de personal.

Delictes d’odi

Un altre temor que han tingut molts joves ha sigut la possibilitat de patir delictes d’odi per ser espanyols. «Ens donava bastant mal rotllo les actituds que hi estava havent per part d’un gran sector britànic cap a la resta d’Europa», assenyala el Rafa. El jove destaca també el prejucidi respecte als països del sud –Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya– coneguts com els PIGS, un terme pejoratiu cap als països que més van patir la crisi i que juga amb la paraula «porcs» en anglès. «Hi ha una certa desafecció cap als europeus que a mi és la raó principal per la qual no em ve de gust anar-hi», explica també l’Ivo. «Ja no és pel Brexit, sinó per la desafecció que ha causat», insisteix.

Notícies relacionades

El Govern britànic ha informat que els delictes d’odi es van incrementar d’un 8% del 2019 al 2020 a Anglaterra i Gal·les. Es tracta d’una tendència que creix a passos gegants des de la votació del Brexit. Ja el 2016, la BBC avisava que els delictes d’odi per raça o religió havien augmentat d’un 41% i no han deixat de créixer des d’aleshores.

Aquests motius han fet que els joves estudiïn altres destinacions. El Rafa va estar valorant la possibilitat de provar a Àustria. «El que més ens importava en realitat era l’anglès», es lamenta. L’Ivo explica també que a ell li interessava més el perfil de ciutat de Londres «més gran i cosmopolita». Per la seva banda, la Laura afirma que el que vol és tenir l’oportunitat de viure l’experiència fora. «Aquest any m’agradaria anar-me’n a Dublín», acaba dient.

Temes:

Brexit