Burkina Faso: Les claus del conflicte que es viu al país africà

L’est de Burkina Faso, on dos periodistes espanyols van ser capturats dilluns després d’un atac contra una patrulla i posteriorment assassinats, ha sigut escenari d’un repunt de la inseguretat a causa de l’augment de les operacions per part de grups gihadistes, que ha elevat a més les tensions intercomunitàries.

La situació d’inseguretat, que afecta igualment el nord del país i que en els últims mesos s’ha estès cap a la frontera amb Costa d’Ivori, al sud, s’ha deteriorat dràsticament des de l’arribada al poder de Roch Marc Christian Kaboré el desembre del 2015 després del cop d’Estat de l’any anterior contra Blaise Compaoré.

Així, el país no s’havia vist afectat fins aleshores per les accions de grups gihadistes que sí que operaven en altres països del Sahel, especialment a Mali, una cosa que ha sigut atribuïda en els últims anys a un suposat pacte de no agressió entre Compaoré i aquestes formacions terroristes.

No obstant, Burkina Faso ha sigut escenari de centenars d’atacs des d’aleshores, inclòs l’executat el gener del 2016 contra una cafeteria i un hotel de la capital, Ouagadougou, tot just uns dies després de la presa de possessió de Kaboré, que l’any passat va obtenir la reelecció en una votació marcada per la inseguretat.

El complicat de la situació de seguretat ha portat les autoritats a aprovar una llei per al reclutament de ‘voluntaris’ per donar suport als esforços de l’Exèrcit i la Policia, que se sumen a uns grups d’autodefensa coneguts com Koglweogo, dedicats especialment a garantir l’estabilitat en zones rurals.

No obstant, aquesta iniciativa de Kaboré ha tingut repercussions negatives en el conflicte, ja que els abusos suposadament comesos per l’Exèrcit i aquests grups d’autodefensa en les seves operacions de seguretat han augmentat les tensions intercomunitàries i han permès als gihadistes reclutar nous combatents.

En l’epicentre d’aquestes tensions es troba la comunitat fulani, també coneguda com a peul, a causa de les acusacions per part d’altres comunitats i les autoritats contra ells per figurar entre els principals integrants d’aquests grups terroristes, cosa que ha provocat atacs i venjances contra ells, alimentant un cicle de represàlies.

Exemple d’aquesta situació va ser la matança de prop de 50 membres de la comunitat fulani en mans d’una milícia progovernamental en resposta a un atac gihadista el 2019. Els fulani han fet front a aquest tipus d’acusacions en altres països de la regió, entre els quals Mali, cosa que ha retroalimentat aquestes dinàmiques i ha beneficiat els grups armats, que buscaven desestabilitzar la situació en àmbit local.

Així mateix, el Govern ha obert investigacions sobre les denúncies entorn de la mort de civils en mans de l’Exèrcit, incloses les formulades per Human Rights Watch (HRW) sobre l’execució de més de 30 detinguts l’abril del 2020 a Djibo (nord) després d’haver-los arrestat en el marc d’una operació antiterrorista.

Lluites entre grups

Lluites entre grupsEl país africà ha sigut a més escenari de les lluites internes entre els grups gihadistes pel control de diverses zones, inclosos combats entre les branques d’Estat Islàmic i Al-Qaida a la regió, Estat Islàmic al Gran Sàhara (ISGS) i el Grup de Recolzament a l’Islam i els Musulmans (JNIM), respectivament.

Estat Islàmic va reconèixer el maig del 2020 combats amb el JNIM, els primers fins a l’esmentada data en aquesta zona del continent, i va descriure els membres del grup com a «apòstates», després d’una sèrie d’informacions de mitjans dels dos països sobre enfrontaments entre els dos grups a Mali i Burkina Faso.

A Burkina Faso operen Ansarul Islam, un grup terrorista autòcton, així com JNIM, una organització gihadista que n’aglutina quatre més, entre les quals Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i Al Murabitún, i en menor mesura Estat Islàmic al Gran Sàhara (ISGS).

D’aquesta manera, es va trencar una fràgil entesa cordial entre els dos grups, enfrontats en altres països, principalment a Síria, si bé no van arribar a una cooperació total a l’hora de coordinar i perpetrar atacs a Mali i Burkina Faso.

Aquesta situació ha portat els països que integren el G5 Sahel –Burkina Faso, Txad, Mali, Mauritània i Níger– a reforçar la seva cooperació per fer front a l’amenaça, replicada a la conca del llac Txad, on operen Boko Haram i la seva escissió, Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental (ISWA), que també han incrementat els seus atacs durant els últims mesos.

Possibles converses

D’altra banda, el primer ministre burkinès, Christophe Dabiré, va obrir al febrer la porta a un procés de diàleg amb aquests grups com una possible solució a la crisi, sense que de moment s’hagin iniciat contactes de forma oficial. «No diem que Burkina Faso estigui en contra de les negociacions amb els terroristes», va dir.

Així, Dabiré va defensar durant una sessió al Parlament de cara a la seva confirmació en el càrrec després de les últimes eleccions, que «fins i tot els grans països, en països com l’Afganistan (...) han arribat a un moment en què cal asseure’s a la taula (de negociacions) amb els terroristes», amb referència a l’acord de pau firmat el febrer del 2020 pels Estats Units i els talibans.

En aquest sentit, va ressaltar que «totes les guerres acaben entorn d’una taula (de negociacions)» i va afegir que «això implica que, si es vol sortir d’aquesta situació, abans o després, caldrà reflexionar sobre la possibilitat (...) d’iniciar discussions».

Dabiré va argüir a més que aquest procés de converses podria iniciar-se «si es conegués de forma clara i neta els responsables de la situació actual», en una aparent referència a la necessitat que els grups terroristes designessin una delegació o un equip amb els quals mantenir aquests contactes.

Malgrat l’absència de contactes oficials, l’agència The New Humanitarian va indicar al març que alts càrrecs del Govern ha mantingut reunions secretes amb gihadistes, contactes que haurien arrencat abans de les presidencials del novembre del 2020 i que haurien permès arribar a alguns alto el foc ‘de facto’ en diverses zones del país.

Aquestes converses haurien implicat grups integrats en el JNIM –entre els quals figuren Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), el Front de Macina, Ansar Dine i Al-Mourabitoun–, si bé es desconeix si en aquestes participen membres d’ISGS, segons fonts diplomàtiques, analistes, treballadors humanitaris i fonts d’aquests grups gihadistes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Malgrat això, el portaveu de l’Executiu, Ousseni Tamboura, ha negat que hi hagi negociacions en marxa, si bé ha posat èmfasi que les autoritats han demanat líders religiosos i comunitaris que contactin amb reclutes d’aquests grups perquè entreguin les armes i ajudin a reconstruir el país, en un to de conciliació avalat per Kaboré durant els últims mesos.

Burkina Faso, juntament amb Níger i Mali, són a més en el centre d’una de les crisis de refugiats i desplaçats interns de creixement més ràpid al món, amb prop de tres milions de refugiats i desplaçats, segons les dades que estudia les Nacions Unides, que ha destacat que la necessitat és aconseguir restablir la pau i l’estabilitat, a més de donar ajuda els damnificats.