Mor G. Gordon Liddy, exassessor de Nixon i cervell del Watergate

G. Gordon Liddy, exagent de l’FBI que va ajudar a orquestrar l’assalt nocturn que va donar origen a l’escàndol del Watergate, un crim que va ser l’inici del final de la presidència de Richard Nixon, va morir dimarts als 90 anys, segons informa Reuters.

Liddy, que va fer la transició del seu paper en el Watergate cap a una carrera de 20 anys com a locutor d’una ràdio conservadora, va morir envoltat de la seva família a la casa de la seva filla a Mount Vernon, Virginia, segons va explicar a Reuters el seu fill Thomas P. Liddy en conversa telefònica. «Va tenir una vida plena i simplement ha arribat a la seva meta», va dir Liddy sobre el seu pare, que va afegir que la Covid-19 no va ser la causa de la mort. «Va fer tot el que Déu li va demanar, i fins i tot una mica més».

Segons el seu fill, Liddy va ser diagnosticat de Parkinson fa uns anys. La notícia de la mort de l’exagent federal va ser revelada pel ‘Washington Post’.

Liddy va ser un dels fontaners de la Casa Blanca, la tasca dels quals era evitar les filtracions a la premsa durant l’administració Nixon. A la seva àrea de treball en el Comitè per a la Reelecció del President Nixon s’havien de fer «trucs bruts», i va afrontar l’ocupació amb gust. Junt amb el seu col·lega E. Howard Hunt, antic agent de la CIA, va elaborar plans tan il·legals i extravagants que els seus superiors sovint el sancionaven. Entre els quals, una trama per assassinar al columnista d’investigació Jack Anterson, un fervent crític de Nixon, segrestar manifestants contra la guerra en el Comitè Nacional Republicà a San Diego el 1972 i portar-los més enllà de la frontera amb Mèxic o atraure membres del Partit Demòcrata a una festa amb prostitutes.

No obstant, no totes les seves idees van ser rebutjades. El 1971, uns mesos abans del robatori del Watergate, Liddy va prendre part en l’assalt a les oficines d’un psiquiatre que atenia Daniel Ellsberg, un antic analista militar nord-americà que va filtrar els papers del Pentàgon sobre l’esforç militar dels EUA al Vietnam.

Llavors va tenir lloc l’assalt que significaria la fi de Nixon. Liddy i Hunt van elaborar un pla per irrompre a les oficines centrals del Comitè Nacional Demòcrata al complex d’oficines i hotel Watergate, a Washington, com a part del programa que buscava la reelecció del president el 1972.

Després que el seu equip fos capturat, Liddy va ser trobat culpable de conspiració, robatori i de punxades telefòniques il·legals durant els assalts del Watergate i de l’oficina del psiquiatre d’Ellsberg. Va ser sentenciat a 20 anys de presó, dels quals va complir gairebé 5 abans de ser posat en llibertat gràcies a una commutació de pena el 1977 per part del president demòcrata Jimmy Carter, que va valorar que la seva condemna havia sigut desproporcionada respecte a la d’altres criminals del Watergate.

Al contrari que els seus sis companys, Liddy va rebutjar cooperar amb els investigadors, cosa que va portar un jutge a afegir 18 mesos de presó a la seva condemna pel seu rebuig a contestar les preguntes del gran jurat.

Mai se’n va penedir

El temps que va ser a la presó Liddy va ser el més llarg d’entre totes les figures de l’escàndol del Watergate, però mai es va penedir del seu crim i fins i tot va confessar al ‘New York Times’ que ho faria de nou si l’hi demanessin. A més, es va mostrar obertament orgullós de no haver cooperat amb el gran jurat i va criticar els que sí que ho van fer. De fet, conduïa un Rolls-Royce amb la matrícula H20-GATE.

Després de sortir de presó, Liddy va crear una firma d’investigació i seguretat, va escriure diversos ‘best-sellers’, va tenir algun paper a la televisió i al cine i el 1992 es va convertir en locutor d’un programa de ràdio situat a Washington que va ser retransmès per més de 225 emissores. Es va retirar el 2012.

Amb una postura rígida i inflexible i el seu bigoti característic, Liddy va ser conegut per les seves fanfarroneries. Presumia de poder mantenir la mà sobre una flama sense immutar-se i va assegurar ser capaç de matar una persona amb un llapis. Quan els oients del seu programa li preguntaven com li anava, ell cridava «¡viril, vigorós i potent!».

Liddy va assegurar que de petit era feble, fins que va decidir fer-hi alguna cosa. En la seva autobiografia de 1980, ‘Will’, va dir que es va inspirar en els discursos de Hitler que la donzella alemanya de la seva família escoltava per la ràdio i va decidir fer-se un home. La seva manera de fer-ho va incloure rostir i menjar-se una rata i lligar-se a si mateix a un arbre durant una tempesta elèctrica per superar les pors.

El 2001, la creença pública de Liddy que l’escàndol del Watergate tenia per objectiu cobrir un cercle de prostitució operat per l’oficina central demòcrata va ser peça clau en una demanda per difamació contra ell per part d’Ida ‘Maxie’ Wells, una secretària de l’oficina demòcrata en l’època de l’assalt. Segons el ‘Washington Post’, Liddy va dir en almenys dos discursos que l’advocat de Nixon, John Dean, va orquestrar l’assalt per robar fotografies de prostitutes mig despullades, incloent-hi la que llavors era nòvia de Dean, de l’escriptori de Wells. Un jurat federal va rebutjar tramitar la denúncia i el cas es va tancar.

Nascut el 30 de novembre de 1930 a Nova York, Liddy es va graduar a la Universitat de Fordham el 1952 i va obtenir un títol de l’Escola de Dret de Fordham el 1957. Després de dos anys de servei a l’exèrcit nord-americà, es va convertir en agent especial de l’FBI abans de tornar el 1962 a exercir dret a Manhattan. Més tard va ser fiscal al comtat de Dutchess, a Nova York, on es va fer famós per portar una pistola als judicis. «Creia ferventment en el perill que representaven les drogues, els criminals i els comunistes», expressava un perfil del ‘New York Times’ el 1973.

Com a fiscal, va estar involucrat en la batuda als anys 60 a Timothy Leary, l’antic professor de Harvard i defensor de l’LSD que tenia una comuna a prop de Poughkeepsie, a Nova York. Als 80 els dos homes van recórrer la nació portant a terme debats sobre assumptes socials i morals.

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

Liddy es va presentar sense èxit a les eleccions al Congrés pel districte 28 de Nova York el 1968, però aquell mateix any va jugar un paper significatiu a la campanya presidencial de Nixon al districte.

Liddy i la seva dona, Frances, que va morir el 2010, van tenir cinc fills.