Crisi sanitària global

Els errors de l’estratègia davant el coronavirus desgasten Macron

  • Segons l’última enquesta de ‘Le Journal du Dimanche’, el 60% dels francesos (+4 punts) estarien descontents amb el seu president

  • Les incoherències del confinament regional que va entrar en vigor aquest dissabte se sumen a la llista de fracassos i errors que marquen la gestió de la crisi sanitària a França

Els errors de l’estratègia davant el coronavirus desgasten Macron
3
Es llegeix en minuts
Irene Casado Sánchez
Irene Casado Sánchez

Periodista

ver +

L’aposta d’Emmanuel Macron era clara: accelerar la campanya de vacunació i evitar tant sí com no un nou confinament. Res ha sortit segons els seus plans, les tasques d’immunització no han aconseguit imposar-se a la propagació de la soca britànica i, un any després de l’esclat de la pandèmia, 21 milions de francesos viuen el seu tercer confinament. El fracàs de la seva estratègia i la incoherència de les restriccions anunciades en els últims dies desgasten la popularitat del president francès. 

Segons l’última enquesta de ‘Le Journal du Dimanche’, el 60% dels francesos (+4 punts) estarien descontents amb el seu cap d’Estat. «Tant a l’esquerra com a la dreta, la insatisfacció augmenta –constata–. Es dispara entre els artesans i comerciants, els directius d’empreses i els joves de 25 a 34 anys, els treballadors víctimes de la crisi econòmica». En definitiva, «el seu nucli» trontolla, analitza Frédéric Dabi, director general adjunt de l’Ifop. 

Una «guerra» massa llarga 

Una «guerra» massa llarga La pandèmia de coronavirus va obrir un parèntesi en les seves promeses reformistes, i va monopolitzar la seva agenda i posar a prova la qualitat del seu lideratge. Durant la primera onada de la Covid-19, els francesos es van mostrar benèvols ‘vis-à-vis’ del seu president. Ni la tardana reacció de les autoritats davant la propagació del virus, ni l’escassetat de mascaretes van passar factura a la imatge del mandatari. 

«Estem en guerraUna guerra sanitària, però l’enemic és allà. Invisible, esmunyedís», va advertir Macron fa 12 mesos abans de decretar un confinament nacional destinat a contenir l’epidèmia. Des d’aleshores, les restriccions sanitàries s’han succeït: el 30 d’octubre es va inaugurar un segon confinament, reemplaçat per un toc de queda a les 20 hores al desembre, avançat a les 18 hores a mitjans de gener i retardat a les 19 aquest cap de setmana. S’hi ha d’afegir el tancament de bars, restaurants, cines, teatres i museus des de fa més de quatre mesos. 

«Confinament», la paraula tabú 

«Confinament», la paraula tabú ¿Tantes privacions per, un any després, tornar a la casella de sortida? ¿Quan acabarà aquesta «guerra»? La benevolència té els seus límits i els interrogants guanyen terreny als 16 departaments –inclòs la regió de París– afectats per les noves restriccions, en vigor des d’aquest dissabte. 

«La qüestió de la incompetència s’imposa [...] i reactiva les crítiques entorn de la gestió del quinquenni», estima Dabi. Al cúmul de fracassos i errors s’hi suma la lentitud de la campanya de vacunació i la incoherència del nou confinament «alleugerit», imposat a un de cada tres francesos durant, almenys, quatre setmanes. 

«Crec que la paraula ‘confinament’ no és apropiada per a l’estratègia presentada. El que volem és frenar el virus sense tancar-nos [...] es tracta de viure amb [el virus], ho dic des de fa un any», va assegurar Macron un dia després que el seu primer ministre, Jean Castex, anunciés «mesures massives de frenada», mirant d’esquivar el dissortat terme. 

Confinament regional

Confinament regionalL’estratègia macronista s’assembla, cada vegada més, a un exercici d’improvisació. La seqüència d’aquest cap de setmana explica la irritació de l’opinió pública: hores abans de l’entrada en vigor del confinament regional, el Ministeri d’Interior va difondre una atestació necessària per posar un peu al carrer. Jutjat massa complex i incoherent, el document va ser modificat i, desdient el primer ministre, es va anunciar que les sortides –en un radi de 10 km del domicili i horari sense límit– no necessitarien cap justificant.   

«Ja no diem ‘queda’t a casa’, sinó ‘tots a casa’ o ‘tots fora’, però sense reagrupar-se», va mirar d’explicar aquest diumenge el portaveu del Govern, Gabriel Attal, enredant-se en un confús discurs sobre l’estratègia governamental, que, sense cap mena de dubte, contribueix al desgast del seu líder. 

«Cargol sense fi»

«Cargol sense fi»Al descontentament de l’opinió pública davant la gestió de la crisi sanitària s’hi afegeixen les crítiques procedents del terreny polític. «No van planejar res, no van organitzar res. Tornada a l’edat mitjana: confinament. I, després, desconfinament. I confinament de nou. El cargol sense fi», es va burlar de Jean-Luc Mélenchon, líder de França Insubmisa, resumint amb encert la sensació de ‘déjà-vu’ que exaspera els francesos. 

«El confinament és la resposta quan s’ha fracassat en tot. Vacunació lenta i incoherent, política de test deficient, hospital públic debilitat: el Govern fa pagar als habitants dels territoris afectats els seus repetits fracassos», va reaccionar la líder d’extrema dreta, Marine Le Pen. 

Notícies relacionades

Al partit Els Republicans, el to es repeteix: «El confinament firma un nou fracàs d’Emmanuel Macron. Els francesos estan pagant car l’amateurisme», va llançar Christian Jacob, president de la formació conservadora. 

La recta final del quinquenni macronista s’anuncia àrdua.