Elecció històrica
Samia Suluhu Hassan pren possessió com a presidenta de Tanzània
La fins ara vicepresidenta arriba al poder després de la sobtada mort de Magufuli
«No és el moment d’assenyalar amb el dit, sinó de donar-nos la mà i avançar junts», diu la primera mandatària en la història del país africà
Samia Suluhu Hassan s’ha convertit aquest divendres en la primera dona presidenta en la història de Tanzània i la segona al continent africà. Amb 61 anys, la dona, nascuda a l’arxipèlag de Zanzíbar, arriba al poder després de la sobtada mort de John Magufuli, de qui va ser vicepresidenta. La Constitució del país indica que, en cas de morir el president, el seu vicepresident ha de substituir-lo i acabar el mandat. És per això que Hassan governarà el país fins al 2025, ja que Magufuli havia sigut reelegit en les eleccions del 28 d’octubre.
Vestida amb un hijab vermell, Hassan ha jurat el càrrec sobre l’Alcorà en una cerimònia celebrada a la Casa de l’Estat a Dar es Salaam, la capital comercial del país. Durant la seva investidura, la nova presidenta ha fet un breu discurs davant una multitud majoritàriament masculina que incloïa dos expresidents i nombrosos oficials uniformats. «No és el moment d’assenyalar amb el dit, sinó de donar-nos la mà i avançar junts», ha declarat.
La mandatària va estudiar Economia a la Universitat de Manchester i ocupava la vicepresidència des del 2015, quan Magufuli va arribar al poder. Aquest últim hauria preferit portar l’exministre de Defensa Hussein Mwinyi com a segon, però el partit el va animar a escollir una dona. Després la va mantenir al lloc per aconseguir la reelecció. Des de la vicepresidència, Suluhu Hassan s’encarregava de temes relacionats amb el medi ambient o el treball. Aquest dissabte haurà de fixar un nou full de ruta per al seu Govern i escoltar les propostes del seu partit per al nomenament del seu vicepresident.
Un nou capítol
La mort de Magufuli no ha estat exempta de polèmiques ja que, mentre que des del seu Govern s’assegurava que la seva mort es deu a problemes cardíacs, el principal líder de l’oposició, Tundu Lissu, va assenyalar aquest dijous que Magufuli va morir per culpa de la Covid. El president havia sigut un gran negacionista d’aquesta malaltia, però després de la seva desaparició de l’esfera pública el 27 de febrer s’havia especulat amb la possibilitat que estigués buscant assistència mèdica a l’estranger després d’infectar-se amb el virus.
Lissu, exiliat a Bèlgica, considera Magufuli com el «líder més violent i titànic en la història de Tanzània». Per la seva banda, Human Rights Watch (HRW) ha denunciat el «llegat de repressió i greus abusos contra els drets humans» que ha deixat el mandatari. Des que va arribar al poder, desenes de persones han sigut empresonades per sedició i blasfèmia. A més de negar la Covid, Magufuli va emprendre una croada contra el col·lectiu LGBTI, no permetia que les nenes embarassades acudissin a l’escola, estava en contra dels anticonceptius i va limitar la llibertat de premsa.
HRW insisteix que aquest canvi en el poder suposa una nova oportunitat perquè Tanzània reverteixi una «trajectòria negativa dels drets humans», així com una ocasió per reviure la seva democràcia. «El nou Govern té ara una oportunitat d’acabar amb pràctiques polèmiques del passat», assenyala Otsieno Namwaya, director de l’organització per a la zona est de l’Àfrica.
