AI verifica mig centenar de vídeos sobre la matança de manifestants birmans

L’ONG Amnistia Internacional (AI) ha verificat un total de 55 vídeos que demostren la matança de manifestants anti junta colpista per part de la policia i els soldats amb armament letal i militar a Birmània (Myanmar). En un comunicat, l’ONG va afirmar aquest dijous que l’anàlisi dels vídeos, realitzats per membres del públic i mitjans i compartits a les xarxes socials, demostra una estratègia progressivament letal per part de les autoritats militars.

Almenys 60 manifestants i dissidents han mort en mans de les forces de seguretat i l’Exèrcit des del cop d’Estat del passat 1 de febrer.

AI, que ha criticat el Consell de Seguretat de l’ONU per no prendre mesures contra la junta militar birmana, va afirmar que els vídeos desmenteixen el relat de les autoritats colpistes que estan utilitzant el mínim de força. «Aquestes tàctiques militars birmanes no són en absolut noves, però les matances mai han sigut gravades en directe perquè el món les vegi», va dir Joanne Mariner, directora de Resposta a les Crisis a Amnistia Internacional, que té seu central a Londres.

Mariner va afirmar que la violència no es deu a errors individuals, sinó que sembla que els comandants, alguns acusats de crims contra la humanitat a les zones frontereres de les minories ètniques, estan aplicant «mètodes assassins» contra els manifestants pacífics.

Els clips analitzats van ser gravats entre el 28 de febrer i el 8 de març a ciutats com Dawei, Mandalay, Mawlamynie, Monywa, Myeik, Myitkyina i Rangun.

Execució extrajudicial

En un vídeo realitzat al districte de North Okkalapa a Rangun el 3 de març es veu com la policia dispara a boca de canó un manifestant després d’arrestar-lo i aquest es desploma al terra en el que sembla una execució extrajudicial.

Un altre clip verificat del 28 de febrer a Dawei mostra com un soldat deixa el seu rifle a un policia, que apunta i dispara, provocant l’alegria d’altres agents al lloc. «Aquest incident no mostra només un menyspreu temerari per la vida humana, celebrant disparar munició real contra manifestants com una fita esportiva, sinó que també revela la coordinació entre les forces de seguretat i l’Exèrcit», va afirmar Mariner.

El 5 de març un mitja oficialista va afirmar que els policies i soldats no estaven implicats en la mort de manifestants, al·legant que «persones sense escrúpols» podien ser les culpables de les defuncions.

Arsenal militar als carrers

AI va afirmar que les autoritats han desplegat un ampli arsenal d’armament militar propi de conflictes armats als carrers de Birmània, que inclou metralladores de fabricació xinesa, rifles de franctirador MA-S, rifles semiautomàtics DT-1 i rèpliques de subfusells UZI de fabricació birmana. «Un no s’ha d’equivocar, estem entrant en una de mortífera nova fase de la crisi», va advertir l’experta d’AI.

Segons els vídeos, les forces de seguretat també estan utilitzant armes menys letals com gasos lacrimògens, granades atordidores Dae Kwand DK-44 de fabricació sud-coreana, munició de goma de l’empresa turca Zsr Patlayici Sanayi i cartutxos.

L’ONG va denunciar que els soldats i els policies estan utilitzant les armes de forma temerària, cosa que es pot observar en un altre vídeo a l’estat Mon en el qual els agents disparen des d’un vehicle en marxa cap a totes direccions, incloses algunes vivendes.

Desplegament de divisions militars

Notícies relacionades

Continuen les protestes a Birmània entre condemnes per la repressió

L’Exèrcit de Birmània pren el control del país després d’arrestar Aung San Suu Kyi

Segons AI, l’Exèrcit ha desplegat la 33a Divisió d’Infanteria Lleugera a Mandalay, a la 77 a Rangun i a la 101 a Monywa. La divisió 33 ha sigut acusada de crims de guerra a l’estat del nord Shan el 2016 i 2017, així com de crims contra la humanitat contra la minoria rohingya a l’estat Rakain el 2017.

«Juntament amb altres grups, hem instat el Consell de Seguretat de l’ONU perquè refereixi la situació a Birmània al Tribunal Penal Internacional i porti els comandants del Tatmadaw, inclòs Min Aung Hlaing, a la justícia», va assenyalar Marines. «Però el Consell de Seguretat no ha fet res i avui veiem que les mateixes unitats militars disparen contra els manifestants», va precisar l’experta d’AI.