Dues dones per unir L’Esquerra alemanya

Susanne Hennig-Wellsow, de 42 anys, i Janine Wissler, de 39, van ser elegits el cap de setmana passat en un congrés virtual. Només abans una altra formació va estar dirigida per dues dones en la història de la República Federal: a principis dels 90, Els Verds van tenir per poc temps dues polítiques al capdavant. Des d’aleshores, no havia tornat a passar.

Hennig-Wellsow i Wissler arriben a la direcció del partit en un moment complicat: la formació, fundada el 2007 després de la fusió dels postcomunistes orientals del PDS –Partit del Socialisme Democràtic– i els socialdemòcrates dissidents occidentals de WASG –Alternativa Electoral pel Treball i la Justícia Social–, està estancada entorn del 8% a les enquestes; les baralles internes amenacen d’empitjorar la situació amb sis eleccions regionals i unes federals a l’horitzó.

Dues ànimes

«Ara consisteix a unir al partit», va dir Henning-Welssow després de ser elegida. Les dues polítiques no tindran fàcil l’objectiu d’unir files. Els seus propis perfils i biografies polítiques són molt diferents i corporitzen d’alguna manera les dues grans ànimes de Die Linke: l’ala més reformista i pactista, disposada a cogovernar amb els socialdemòcrates del SPD i Els Verds, i l’ala més radical, que prefereix mantenir-se en l’oposició i exercir una crítica fonamental al sistema.

Susanne Hennig-Wellsow pertany clarament a la primera de les faccions: com a excap del grup parlamentari de Die Linke a Turíngia ha format part de l’únic govern regional que lidera el seu partit a Alemanya. Fins al cap de setmana passat va ser la mà dreta de Bodo Ramelow, l’únic primer ministre que té Die Linke.

Aquesta germanooriental arriba a la política federal amb un clar objectiu: fer possible a Berlín el tripartit de SPD, Verds i Die Linke que governa a Turíngia des del 2014, i que va estar a punt de descarrilar el febrer de l’any passat quan la CDU i la ultradreta de AfD van votar conjuntament un candidat minoritari i alternatiu a Ramelow. «La via de Turíngia ha trobat una porta d’entrada en la política federal», assegura ara Hennig-Wellsow.

La seva companya Janine Wissler és bastant més cauta. «Depèn dels continguts», va respondre en la roda de premsa de presentació del duo directiu al ser preguntada per un possible tripartit progressista alternatiu al conservadorisme de la CDU-CSU, al poder des del 2005.

Wissler procedeix d’una tradició política diferent: crescuda a Hesse, l’oest d’Alemanya, mostra un perfil més esquerrà, més anticapitalista i menys pragmàtic que el del seu col·lega. Bregada en moviments extraparlamentaris com Attac o la xarxa trotskista Marx21, la fins ara diputada regional aterra en la política federal amb una agenda clara: redistribució de la riquesa de dalt a baix, final al poder dels grans consorcis, fre a l’exportació d’armes alemanyes i rebuig de qualsevol participació de la Bundeswehr en missions militars a l’estranger.

Missions militars

Aquest últim punt és precisament un dels principals esculls per a un eventual executiu a tres bandes amb socialdemòcrates i verds, una coalició fins ara inèdita a nivell federal a Alemanya. Ni tan sols dins de Die Linke hi ha consens sobre com posicionar-se respecte a les missions militars a l’estranger.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Si bé és cert que la sorprenent elecció de Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken –de l’ala esquerra socialdemòcrata– com a presidents del SPD el desembre del 2019 va obrir la porta a un possible acord amb Els Verds i Die Linke a nivell federal, les enquestes deixen per ara nul marge per a aquesta coalició. La suma dels tres partits no arriba al 50% dels vots.

La nova direcció de Die Linke s’ha posat, per a això, l’objectiu d’aconseguir un resultat electoral de dos dígits en les eleccions federals previstes per al setembre. Molt hauran de canviar, però, les coses perquè Els Verds descartin l’opció que ara com ara sembla més versemblant per a Alemanya: una coalició a l’austríaca entre la unió conservadora de la CDU-CSU i els ecoliberals.