Albin Kurti: Activista, pres polític i relleu generacional

De fervent activista a pres polític i després mantenir la lluita fins a aconseguir ser l’home que encarna el relleu generacional de Kosovo. La carrera política d’Albin Kurti (Pristina, 1975) comença l’agost de 1997 quan, sent un estudiant de 22 anys, va descobrir el seu talent durant unes protestes contra Slobodan Milosevic, el llavors president de Sèrbia, país que controlava Kosovo. Després d’una etapa com a afiliat a l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo va acabar en una presó de Belgrad (Sèrbia), de la qual va sortir dos anys més tard gràcies a pressions internacionals.

Amb aquest bagatge a sobre, després de llicenciar-se en Informàtica i Telecomunicacions a la Universitat de Pristina, Kurti va fundar el 2005 el moviment Vetëvendosje (Autodeterminació). Una formació que el 2010 es va presentar per primera vegada a les eleccions generals i, el 2013, amb el triomf de l’economista Skender Ahmeti en els comicis municipals de Pristina, va obtenir el seu primer gran triomf electoral.

Una victòria que, ja llavors, va alarmar –fora i dins de Kosovo– per la retòrica d’alguns representants d’aquesta formació que promovien el mite de la ‘Gran Albània’, la controvertida unió dels albanesos fora de les fronteres d’Albània. Tot i que el mateix Kurti també ha generat polèmica, per la seva condemna judicial després de llançar gas lacrimogen contra el Parlament en protesta per la demarcació fronterera amb Montenegro i per la creació d’una associació de municipis de majoria sèrbia.

Acord ràpid

La inclinació nacionalista de Kurti sempre ha sigut present en la seva vida política. Tant, que la irresolta normalització de les relacions amb Sèrbia ha sigut entre bambolines una de les raons per les quals el març del 2020 es va trencar l’anterior Govern que havia format gràcies al recolzament de la conservadora Lliga Democràtica.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

Un desenllaç pel qual Kurti també va culpar els veterans de la independència i el llavors president nord-americà, Donald Trump, com recordava aquest dilluns el professor Agon Hamza, exassessor de Kurti. «Trump va posar molta pressió sobre la Lliga Democràtica, volia un acord ràpid», va dir Hamza, en entrevista amb la BBC.

Per això també una gran aliada de Kurti va ser, en aquests últims comicis, la presidenta interina del país, la jurista Vjosa Osmani. La jove Osmani, de 38 anys, que en les precedents eleccions va ser candidata de la Lliga Democràtica i que va assumir el seu lloc després de l’obligada dimissió de l’expresident Hashim Thaçi, va optar en aquests comicis per recolzar Kurti, i es va convertir en un imam per al vot femení i jove. I no només això. L’absència en ella d’una retòrica panalbanesa –que interessa menys els joves– també va tenir un paper clau perquè Vetëvendosje aconseguís mostrar-se públicament com una força que ha evolucionat i ara respecta les institucions. El temps dirà si era només una cortina de fum.