Marine Le Pen treu avantatge a Macron en plena pandèmia de cara a les presidencials del 2022

«No podem parlar de res. El coronavirus ho està esclafant tot. Podria caure una bomba atòmica i no tindríem ni cinc minuts per parlar-ne», fa broma amb certa amargor Marine Le Pen darrere de les càmeres i micròfons, resguardada en un discret segon pla que sembla jugar a favor seu.

De la crítica a la prudència

La prudència de la seva actual estratègia emergeix com el resultat d’un exercici d’assaig i error. La primavera passada, quan la primera onada de coronavirus colpejava l’Hexàgon, Le Pen va optar per arremetre contra Macron i el seu Govern acusant-lo de mentir «en tot», d’«ocultar el nivell de debilitat i falta de preparació de l’Estat», de decretar «tard totes les decisions des de l’inici de la crisi». Les teories del complot van arribar fins i tot a colar-se en el seu discurs, preguntant-se si la Covid-19 no s’havia «¡escapat d’un laboratori!». 

Aquesta tàctica d’assetjament i demolició es va traduir en una important pèrdua de popularitat entre els francesos. A principis del passat mes d’abril, segons el baròmetre de l’Institut Elabe, la líder d’extrema dreta perdia tres punts entre l’opinió pública: només el 23% dels francesos tenia una imatge positiva de Le Pen. «Es tracta de la personalitat política que té l’índex de confiança més en declivi, per darrere de la seva neboda, Marion Maréchal [figura clau de l’extrema dreta], i de l’exministra de Sanitat, Agnès Buzyn», analitzava en aquell temps el setmanari ‘Les Echos’. 

La seva aprovació hauria disminuït «entre les persones grans, que són relativament legitimistes, però també a [la regió] de Gran Est, una de les zones més afectades per la pandèmia de coronavirus –afegia el president de l’institut d’enquestes–. És possible que una part de l’electorat escolti els discursos de Marine Le Pen, però considera que no és el moment de pronunciar-los, en plena crisi».

Lliçó apresa

Lliçó apresaLa líder d’ultradreta va aprendre de l’escarment, i va apostar per una posició més prudent i mesurada quan es tracta d’abordar la crisi sanitària. Les seqüeles econòmiques i socials de la pandèmia podrien, no obstant, situar-se en el centre del discurs lepenista de cara a les pròximes eleccions presidencials. El seu conseller i eurodiputat, Philippe Olivier, va augurar la primavera passada una «crisi comparable a la Primera Guerra Mundial [...] Europa en sortirà arruïnada, amb una economia per terra». Un escenari que podria beneficiar el seu discurs proteccionista i nacionalista, guanyant nous adeptes en una França colpejada pels efectes col·laterals de l’epidèmia.

Amb totes les mirades posades a la campanya de vacunació, element clau de la recta final del quinquenni macronista, Le Pen i els seus companys de files han trobat ja un filó per sortir a poc a poc de la sequera mediàtica. «¿Com hi pot haver confiança en les vacunes si s’actua amb una opacitat tan increïble?», es va preguntar la líder ultraconservadora a la ràdio France Inter, abans d’afegir que no es vacunarà fins a l’arribada al mercat d’una «vacuna tradicional». 

La desconfiança dels francesos, una carta crucial

Notícies relacionades

2021, una complicada recta final per a Macron

La lentitud de la campanya de vacunació aixeca una onada de crítiques a França

«Des de l’inici de la crisi sanitària [...] ens hem vist obligats a constatar que el Govern ha creat totes les condicions per [alimentar] la desconfiança que avui existeix. La desconfiança té una conseqüència directa en l’acceptabilitat de les mesures [governamentals]», va insistir Le Pen el mes de desembre passat. Aquesta aprensió entorn de la gestió de la crisi per part de l’Executiu i el cansament dels francesos després de mesos de restriccions formen, sense cap dubte, un comodí per a l’extrema dreta. 

Macron té quinze mesos per recuperar la confiança perduda i retallar l’avantatge que afavoreix la seva principal oponent. La presidenta de Reagrupament Nacional compta amb el mateix període de temps per desacreditar el seu rival sense espantar l’electorat.