2021, una complicada recta final per a Macron

Si bé la gestió de l’epidèmia de coronavirus continuarà sent una prioritat, en especial l’organització de la campanya de vacunació que hauria d’ajudar a controlar la propagació del virus i evitar una nova onada d’infeccions, no serà l’única. La reforma de les pensions i de les prestacions d’atur, el projecte de llei de seguretat global i la lluita contra l’islamisme radical apareixen en primera línia entre els objectius del president Macron.

Reforma de les pensions

Reforma de les pensionsDesencadenant de la vaga de transports més llarga de la història a França, la reforma de les pensions sembla crear dissensió en el si del mateix Govern. Per al ministre d’Economia, Bruno Le Maire, es tractaria d’una «prioritat absoluta» per permetre a l’Estat «tornar el seu deute». Una observació contestada per la seva companya de files, la ministra d’Ocupació, Elisabeth Borne per a qui «la prioritat absoluta [...] és sortir de la crisi sanitària, econòmica i social, per protegir els llocs de feina». 

En aquesta picabaralla, Bruno Le Maire va aclarir que serà «la màxima prioritat» quan «ens embarquem en les reformes», un aclariment que coincidiria amb la determinació del cap d’Estat: «Quan hàgim sortit de la crisi, aquesta reforma tornarà immediatament», ha assegurat una font pròxima al president a la ràdio RTL. 

L’esmena de les pensions, considerada com «un projecte de justícia i progrés social» pel president, té per objectiu harmonitzar el sistema suprimint els 42 règims especials que existeixen actualment. Una modificació rebutjada amb fermesa pels sindicats, que consideren que portarà pensions més baixes i obligarà els empleats a treballar més anys. Sense oblidar que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha alertat ja de les seqüeles econòmiques de la pandèmia sobre les futures pensions a mitjà i llarg termini en àmbit mundial. Si bé la data de represa del projecte legislatiu es desconeix, no hi ha dubte que anirà acompanyada d’una nova mobilització social. 

Reforma de les prestacions d’atur

Reforma de les prestacions d’aturConcebuda en un moment de disminució de l’atur marcat per les dificultats de contractació, la reforma del subsidi d’atur penalitzarà les empreses que abusin dels contractats de curta durada i endurirà les condicions per cobrar una prestació d’atur. Una mesura que sembla poc o gens adaptat a l’escenari econòmic i social actual: l’atur va augmentar un 0,9% el mes de novembre, arribant a un total de 3,8 milions de persones sense ocupació.

Malgrat aquesta fràgil tessitura, el Govern «no té la intenció de renunciar» a aquesta «gran reforma», va assegurar el primer ministre, Jean Castex, l’octubre passat. Completar «totes les [...] reformes que tenen per objecte transformar, modernitzar el nostre país, fer-ho més fort i més just» seria una prioritat innegociable en aquest 2021.

Innegociable però ajornable, la seva entrada en vigor, prevista per a aquest 1 de gener, ha sigut posposada fins al pròxim 1 d’abril.

Llei de seguretat global

Llei de seguretat globalNo d’acord amb els seus plans en stand by, en plena pandèmia, Macron i el seu Govern van apostar per promoure el projecte de llei de seguretat global, una normativa destinada, entre altres finalitats, a protegir la imatge de les forces de l’ordre. 

El seu polèmic article 24, que preveu limitar i sancionar la difusió d’imatges de les forces de l’ordre durant les seves operacions, va desencadenar una veritable crisi política i social. Periodistes i organitzacions de defensa dels drets humans van denunciar un atac contra la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa.

Després de diverses jornades de mobilització i amb diversos casos de brutalitat policial com a rerefons, el líder del grup parlamentari de La République en Marche, Christophe Castaner, va anunciar a finals de novembre «una nova escriptura completa» del controvertit article. Al llarg del 2021, la majoria parlamentària haurà de revelar la correcció del text. La seva aprovació per part de l’opinió pública no està, ni de bon tros, garantida.

«Projecte de llei per reafirmar els principis republicans»

La lluita contra l’islamisme radical apareix també entre les prioritats de Macron en aquest 2021. El 9 de desembre, el Govern francès va presentar el seu «projecte de llei per reafirmar els principis republicans», conegut inicialment com a «projecte de llei contra el separatisme islamista». Una norma destinada a reforçar el laïcisme i posar fre al fanatisme religiós. 

En una tardor marcada per una nova onada d’atemptats islamistes, el president francès va optar per tirar endavant el text. No exempt de crítiques, aquesta vegada en àmbit internacional, Macron va ser acusat d’estigmatitzar els musulmans. A tal retret es va sumar la còlera despertada a diversos països musulmans per la seva fèrria defensa del dret a la caricatura i la blasfèmia. Lluny de renunciar a la iniciativa, el text serà debatut a l’Assemblea Nacional el 2021.

Defensa del clima

I, per si no fos prou, el 14 de desembre, Macron va emetre una nova promesa: celebrar un referèndum per incloure la defensa del clima i la preservació del medi ambient a la Constitució. 

Abans de ser sotmesa al vot popular, l’esmena ha de ser aprovada per l’Assemblea Nacional i pel Senat. En cas de concretar-se, es tractaria de la primera consulta celebrada a França des del 2005 i, en cas d’aprovar-se, d’un èxit major a l’agenda macronista en la recta final del seu quinquenni. 

Eleccions regionals i departamentals, sondejant el terreny

Més enllà de la gestió de la crisi sanitària, de la reconstrucció econòmica del país, de l’èxit o fracàs de les seves impopulars reformes, La République en Marche se sotmetrà a l’escrutini popular a les eleccions regionals i departamentals que s’hauran de celebrar el juny del 2021. Es tracta d’un veritable desafiament per a la formació macronista després del seu estrepitós fracàs en les eleccions municipals del juny del 2020, una oportunitat per sondejar el terreny abans del començament de la pròxima carrera per la presidència.

+++La campanya de vacunació, una prova de foc

La gestió de la pandèmia no només ha obligat Macron a relegar a un segon pla les seves ambicions reformistes, també s’ha convertit en una prova de foc per a la seva presidència. Si la primera onada de coronavirus va estar marcada per la penúria de mascaretes i la falta d’equipament de protecció per al personal sanitari, el segon revés de l’epidèmia arrossega nous desencerts: dificultats i dilacions en els tests massius i un significatiu retard a la campanya de vacunació. Aquesta última comesa jugarà un paper essencial en la recta final del quinquenni macronista i, per tant, en la seva possible reelecció en les eleccions presidencials del 2022.

El desencertat inici de les tasques de vacunació, marcat per un important retard, es tradueix ja en una falta de confiança de l’opinió pública: només el 36% dels francesos estimen que el Govern serà capaç de portar a bon port la campanya d’immunització, segons una enquesta realitzada per Ifop-Fiducia i publicada per CNEWS aquest mateix dijous. 

Notícies relacionades

Macron no canviarà el rumb de les seves polítiques malgrat la "ira" dels francesos

La lentitud de la campanya de vacunació aixeca una onada de crítiques a França

Conscient del fàstic popular, l’extrema dreta treu ja partit dels errors governamentals. «Estem ‘en guerra’ contra el virus, segons Macron, i encara així el Govern és incapaç de posar en marxa una logística simple. Pitjor encara [...] ¡la nostra campanya de vacunació és la riota del món desenvolupat!», va escriure diumenge passat la líder d’extrema dreta, Marine Le Pen, al seu compte de Twitter. 

La carrera cap a la presidència encara no ha començat, però, sense cap dubte, la gestió de la pandèmia serà un dels elements clau de la campanya electoral.