Crisi sanitària global

Manaus: el nou rostre de la mort per Covid-19 al Brasil

Més de 210.000 brasilers han perdut la vida per coronavirus des que va començar la pandèmia el mes de març passat

Manaus: el nou rostre de la mort per Covid-19 al Brasil
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Manaus espanta amb la sèrie de morts per Covid-19. Però l’onada de morts no sorprèn els habitants d’aquesta ciutat de 2,2 milions d’habitants, la més gran de l’estat brasiler de l’Amazonas. Allà, a l’urbs de l’anomenat ‘pulmó del món’, ni més ni menys, la falta d’oxigen accelera la taxa de morts. Moltes víctimes s’acomiaden dels familiars a casa perquè no hi ha places disponibles als hospitals. Un equip estatal de tècnics en necrologia i patologia les visiten per agilitar els certificats de defunció.

Més de 210.000 brasilers han perdut la vida des que va començar la pandèmia. A Manaus, s’han comptabilitzat més de 6.000 morts i gairebé 300.000 infectats. Fins i tot el Govern d’ultradreta sabia el que esperava als habitants d’aquesta ciutat que, a finals del segle XIX, es va convertir en la capital mundial del cautxú, i a l’empara d’aquella febre va aixecar un imponent teatre d’òpera, que queda com a record de temps d’una bonança irrecuperable.

Els qui més temien aquesta onada de dolor eren els enterramorts. El juny passat, la revista paulista ‘Piauí’ va publicar el «Diari d’un enterrador» de Manaus. «El cementiri només té posada la creu quan algú de la família apareix per pagar la tomba. S’enterra el difunt indigent i es manté allà quatre anys, que és el moment en què tot es converteix en fang. Quan arriba un nou mort, l’enterrem sense ni tan sols treure els ossos».

El Tribunal Federal Suprem (STF) també sabia que a Manaus faltaven els tubs d’oxigen. La informació li va arribar per un canal del Ministeri de Salut, que, per ordre del president Jair Bolsonaro, gestiona l’inexpert general Eduardo Pazuello. El ministre del STF Ricardo Lewandowski va ordenar llavors a les autoritats nacionals que elaboressin un pla d’emergència que es compleix amb dificultats, entre altres raons, perquè el Brasil va desactivar 3.009 dels nous llits de les unitats de cures intensives (uci), un 12% de les existents, davant la certesa que el pitjor de la pandèmia havia passat.

Comprar l’aire

La deserció de l’Estat no ha fet més que afavorir el negoci de l’oxigen. Davant el local d’una empresa privada de subministrament s’han amuntegat durant les últimes hores els familiars dels pacients que encara lluiten contra el virus en condicions de desigualtat. No s’ha deixat de veure com a irònic el comentari polític sobre la donació que ha fet el president veneçolà Nicolás Maduro, a qui Bolsonaro considera el mateix dimoni, de 14.000 bombones individuals, equivalents a 136.000 litres, per ajudar que Manaus mitigui el col·lapse sanitari.

El Ministeri de Salut ha començat aquest dilluns de manera molt lenta les vacunacions en el gegant sud-americà. Uns 4,6 milions de dosis de Coronavac –el fàrmac produït per l’Institut Butantan en aliança amb la xinesa Sinovac– s’enviaran al llarg de la setmana a tots els estats, segons va informar Pazzuello. La figura d’aquest general ha començat a ser qüestionada en el mateix si de l’Exèrcit. La institució no vol pagar el preu polític de la seva negligència.

El ‘factor Bolsonaro’

El focus del malestar social es concentra, no obstant, en el president. El cap de setmana passat van tornar a sonar les cassolades en contra seu. «Cal entendre que Bolsonaro no és [Donald] Trump: és una desgràcia exclusivament brasilera», assenyala la revista ‘Carta Capital’ en el seu editorial. Celso Rocha de Barros, columnista del diari paulista ‘Folha’, compara el president amb el policia que va asfixiar fins a matar l’afroamericà George Floyd a Minneapolis, Estats Units, l’any passat.

Bolsonaro, escriu Rocha de Barros, és «el policia amb el genoll» al coll de Manaus mentre la ciutat crida «no puc respirar». Recorda el columnista que el capità retirat ha oscil·lat tots aquests mesos entre «la negligència criminal i el sabotatge sàdic contra aquells que almenys han intentat lluitar contra la malaltia».

Notícies relacionades

Rocha Barros remarca com setmanes abans que comencés el desastre a la ciutat amazònica, el Govern va apujar l’impost d’importació sobre les bombones d’oxigen. «¿Per què aquestes persones encara tenen un mandat, per què segueixen lliures?», es pregunta. Les més de 60 demandes de judici polític dormen encara en un despatx del Congrés.