Les iranianes es treuen el vel

Tots, una trentena de persones, mouen el cap amunt i avall al ritme de la música. Davant els assistents, un grup de quatre músics –n’hi ha un que és una dona– toquen Seven Nation Army, famosíssima cançó del grup nord-americà de rock The White Stripes.

Tots els músics –i la música– van vestits com és obligatori: tots de negre, mànigues llargues, algun pírcing i, per sobre de tot, cabelleres a l’aire. L’escena semblaria normal si no s’hagués produït fa dues setmanes a Teheran, la capital iraniana, un lloc on tot el que va passar aquella nit està prohibit: des d’una reunió al carrer d’homes i dones plegats fins a música nord-americana, passant per dones que ballaven en públic i, per sobre de tot, dones que no portaven el vel obligatori.

Però va passar, i en els últims mesos la imatge forma part de la quotidianitat de la capital persa. A l’Iran cada vegada hi ha més gent que desafia les normes imposades per una República Islàmica que està en retirada.

La direcció d’Aminí

No fa tant –tres anys i dos mesos– que la mort de la jove Mahsa Aminí, detinguda per la policia de la moral per portar el vel islàmic de forma suposadament incorrecta, va desencadenar una onada de protestes i repressió brutal que va acabar en un moviment de resistència de dones que es van començar a treure el hijab en espais públics. La República Islàmica va reaccionar i va agreujar les mesures per mantenir l’obligatorietat del vel: des de càmeres de videovigilància als carrers fins a penes més dures per a les dones que no portessin el vel obligatori i el desplegament de més agents de la moral a les ciutats.

Ara fa un any, però, el president ultraconservador iranià Ebrahim Raisi va morir en un accident d’helicòpter i en la seva posició va ser elegit un moderat, Masoud Pezeshkian.

Després, el juny d’aquest any, va arribar el punt d’inflexió: la derrota en la guerra de bombardejos de 12 dies contra Israel, que va escapçar gairebé del tot la cúpula militar de l’Iran, ha deixat la República Islàmica en una posició d’enorme debilitat, tant dins com fora del país.

Les escenes de dones sense vel al carrer, ara, no només es donen en barris de classe mitjana i progressistes del nord de Teheran, sinó que també passen –no tant, per descomptat– en regions i ciutats que són més conservadores, com per exemple Kermanshah, Hamedan i Dezful.

"La República Islàmica camina actualment per una línia fràgil en la qual és superada per un cada vegada més gran nombre de dones i noies que no respecten les lleis del hijab obligatori, mentre als líders del país els fa por que una excessiva repressió contra les dones que els desafien pugui portar la gent al carrer", escriu l’experta del think tank Washington Institute, Holly Dagres.

Oficials anònims iranians citats per la premsa internacional han assegurat obertament durant les últimes setmanes que el Govern ha deixat de forçar l’aplicació de les lleis del vel per por que hi hagi "disturbis en un moment de greus condicions econòmiques, una crisi d’aigua i unes sancions internacionals cada vegada més estrictes pel programa nuclear [iranià]".

Tot això, però, no vol dir que la pressió i repressió hagi desaparegut. "Les dones a l’Iran encara són vigilades, multades i empresonades per exercir els drets fonamentals de llibertat d’expressió i de rebutjar lleis que són profundament discriminatòries. Pot ser que les autoritats iranianes estiguin, de moment, evitant represàlies violentes contra les dones que porten el hijab incorrectament, però veiem clarament que el Govern continua amb la intenció de lluitar contra els drets de les dones", explica Bahar Ghandehari, director del Centre per als Drets Humans a l’Iran, una oenagé a l’exili.

"Revolució cultural"

Notícies relacionades

L’ambaixada russa, en el punt de mira per reclutar cubans

Rússia recluta amb enganys cubans carn de canó en la guerra d’Ucraïna

Aquesta organització ha documentat des del juny fins a l’octubre d’aquest any el tancament de més de 50 establiments, incloent-hi botigues, cafeteries, restaurants i salons de casament, per haver permès que s’hi concentrin dones amb el hijab "no apropiat".

"Les dones i noies de l’Iran continuen rebutjant portar el vel obligatori en públic, malgrat els riscos que encara hi ha i malgrat que siguin menys visibles", assegura Ghanderhari. "Aquests actes de desafiament diari reflecteixen que a l’Iran està passant una cosa molt més grossa: una revolució cultural".