L’ambaixada russa, en el punt de mira per reclutar cubans

No hi ha dubtes entre l’oposició cubana, ni entre les autoritats d’Ucraïna, el país atacat per Rússia el 2022 que manté a les seves presons a desenes de mercenaris cubans reclutats per Moscou. Un "trànsit humà" així, tal com ho defineixen, no es podria fer mai sense que les autoritats de l’Havana no fessin "els ulls grossos", i evidentment sense la col·laboració, directa o indirecta, de l’ambaixada gegant del Kremlin, anomenada la Torre de Control pels veïns per la seva forma peculiar, que emergeix entre els edificis al litoral occidental de l’urbs.

Les autoritats de Kíiv, per la seva banda, acaben d’anunciar el tancament de la seva legació a l’illa caribenya a causa del suport del Govern de Miguel Díaz-Canel a Rússia, però en especial per ignorar el "reclutament massiu de mercenaris cubans" per guerrejar en el seu territori nacional al bàndol de l’"enemic".

"A Cuba hi ha molts russos i moltes russes", recorda des de l’illa caribenya per videoconferència Reinaldo Escobar, periodista i director del diari en línia 14ymedio. "Gent russa que està en contacte amb l’ambaixada, que ho sap; molt probablement hi ha un funcionari cubà verificant-ho tot, ja que cal filtrar les persones que envien a l’Exèrcit", contínua explicant aquest periodista opositor. L’ambaixada està dirigida per Víctor Koronelli, que en el destí anterior va dirigir la legació russa a Ciutat de Mèxic, i després del seu nomenament el 2023, els reclutaments de cubans per anar al front s’han disparat.

"Koronelli va ser enviat a l’Havana pel Kremlin amb l’expressa missió de reclutar massivament ciutadans cubans per a la guerra d’Ucraïna, segons van denunciar alguns mitjans", assenyala la periodista independent mexicana Dolia Estévez. "Per a Rússia, Koronelli és una peça clau en el tauler llatinoamericà per la proximitat amb els serveis d’intel·ligència des de l’època de l’URSS; a Mèxic va deixar empremta per haver presidit un augment sense precedents de diplomàtics russos sospitosos de ser espies després de la invasió d’Ucraïna", rememora aquesta analista.

Entre 6.000 i 7.000 allistats

No hi ha xifres oficials respecte al nombre de combatents cubans que estan allistats, però Ruslan Spírin, representant especial d’Ucraïna per a l’Amèrica Llatina i el Carib, considera que s’haurien pogut desplegar entre 6.000 i 7.000 individus, "amb un nombre de morts estimat entre els 200 i els 300".

Notícies relacionades

Les iranianes es treuen el vel

Rússia recluta amb enganys cubans carn de canó en la guerra d’Ucraïna

El paper del Govern cubà també és destacat pels opositors. "És impossible alguna cosa així sense el suport de les autoritats", sentència de forma taxativa Manuel Cuesta Morúa, vicepresident del Consell per a la Transició Democràtica a Cuba i una de les figures més destacades de la dissidència. I en justifica l’acusació a partir de l’extracció social dels reclutats, majoritàriament "joves" de classe mitjana o baixa que fan "el primer viatge a l’estranger", per què necessiten "un passaport nou".

"Surten a patolls, reclutats ni més ni menys que a través de Facebook –la plataforma més espiada del món en un dels països que més espia els seus ciutadans–, amb uns passatges que costen entre 1.800 i 2.500 euros, amb un Govern que té un control totalitari sobre la població i que compta amb recursos migratoris per impedir la sortida del país", denuncia el dissident. Les lleis cubanes obliguen el règim de l’Havana a empresonar i perseguir els combatents reclutats pel Kremlin, i el delicte de mercenarisme, segons l’article 153 del Codi Penal cubà, es castiga amb fins a 30 anys de reclusió. Les raons de l’allistament no són en absolut ideològiques i no tenen res a veure amb les expedicions que va organitzar al seu dia el mateix règim de Cuba per donar suport a governs afins, com la operació Carlota a Angola entre el 1975 i el 1991 destinada a impedir que al país s’instal·lés un règim d’apartheid com el sud-africà. Es tracta de fugir d’una illa afligida per una terrible crisi econòmica, i esperonats per les abundants pagues que es prometen. "Ni els amos de les Mypimes (petites i mitjanes empreses) a Cuba guanyarien 2.000 dòlars mensuals", assenyala Cuesta Morúa.