L’advocada nascuda a Càceres que va enderrocar el Govern holandès: «Només demanàvem justícia»

«La dimissió del Govern no era la intenció, només volíem que es fes justícia amb les famílies». Eva González Pérez (Càceres, 1973) atén aquest rotatiu des dels Països Baixos, lloc en el qual exerceix la professió d’advocada des de fa dècades. No podia imaginar si mira enrere que aquests últims es convertissin en els més ardus de la seva carrera. Més de sis anys ha treballat per destapar el que s’ha convertit en l’escàndol polític més gran en la història del país, fins al punt que aquesta última setmana ha provocat la renúncia en bloc de tot l’equip de Mark Rutte, fins ara primer ministre holandès.

Desbordada encara per l’impacte del cas, que ha implicat més de 20.000 famílies immigrants residents al país que van ser excloses d’ajuts socials, es mostra «sorpresa», «orgullosa» i «agraïda» per la repercussió i les felicitacions que ha rebut arran que la notícia va saltar als mitjans de tot el món. Relata que la primera denúncia li va arribar el 2014, després que a diverses persones amb fills a l’escola bressol que dirigeix el seu marit els arribés una carta del Govern per anunciar-los que els treien el subsidi. «Aquí els costos són alts, per tant, és impossible pagar l’escola bressol sense els ajuts», afegeix. El 2015 va guanyar el primer judici, tot i que el Govern va apel·lar. Així, entre recursos i cada vegada un nombre de famílies afectades per aquesta situació més elevat, van passar els anys en els tribunals. Fins a les 26.000 que hi ha ara. A totes el Govern les acusava d’haver comès un frau amb Hisenda, els va retirar la subvenció i els obligava a tornar les quantitats amb caràcter retroactiu.

La dada que va cridar l’atenció de González és que totes coincidien en una cosa: totes eren famílies estrangeres. «Només hi havia marroquins, turcs, no hi havia cap família holandesa, això em va enutjar», afirma.

Va ser llavors quan va començar a contactar amb institucions a partir del 2016. Confessa que es va guanyar el rebuig de funcionaris d’Hisenda i destaca també la tasca de la premsa per visibilitzar la situació. «No he sigut jo sola», apunta. Assegura que en cap moment va pensar que la investigació arribés a aquest volum. «Jo no esperava que es fes tan gran, jo pensava en un primer moment, acabo aquest judici i ja està, però no afluixaven la corda i al final va explotar». Va ser precisament el gener del 2021 quan el cas va fer el salt internacional després de l’anunci de dimissions al Gabinet del primer ministre. Aquesta última setmana, finalment, després d’una reunió ja entre les cordes per l’abast de la situació, Rutte va comparèixer per anunciar la seva renúncia, juntament amb la de tot el seu equip, i va reconèixer que l’objectiu de l’Estat era protegir els seus ciutadans i que en aquest cas el sistema havia fallat de forma «estrepitosa». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Aquest afany a defensar la innocència dels seus clients durant aquests anys ha valgut a l’advocada de Càceres el reconeixement de la professió a mig món. Una professió a què potser estava destinada a dedicar-se, tot i que tampoc s’ho va plantejar en el seu moment. Ella també va ser immigrant, en aquest cas d’Espanya als Països Baixos. Resideix allà des que tenia dos anys, no obstant, confessa que el llaç que l’uneix amb Càceres continua molt viu, perquè estiueja en el que va ser el seu lloc de naixement, San Martín de Trevejo. «Quan veig que alguna cosa no està bé m’afecta molt, la justícia deu estar dins meu», afirma. Almenys allà ha estat –i hi estarà-– per a les famílies que ha defensat amb gran perseverança.

Ara, al marge de valorar la «confessió» del Govern i les seves conseqüències, González assegura que queda molt camí. «Això no és suficient, hi ha moltes preguntes que continuen sense ser contestades». Queda continuar treballant. «Hi ha un llarg camí per fer», assegura. La dimissió no és el final. El final, és, segons la de Càceres, que «les famílies tornin a creure en un govern que els ha tret els seus drets».