L’advocada espanyola que va qüestionar el primer ministre dels Països Baixos

Eva González Pérez, advocada espanyola que exerceix des de fa dues dècades als Països Baixos, va destapar l’escàndol polític i administratiu més important de la dècada del Govern de Mark Rutte: la il·legalitat institucional en l’aprovació d’ajudes a 26.000 pares, la gran majoria d’origen estranger, per a l’atenció dels seus fills. L’escàndol va esclatar al Parlament i en la premsa nacional gràcies a la perseverança d’aquesta lletrada, nascuda a Càceres el 1973, que va passar anys sense tirar la tovallola, fent trucades de telèfon, enviant correus i visitant funcionaris de l’Agència Tributària per demostrar que els seus clients no havien defraudat Hisenda i necessitaven els ajuts.

Desenes de milers de famílies, majoritàriament d’origen turc i marroquí, van ser víctimes d’acusacions infundades de frau en l’assignació que utilitzaven per finançar l’atenció dels seus fills i van ser obligades a tornar quantitats ingents de diners, de vegades de fins a 100.000 euros, en el termini de setmanes, fet que va portar molts d’ells a perdre la casa i la feina.

Els deutes van trencar famílies i van fer que d’altres treballessin dia i nit per reunir els diners rebuts durant anys. Molts continuen tenint problemes personals i psicològics a causa del mal econòmic patit, una cosa que el Govern neerlandès vol compensar ara amb una indemnització de 30.000 euros que eviti la dimissió de l’Executiu en bloc. «Aquests diners els ofereixen perquè en realitat no saben per on començar, això és com un volcà que ha esclatat de sobte. Fa 20 anys que exerceixo aquesta professió i mai havia vist una cosa així», admet, en conversa telefònica amb Efe, des del seu despatx a Eindhoven.

Ni tan sols va començar el seu cas al·legant discriminació, sinó errors de procediment i il·legalitats, el fons de la qüestió, que van deixar «tota aquesta gent sense poder pagar les seves factures», mentre miraven de solucionar el problema amb Hisenda. El cas va arribar a les seves mans per obra del la destí. El seu marit, que dirigia el 2014 una agència de mainaderes, no sabia com ajudar els seus clients, els pares que requerien els seus serveis per a la cura dels fills, i va recórrer a ella.

Confiada que el «sistema funciona», els va dir que enviessin la documentació que l’Agència Tributària els reclama per demostrar que no hi va haver frau i «segura que tot s’arreglaria, desbloquejarien els ajuts i podrien seguir amb la seva vida», però alguna cosa va començar a «fer-li mala olor» quan Hisenda es mantenia ferma i exigia reemborsar assignacions rebudes. «Als meus clients els van bloquejar i no els donaven cap explicació. Van enviar contractes de treball, pagaments... Tot ho tenien bé, però els funcionaris no desbloquejaven els ajuts, i els demanaven esperar tres setmanes més, després mesos, fins que els tornaven a comunicar que no tenien dret a rebre res», rememora.

L’opció que els donaven era «apel·lar», però «sense rebre un duro» mentrestant, així que no podien pagar les escoles bressol. «Llavors ho vaig deixar de banda tot i em vaig centrar en aquest embolic, vam anar als tribunals i vam guanyar», afegeix. Mentrestant, «telefonava als defensors del poble, del menor i a l’Agència de Protecció de Dades», que va titllar el mètode de treball d’Hisenda d’«il·legal i discriminatori» perquè, al costat de cada cas, els funcionaris van apuntar la nacionalitat d’origen de les víctimes.

Filla d’emigrants

Notícies relacionades

Dimiteix el Govern dels Països Baixos per un escàndol en ajuts socials

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

El pare d’Eva González va arribar al país com a treballador migrant als 70 i ella, amb dos anys, se li va afegir amb la seva mare després, per la qual cosa va compartir anys amb els seus avis a Càceres. Encara manté intacte el seu castellà, que de vegades combina amb terminologia legal en neerlandès per explicar el cas. Els seus pares van haver de posar més de 40 hores setmanals per tirar endavant. González va acabar Dret a la Universitat d’Utrecht el 2000.

Ara, després de posar en perill la discriminació institucional dels Països Baixos, té respostes i disculpes d’algunes autoritats neerlandeses: han comès errors, han ocultat dades, han tractat de frustrar investigacions i han elaborat un perfil ètnic de les seves víctimes. Com a conseqüència de l’escàndol, va dimitir Lodewijk Asscher, líder socialdemòcrata i ministre d’Assumptes Socials entre el 2012 i el 2017. Avui ho ha fet Mark Rutte i el seu equip de Govern.