Una altra matinada d’atacs entre Israel i la Franja de Gaza

Nous enfrontaments a la Franja de Gaza. El llançament de dos coets cap a la ciutat israeliana d’Ashdod ha provocat la resposta de l’exèrcit d’Israel. Tot i que els projectils han caigut al mar sense causar cap ferit, les forces de l’Estat jueu han colpejat posicions militars de Hamas, moviment islamista que acusen de qualsevol tipus de violència que prové de la Franja. 

L’hostilitat té lloc en ple clima d’incertesa als territoris palestins després del recent anunci de les primeres eleccions en 15 anys. També, entre les denúncies de les organitzacions internacionals per la creixent expansió colonial de Netanyahu als territoris ocupats palestins durant l’última setmana de Trump a la Casa Blanca.

«Les Forces de Defensa Israelianes [IDF, per les sigles en anglès] estan llestes per continuar operant segons sigui necessari contra els intents de ferir els civils israelians o la sobirania», ha advertit l’exèrcit. Durant la matinada, un avió militar israelià ha atacat emplaçaments militars de Hamas, entre aquests, llocs per a l’excavació de túnels que penetren en territori israelià. Malgrat que ningú ha reivindicat disparar coets, Israel responsabilitza el grup de qualsevol atac provinent de la Franja on, en teoria, mantenen un alto el foc no oficial. 

Mentrestant, el moviment que governa Gaza acusa Israel de no complir les seves obligacions de treva, que inclouen alleujar un bloqueig asfixiant a l’enclavament i permetre el desenvolupament de projectes d’infraestructura i creació d’ocupació a gran escala. Últimament els intercanvis d’artilleria són menors entre els rivals a causa dels letals brots de coronavirus als dos territoris. Israel i Hamas han lliurat tres guerres des que la milícia palestina va prendre el poder el 2007. L’última gran ofensiva va ser el 2014. 

Incertesa per les eleccions

No només a Gaza, sinó a la resta dels territoris palestins es palpa un ambient de desesperança i incertesa. El recent anunci de la convocatòria d’eleccions, les primeres en 15 anys, només ha despertat escepticisme. Mahmud Abbas, president de Palestina amb 85 anys, va celebrar el principi d’acord entre el seu partit, Al-Fatah, i Hamas, històrics rivals, per convocar la població palestina a les urnes. 

Però el 52% dels palestins creu que les eleccions celebrades en les condicions actuals no serien justes i lliures, segons una enquesta feta el mes passat pel Centre Palestí d’Investigació de Polítiques i Enquestes. Obstacles importants, com els desacords entre Hamas i Al-Fatah, la divisió territorial palestina en tres entitats diferents, l’absència de candidats carismàtics en cap de les propostes i la desconfiança generalitzada cap a les institucions, amenacen de descarrilar la votació. 

A més, el 76% de la societat palestina creu que si Hamas guanya, Al-Fatah no acceptaria el resultat. Al seu torn, el 58% afirma que el moviment islamista rebutjaria una victòria del partit d’Abbas. Els precedents serveixen d’argument. El 2006, Hamas va guanyar les eleccions, cosa que va donar pas a un breu govern d’unitat. Només un any després, Al-Fatah es va negar a acceptar el resultat dels comicis i van començar les escaramusses entre els dos bàndols. Llavors, el moviment islamista va expulsar el seu rival de la Franja de Gaza.  

Expansió a contrarellotge

La convocatòria d’eleccions es veu com un gest cap a Biden, allunyat de les posicions proisraelianes del seu predecessor. Molts experts internacionals, però, denuncien que ni els Estats Units ni Israel ni la Unió Europea reprendrien un diàleg amb un govern integrat per Hamas, designat per Occident com a «grup terrorista». Mentrestant, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu aprofita l’última setmana de Trump en el poder per expandir les colònies il·legals. 

Notícies relacionades

Cisjordània: on la llar ja no és un lloc segur

Una oenagé israeliana acusa d’«apartheid» Israel per primera vegada

En les hores finals del mandat del «millor amic que ha tingut Israel a la Casa Blanca», Netanyahu ha aprovat la construcció de 800 noves vivendes per a colons al territori ocupat de Cisjordània. «Aquesta acció no només erosionarà la possibilitat d’una resolució que posi fi al conflicte amb els palestins a llarg termini, sinó que a curt termini col·loca innecessàriament Israel en un curs de col·lisió amb l’administració entrant de Biden», ha afirmat l’organització israeliana Peace Now.

Segons aquest grup, el 2020 ha sigut l’any més prolífic en la construcció de vivendes en els assentaments il·legals des que va començar a registrar estadístiques, el 2012. Israel ha aprovat plans per a més de 27.000 cases de colons durant el mandat de Trump, més de 2,5 vegades del total avalat en els últims quatre anys d’Obama. Es preveu que el seu exvicepresident reprengui la posició tradicional dels Estats Units, contrària als assentaments.