Cisjordània: on la llar ja no és un lloc segur

«Els soldats són una màquina, no senten cap culpa», evocava una dona de Silwad l’agost del 2018. Els 158 testimonis de famílies palestines que han patit la incursió israeliana a casa seva exposen que el 88% de les invasions tenen lloc entre la mitjanit i les cinc de la matinada. Els seus objectius són diversos: recerca de diners, armes o altres objectes a la casa; detenció d’un o més membres de la família; «mapatge» per documentar les característiques de la vivenda i identificar-ne els ocupants, o ocupació de la casa per a necessitats operacionals com instal·lar un punt d’observació o per disparar en una habitació o al terrat, o utilitzar-la com a amagatall. 

Però la finalitat definitiva és controlar la població palestina de Cisjordània a través de la por. «Tinc por dels soldats; no venen calmadament, venen agitats, sospitosos i inculcant por», va explicar una palestina de Nahalin l’octubre del 2018. «Visc amb una por constant al cor». Així, amb l’arma infal·lible de la intimidació, exerceixen un control constant sobre els habitants dels poblets palestins dissuadint-los d’organitzar-se políticament. L’Exèrcit israelià mostra la seva presència de dia i de nit per impedir qualsevol intent de resistència o protesta abans que passi. I funciona. 

Soldiers left the house at 4:50 AM.
This is what the house looked like at 4:51 AM.#LifeExposedhttps://t.co/Um0fMQ7kYq pic.twitter.com/oN6agmRDA8

— Breaking the Silence (@BtSIsrael) 7 de diciembre de 2020

«Aquestes accions produeixen por i terror i tot aquest tema de demostrar la nostra presència, que se’ns va demanar que féssim», confessa un excomandant del Comandament de Defensa Aèria, «no només per ser allà, sinó per ser vistos». Durant dos anys, Breaking the Silence, una organització d’antics militars que qüestiona l’ocupació; Yesh Din, una oenagé pacifista, i Metges pels Drets Humans d’Israel han elaborat aquest revelador informe amb l’ajuda de la Unió Europea. Segons els autors, la població israeliana coneix la violència dels punts de control o la demolició de cases però no està familiaritzada amb aquesta pràctica tan comuna d’invasions militars de matinada. 

Escollides a l’atzar

L’absència d’una ordre de registre implica, per tant, que aquestes accions no estiguin subjectes a cap tipus de revisió o escrutini judicial. Qualsevol oficial pot decidir entrar en una casa palestina sense cap conseqüència. «Jo, com a comandant, entregava un pla nocturn abans de sortir a patrullar i decidia de forma completament a l’atzar a quines cases entraríem», confessa un testimoni recollit per Breaking the Silence. El doble sistema legal que impera al territori de Cisjordània permet aquestes violacions constants dels drets humans dels habitants palestins. 

Sobre els palestins, s’aplica la llei militar mentre que sobre els colons que viuen en els assentaments il·legals de Cisjordània s’aplica la llei civil israeliana. Aquesta «sistemàtica discriminació» en funció de la seva identitat nacional, denunciada fa dos anys per representants diplomàtics dels estats de la Unió Europea, segueix vigent sobretot a l’Àrea C sota control exclusiu de la potència ocupant, que inclou el 60% de Cisjordània. Tot i que tenen un caràcter temporal, aquestes regles de l’ocupació sobre violacions de domicilis civils porten 53 anys en vigor. Malgrat la separació de tot just un centenar de metres entre colons i palestins, els jutgen lleis diferents. 

Trauma i insomni

Aquest càstig col·lectiu que imposa cada matinada l’Exèrcit israelià durant una mitjana de 80 minuts de durada té dures conseqüències en la salut mental de les víctimes. «No puc dormir abans de la una o les dues de la matinada», reconeix R.S., una dona de la ciutat de Sinjil al nord de Cisjordània, «començo a pensar, i quan sento un soroll, espero els militars». «De vegades, no gaire sovint, somio que venen a emportar-se el meu marit i s’escapa; així em quedo pensant fins a les dues i mitja o les tres de la matinada», es lamenta, «i després em calmo una mica, una vegada passa el moment en què solen venir els soldats». 

Almost every IDF combat soldier who serves in the oPt knows what the inside of a Palestinian home looks like. Because they invade them all too frequently. But for everyone else, the subject remains a mystery. So let's set the record straight on IDF invasions of Palestinian homes: pic.twitter.com/AUwuFwCsZY

— Breaking the Silence (@BtSIsrael) 2 de diciembre de 2020

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Segons l’informe, els adults amb llars que han sigut envaïdes mostren símptomes d’estrès posttraumàtic i ansietat, incloent trastorns del son i hiperactivitat. Els nens i adolescents augmenten la seva dependència cap als pares i adopten una actitud més agressiva. Les dades mostren una realitat violenta cada matinada a Cisjordània: les operacions inclouen entre 5 i 30 soldats; el 64% de les famílies afirmen que la seva llar ha sigut ocupada més d’una vegada; en el 30% de les invasions algun membre de la família és apuntat amb una arma, i un ferotge etcètera. 

Cada persona veu casa seva com el seu lloc segur, l’espai on parar a descansar i aïllar-se de l’hostil món exterior. La llar és un santuari, un refugi. També per als palestins de Cisjordània. Però, ¿quin tipus de vida estan castigats a viure si cada matinada forces violentes envaeixen el seu temple?