Informe revelador

Cisjordània: on la llar ja no és un lloc segur

  • Cada mes, la població palestina pateix més de 250 violacions de domicili sense ordre de registre
  • La presència de l’Exèrcit israelià a casa seva té conseqüències en la seva salut mental i la seva sensació de seguretat
Nablus (-)  11 12 2020 - Palestinians argue with Israeli soldiers during a demonstration against Israel s settlements in the village of Bet Dajan near the northern West Bank city of Nablus  11 December 2020  Seven Palestinians were wounded during the clashes  (Protestas) EFE EPA ALAA BADARNEH

Nablus (-) 11 12 2020 - Palestinians argue with Israeli soldiers during a demonstration against Israel s settlements in the village of Bet Dajan near the northern West Bank city of Nablus 11 December 2020 Seven Palestinians were wounded during the clashes (Protestas) EFE EPA ALAA BADARNEH / ALAA BADARNEH

5
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

El 2 d’abril del 2018 Lutfi Ahmad i la seva dona van rebre una visita a casa seva a Silwad a les dues del matí. Vint soldats israelians van irrompre a la vivenda de matinada sense una ordre de registre. «Han destrossat completament la sensació, la que tothom té, que la llar és el lloc més pacífic i segur del món», reconeix l’organització israeliana Yesh Din, «el que van fer és un tipus de terrorisme». Cada mes, l’Exèrcit israelià porta a terme 267 operacions de recerca o arrest irrompent de matinada a les cases palestines sense cap ordre d’inspecció, segons l’informe ‘Una vida exposada: invasions militars de llars palestines a Cisjordània’, elaborat per tres oenagés israelianes.

«Els soldats són una màquina, no senten cap culpa», evocava una dona de Silwad l’agost del 2018. Els 158 testimonis de famílies palestines que han patit la incursió israeliana a casa seva exposen que el 88% de les invasions tenen lloc entre la mitjanit i les cinc de la matinada. Els seus objectius són diversos: recerca de diners, armes o altres objectes a la casa; detenció d’un o més membres de la família; «mapatge» per documentar les característiques de la vivenda i identificar-ne els ocupants, o ocupació de la casa per a necessitats operacionals com instal·lar un punt d’observació o per disparar en una habitació o al terrat, o utilitzar-la com a amagatall. 

Però la finalitat definitiva és controlar la població palestina de Cisjordània a través de la por. «Tinc por dels soldats; no venen calmadament, venen agitats, sospitosos i inculcant por», va explicar una palestina de Nahalin l’octubre del 2018. «Visc amb una por constant al cor». Així, amb l’arma infal·lible de la intimidació, exerceixen un control constant sobre els habitants dels poblets palestins dissuadint-los d’organitzar-se políticament. L’Exèrcit israelià mostra la seva presència de dia i de nit per impedir qualsevol intent de resistència o protesta abans que passi. I funciona

«Aquestes accions produeixen por i terror i tot aquest tema de demostrar la nostra presència, que se’ns va demanar que féssim», confessa un excomandant del Comandament de Defensa Aèria, «no només per ser allà, sinó per ser vistos». Durant dos anys, Breaking the Silence, una organització d’antics militars que qüestiona l’ocupació; Yesh Din, una oenagé pacifista, i Metges pels Drets Humans d’Israel han elaborat aquest revelador informe amb l’ajuda de la Unió Europea. Segons els autors, la població israeliana coneix la violència dels punts de control o la demolició de cases però no està familiaritzada amb aquesta pràctica tan comuna d’invasions militars de matinada. 

Escollides a l’atzar

L’absència d’una ordre de registre implica, per tant, que aquestes accions no estiguin subjectes a cap tipus de revisió o escrutini judicial. Qualsevol oficial pot decidir entrar en una casa palestina sense cap conseqüència. «Jo, com a comandant, entregava un pla nocturn abans de sortir a patrullar i decidia de forma completament a l’atzar a quines cases entraríem», confessa un testimoni recollit per Breaking the Silence. El doble sistema legal que impera al territori de Cisjordània permet aquestes violacions constants dels drets humans dels habitants palestins. 

Sobre els palestins, s’aplica la llei militar mentre que sobre els colons que viuen en els assentaments il·legals de Cisjordània s’aplica la llei civil israeliana. Aquesta «sistemàtica discriminació» en funció de la seva identitat nacional, denunciada fa dos anys per representants diplomàtics dels estats de la Unió Europea, segueix vigent sobretot a l’Àrea C sota control exclusiu de la potència ocupant, que inclou el 60% de Cisjordània. Tot i que tenen un caràcter temporal, aquestes regles de l’ocupació sobre violacions de domicilis civils porten 53 anys en vigor. Malgrat la separació de tot just un centenar de metres entre colons i palestins, els jutgen lleis diferents. 

Trauma i insomni

Aquest càstig col·lectiu que imposa cada matinada l’Exèrcit israelià durant una mitjana de 80 minuts de durada té dures conseqüències en la salut mental de les víctimes. «No puc dormir abans de la una o les dues de la matinada», reconeix R.S., una dona de la ciutat de Sinjil al nord de Cisjordània, «començo a pensar, i quan sento un soroll, espero els militars». «De vegades, no gaire sovint, somio que venen a emportar-se el meu marit i s’escapa; així em quedo pensant fins a les dues i mitja o les tres de la matinada», es lamenta, «i després em calmo una mica, una vegada passa el moment en què solen venir els soldats». 

Notícies relacionades

Segons l’informe, els adults amb llars que han sigut envaïdes mostren símptomes d’estrès posttraumàtic i ansietat, incloent trastorns del son i hiperactivitat. Els nens i adolescents augmenten la seva dependència cap als pares i adopten una actitud més agressiva. Les dades mostren una realitat violenta cada matinada a Cisjordània: les operacions inclouen entre 5 i 30 soldats; el 64% de les famílies afirmen que la seva llar ha sigut ocupada més d’una vegada; en el 30% de les invasions algun membre de la família és apuntat amb una arma, i un ferotge etcètera

Cada persona veu casa seva com el seu lloc segur, l’espai on parar a descansar i aïllar-se de l’hostil món exterior. La llar és un santuari, un refugi. També per als palestins de Cisjordània. Però, ¿quin tipus de vida estan castigats a viure si cada matinada forces violentes envaeixen el seu temple?