Fet insòlit

Una oenagé israeliana acusa d’«apartheid» Israel per primera vegada

Mentre Netanyahu accelera l’expansió colonial a Cisjordània, la societat israeliana trenca amb un tabú després de mig segle d’ocupació

undefined48359616 epa6209  jerusal n  israel   27 05 2019   el primer ministro201116155054

undefined48359616 epa6209 jerusal n israel 27 05 2019 el primer ministro201116155054 / ABIR SULTAN

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Per primera vegada, Israel és assenyalat com un «apartheid» per israelians. «No hi ha un sol centímetre quadrat entre el riu i el mar en el qual un palestí i un jueu siguin iguals», ha declarat Hagai El-Ad, director executiu de B’Tselem. Aquesta organització pels drets humans israeliana ha trencat un tabú en la societat del país al·legant que els territoris palestins ocupats i Israel constitueixen una «àrea geopolítica única governada per un govern». «Això no és democràcia més ocupació», ha aclarit El-Ad, «això és ‘apartheid’». 

Aquest fet insòlit arriba alhora que l’anunci de Netanyahu sobre la construcció de 850 vivendes més en els assentaments il·legals de la Cisjordània ocupada. També les Nacions Unides han denunciat el desallotjament forçat de 16 famílies palestines aJerusalem Est com a resultat dels esforços legals de dues organitzacions de colons jueus. «Aquests desallotjaments són extremament alarmants i sembla que són part d’un patró més ampli de forçar les famílies palestines de Jerusalem a abandonar les seves llars per desembarassar el camí per a més assentaments israelians il·legals», ha denunciat Michael Lynk, investigador de l’organització.

«Un principi organitzatiu es troba en la base d’una àmplia gamma de polítiques israelianes: avançar i perpetuar la supremacia d’un grup, els jueus, sobre un altre, els palestins», ha acusat El-Ad des d’una columna a ‘The Guardian’. Des del 1967 que Israel està ocupant els territoris de Cisjordània i Jerusalem Est mentre que a Gaza, d’on es va retirar el 2005, manté un bloqueig asfixiant. Per això, B’Tselem ha rebutjat la suposició dominant que Israel opera dos sistemes de govern alhora: una democràcia al seu territori sobirà i un control militar en aquestes zones ocupades. 

Segons aquesta oenagé, el grau de vulneració dels drets humans que pateixen els palestins varia en funció de l’àrea en la qual han nascut. Aquells assetjats a Gaza estan en el més baix de l’escala, seguits pels habitants de la Cisjordània ocupada i, després, pels de Jerusalem Est. Els palestins que viuen al territori sobirà d’Israel són aquells amb més drets, tot i que una llei aprovada el 2018 que defineix el país hebreu com l’«estat-nació del poble jueu» ha facilitat la institucionalització de la discriminació contra els àrabs. 

«Traumes i injustícies»

En els seus 31 anys d’història, B’Tselem ni cap altra organització israeliana ha qualificat Israel d’‘apartheid’. La ruptura amb el tabú apunta a un debat més gran mentre l’ocupació que les autoritats defensen com a temporal es prolonga i la solució de dos estats sembla més lluny que mai. «Creiem que la gent necessita despertar a la realitat i deixar de parlar en el futur sobre una cosa que ja ha succeït», ha dit El-Ad amb referència als plans d’annexionar Cisjordània que Israel va interrompre després de l’acord de normalització amb els Emirats. 

«El passat és un de traumes i injustícies», ha recordat el director de l’oenagé, «en el present, es reprodueixen constantment més injustícies». Les restriccions de moviments per als palestins de la Cisjordània ocupada que depenen dels permisos israelians contrasten amb la llibertat que gaudeixen els colons dels assentaments il·legals. «El resultat és que les comunitats palestines enfronten una realitat de demolicions, desplaçaments, empobriment i aglomeració, mentre s’assignen els mateixos recursos de terra per al nou desenvolupament jueu», ha reflexionat El-Ad.

Supremacisme jueu

Notícies relacionades

Mentrestant, l’expansió colonial del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu segueix a només una setmana de l’arribada al poder de Joe Biden, contrari a la política dels assentaments. Segons l’oenagé israeliana Peace Now, el 2020 ha sigut l’any més prolífic en la construcció de colònies il·legals en territori ocupat gràcies, en part, al beneplàcit de Trump. El pròxim 23 de març Netanyahu s’enfronta a les urnes de nou amb més rivals a la seva dreta, fet que l’animarà a accelerar l’expansió sobre el terreny.

El Tribunal Penal Internacional defineix l’‘apartheid’ com un «règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtica per un grup racial». Va ser el sistema de govern blanc i de segregació racial que va imperar a Sud-àfrica fins al 1994. «El fet que les definicions d’Israel no depenguin del color de la pell no fa cap diferència material», ha aclarit El-Ad de forma contundent, «és la realitat supremacista la que és el cor de l’assumpte i la que ha de ser derrotada».