El Sàhara, un territori postcolonial sense estatus definit

El Sàhara occidental, antiga colònia espanyola, és un territori controlat pel Marroc però reivindicat com a sobirà pels independentistes del Front Polisario. Per a l’ONU, és un dels 17 «territoris no autònoms» sota supervisió del comitè especial de descolonització de l’ONU, a l’espera d’una solució definitiva. La descolonització va ser interrompuda el 1975, quan Espanya, amb Franco agonitzant, va abandonar el territori en mans del Marroc i Mauritània, després de la Marxa Verda de 350.000 marroquins sobre el territori i conforme als Acords de Madrid, no vàlids segons el dret internacional. En virtut d’aquests acords, no reconeguts internacionalment, Espanya va cedir al Marroc el nord i el centre del territori. El sud va ser per a Mauritània.

El Front Polisario va proclamar el 1976 la independència creant la República Àrab Sahrauí (RASD), reconeguda fins ara per més de 80 països. Després de 16 anys de guerra, el Polisario i el Marroc van firmar un alto el foc el 1991 que els independentistes van donar per acabat fa algunes setmanes, amb una operació marroquina al pas fronterer de Guerguerat amb Mauritània.

Sobirania no reconeguda

Notícies relacionades

Rússia va perdre un milió d’habitants l’any passat, la majoria per covid

Itàlia fracassa en el cinquè intent d’elegir president

El Marroc ocupa actualment el 80% del territori i li ofereix una llarga autonomia sota sobirania marroquina, que no està reconeguda ni per les Nacions Unides ni fins ahir per cap país occidental. La RASD administra la regió de l’est no controlada pel Marroc, que s’anomena Zona Lliure.

Des de la firma dels acords de pau de 1991, l’ONU va desplegar una missió al Sàhara (la Minurso) per a l’organització d’un referèndum. Però el diàleg està en punt mort i sense registrar cap avenç des de fa anys. El 2019 va dimitir l’emissari especial del secretari general de l’ONU sense que hagi sigut substituït encara. L’estatus del Sàhara Occidental constitueix el gran contenciós entre els dos grans pesos pesants de la regió: el Marroc i Algèria.