El chavisme torna a dominar el Parlament gairebé sense oposició

El chavisme tornarà a dominar el Parlament veneçolà, després que aquest dimecres es confirmés la seva devastadora victòria en les eleccions de diumenge passat, en què va aconseguir 253 escons dels 277 possibles, davant els 21 que van acumular les altres forces que van competir en aquests qüestionats comicis, segons informa EFE.

L’oficialisme va obtenir el 2015, amb 5.625.248 vots, el 32,9% dels seients a l’Assemblea Nacional (AN, Parlament) i ara, amb més de 1.300.000 suports menys, ha aconseguit el 91% de la Cambra, a causa de la baixíssima participació en aquestes votacions i la no participació dels opositors tradicionals.

El resultat atorga el més absolut control parlamentari que hagi tingut mai cap organització política des que el legislatiu va ser instaurat l’any 2000.

Resultats actualitzats

L’últim butlletí del Consell Nacional Electoral (CNE), publicat després de les 17.00 hora local (21.00 GMT), ubica el total de vots comptats en 6.227.690, cosa que representa el 30% del total del padró electoral, de 20,7 milions de veneçolans.

No obstant, la participació oficial reportada fins ara és del 30,50%, per això es desconeix si hi ha hagut variacions respecte a aquest percentatge o es queda finalment en el 30%, que en aquest cas sí que s’haurien comptat tots els vots emesos.

Segons el report, el governant Partit Socialista Unit (PSUV) es queda amb 253 ‘curules’, mentre que les formacions opositores Acció Democràtica (AD) i Primer Veneçuela (PV) aconsegueixen 11 i 2 escons, respectivament.

Els altres diputats obtinguts per l’oposició minoritària que va participar en aquests comicis van ser 3 per a Avançada Progressista (AP), 3 per a El Canvi, un per al partit socialcristià Copei i un altre per al Partit Comunista (PCV).

Triomfs polèmics

Dues victòries confirmades aquest dimecres van desencadenar la polèmica al país, ja que es tracta de dos opositors que van resultar elegits per modalitats diferents a les quals es van postular.

Un d’ells és el diputat Luis Parra, avalat com a president de l’AN pel chavisme i l’oposició minoritària, que va aconseguir la reelecció mitjançant la «llista nacional», si bé ell competia per la llista regional de Yaracuy, l’estat occidental del qual és originari.

L’altre cas el protagonitza Timoteo Zambrano, líder de la formació Canviem, que va competir en les votacions recolzat únicament pel seu partit i no va aconseguir prou vots per a la victòria.

Després de l’acte electoral, el CNE va informar que gràcies a una aliança partidista, que no es va conèixer fins ahir, el dirigent havia obtingut l’escó.

Zambrano i Parra havien sigut acusats per l’oposició majoritària que controla el legislatiu de presumptament ser «col·laboracionistes» del chavisme i de mantenir acords en secret amb el Govern per lucrar-se.

Vot indígena

L’adjudicació de 274 escons deixa només 3 llocs per definir, els que s’estan escollint aquest dimecres en unes votacions a part, en què només participen membres de les comunitats indígenes.

Tradicionalment, aquestes votacions es realitzaven en la mateixa jornada que la resta, però aquest any el CNE va decidir canviar el procés de l’elecció dels representants dels indígenes a l’eliminar-los el vot directe i realitzar-lo en una data diferent.

El procés per escollir els 3 parlamentaris s’està realitzant en 10 dels 23 estats de Veneçuela que representen les tres regions del país amb comunitats indígenes.

Segons va informar el CNE, el padró electoral d’ètnies minoritàries per a aquesta votació és de 3.558 electors, ja que prèviament les comunitats van realitzar assemblees per elegir els delegats que avui voten per escollir els diputats.

OEA

L’Organització d’Estats Americans (OEA) ha fet públic aquest dijous un comunicat rebutjant les «fraudulentes» eleccions parlamentàries de Veneçuela, celebrades el 6 de desembre, i avalant «amb satisfacció» la consulta popular proposada pel líder opositor, Juan Guaidó, informa Europa Press.

D’acord amb l’OEA, les parlamentàries veneçolanes, en què el chavisme ha obtingut més del 69 per cent dels vots, han resultat una maniobra del Govern del president, Nicolás Maduro, per eliminar l’única institució legítima i democràtica electa, l’Assemblea Legislativa.

Al seu torn, afirma que els resultats d’aquestes eleccions, a les quals Guaidó i els seus afins van decidir no presentar-se, «fa més profund el procés de destrucció de la democràcia i de l’Estat de dret a Veneçuela».

El secretari general de l’OEA, Luis Almagro, ha assenyalat que «el frau electoral forma part del funcionament sistèmic» de la «dictadura» i ha remarcat que «l’últim poder de l’Estat que segueix en mans d’autoritats electes legítimament continua sent l’anterior Assemblea Nacional».

Notícies relacionades

Eleccions transcendentals a Veneçuela

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«No tenim un context que sigui gens ni mica democràtic», ha insistit un vehement Almagro, mentre assegurava que «no hi ha cap sistema de repressió política i social més gran que el que pateix el poble veneçolà».

«Definitivament el poble veneçolà està sent completament anorreat en tots els seus drets, els presos polítics, la tortura, aquests són els mecanismes de funcionament de la dictadura», ha exposat.