Eleccions transcendentals a Veneçuela

Poques vegades unes eleccions a Veneçuela poden ser tan transcendentals com ho són les d'avui. Els sondejos donen la victòria a la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD) que aglutina l'oposició al chavisme dominant durant 16 anys. El dictamen demoscòpic és tan fort que el mateix Nicolás Maduro ha hagut de reconèixer la possibilitat de perdre els comicis, però al que no sembla disposat és a perdre el poder i ha parlat de lluitar des del carrer i de «guanyar com sigui». Les seves declaracions poden ser pura retòrica de final de campanya, però són paraules que susciten inquietud perquè impliquen o no acceptar el resultat de les urnes o utilitzar tots els mitjans, fins i tot els fraudulents, per guanyar. Des de l'OEA ja s'ha qüestionat la imparcialitat d'un sistema electoral que beneficia l'oficialisme i castiga les altres opcions. A més a més, no es permet la presència d'observadors internacionals i el principal líder opositor, Leopoldo López, continua estant empresonat. Els veneçolans es presenten a aquestes eleccions quan la força del chavisme s'està esgotant. Maduro sempre va ser un dirigent feble. Ara, davant la crisi econòmica amb la caiguda del preu del petroli, les prestatgeries dels supermercats buides i l'augment de la inseguretat ciutadana només inferior a la registrada a Hondures, el mandatari apareix com un dirigent incompetent. Sigui quin sigui el resultat de les urnes, el futur de Veneçuela es presenta molt complicat. No acceptar-ho és el camí cap al desastre.