Espanya, Itàlia, Grècia i Malta qualifiquen de «desequilibrat» el pla migratori de Brussel·les

La proposta sobre asil i immigració presentada a finals de setembre passat per la Comissió Europea és un «bon punt de partida» però és «desequilibrada» i no permetrà reduir la pressió migratòria sobre els països de primera línia a la frontera exterior de la UE i que més pateixen la pressió. Així ho han denunciat els mandataris d’Espanya, Itàlia, Grècia i Malta en un document remès aquesta setmana al president del Consell Europeu, Charles Michel, de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i de la presidència de torn de la UE, Angela Merkel.

«Grècia, Itàlia, Malta i Espanya aprecien els esforços de la Comissió Europea al proposar el nou pacte sobre asil i immigració i reconeixen que la proposta representa un punt de partida constructiu» però «els desequilibris que veiem en els elements proposats sobre solidaritat i responsabilitat han de ser abordats per deixar molt clar que la distribució equitativa de la càrrega és un factor essencial per a una autèntica política europea d’asil i immigració», avisen Pedro Sánchez, Giuseppe Conte, Kyriakos Mitsotakis i Robert Abela. 

El document, de quatre pàgines i datat el passat 23 de novembre, resumeix el sentir dels quatre països respecte als plans migratoris proposats per mirar d’impulsar una reforma que esquivi el veto de països com Hongria o Polònia –oposats a la reubicació de refugiats– però permeti alhora reduir la pressió migratòria sobre els països d’entrada. El bloqueig del fons de recuperació i del nou pressupost de la UE ha augmentat la desconfiança entre els dirigents europeus que recorden que és indispensable que un acord cobreixi tots els elements del pacte.

Solidaritat a la carta

En primer lloc, Espanya, Itàlia, Grècia i Malta retreuen a Brussel·les que mentre que les responsabilitats dels països de primera entrada són «estrictes» i estan «detallades» en el pacte, el mecanisme de solidaritat per descarregar la pressió que afronten els països mediterranis és «complex» i «vague», amb una flexibilitat a la carta en funció de «les circumstàncies», a través de reubicacions, de recolzament operatiu o el patrocini de retorns.

La seva contraproposta per evitar que els països que es neguen a acollir immigrants s’escudin en vies alternatives: mantenir la noció «de reubicacions obligatòries», que ha de ser «la principal eina de solidaritat», i incloure «prou salvaguardes» per garantir una implementació exitosa dels retorns que altres països puguin patrocinar.

«La predictibilitat és un element crucial de la solidaritat en el pacte» i les solucions basades en una fictio juris (ficció legal) de no permetre l’entrada a la UE d’aquells que no siguin elegibles per a la protecció internacional són irrealistes  i no funcionaran», adverteixen reivindicant que les regles de la solidaritat i els compromisos relacionats han de ser «definides amb claredat» perquè «els països de primera línia no poden fer front en solitari a la pressió migratòria sobre el conjunt de la UE.

Centres tancats a les fronteres

En segon lloc, els quatre dirigents expressen dubtes sobre el procediment de control –sanitari i de seguretat– a totes les persones que arribin –en un termini de cinc dies– perquè a la pràctica no permetrà respectar els terminis previstos i pot portar a efectes indesitjats. Segons la seva opinió la decisió sobre els exàmens ha de seguir en mans dels estats membres» que són els «més ben situats per decidir si és viable tenint en compte les circumstàncies específiques» perquè altrament podria portar a crear «grans centres tancats a les fronteres exteriors», una cosa que «no és acceptable», remarquen. 

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

Un altre àmbit que els preocupa és la dimensió exterior que ha de continuar sent un element clau. «Hem d’invertir en relacions polítiques amb els nostres socis migratoris, particularment als països del veïnat sud», reivindiquen. Quant als retorns d’immigrants, un dels pilars per a Brussel·les, consideren que per als retorns patrocinats proposats per la Comissió siguin eficaços hi ha d’haver terminis i modalitats clares i involucrar els països tercers a través d’«incentius positius».

A més, tot i que el pla no aborda vies per impulsar immigració legal, insisteixen que es tracta d’un element íntimament lligat amb els fluxos irregulars ja que la coordinació de canals d’immigració i asil segurs, regulars i ordenats permetran reduir els fluxos irregulars i contribuir a una gestió ordenada», apunten.