El Congrés peruà destitueix el president Vizcarra per corrupció

En el que sembla ser un costum, el Perú torna a quedar-se sense president. El Congrés va destituir el mandatari provisional, Martín Vizcarra, per «incapacitat moral» a l’haver rebut suborns d’una empresa constructora sis anys enrere. «Me’n vaig amb la consciència tranquil·la, el cap ben alt i el deure complert. Fins a una altra ocasió», va dir dilluns a la nit.  Es necessitaven els 87 vots dels 130 legisladors. La proposta va ser votada per 105 legisladors. Tot just 19 es van oposar.  Els grups d’Acció Popular, Aliança per al Progrés (APP), Frepap, Força Popular, Unió pel Perú (UPP), Podem Perú, i Front Ampli van acabar amb els seus dos anys d’accidentada gestió. El titular del Parlament, Manuel Merino de Lama, haurà d’assumir aquest dimarts les funcions de l’Executiu.

Vizcarra va expressar el seu desacord amb el dictamen parlamentari. «No s’ha imposat la raó, sinó el nombre de vots dels representants del poble, que aparentment es van oblidar de qui representen». Poques veus van sortir a recolzar-lo, entre les quals la de l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, que va demanar als legisladors que «rectifiquin la mesura que han pres». Pel diari ‘La República’, el Congrés ha donat «un cop d’Estat». En el seu editorial va assenyalar: «És impossible que des d’aquest fangós angle pugui venir la moralització del país». 

«El Perú està indignat pel que passa al Congrés. La seva lluita contra la corrupció és una mentida: estan negociant ministeris i el nostre dret democràtic a elegir el 2021. El que no es defensi al Parlament serà defensat als carrers», va dir Julio Guzmán, del Partit Morat, l’único que va votar contra la destitució.

Querido Pueblo Peruano:
Durante estos dos años y ocho meses de gobierno ustedes han sido mi mayor soporte y fortaleza. Juntos construimos este camino, a pesar de la adversidad. Me voy con la conciencia tranquila, la frente en alto y el deber cumplido. Hasta otra oportunidad.

— Martín Vizcarra (@MartinVizcarraC) 10 de noviembre de 2020

Gir inesperat

Semblant desenllaç polític no estava a l’horitzó de bona part dels analistes fins fa uns dies. Els esdeveniments es van precipitar després que es fessin públics uns missatges de Vizcarra a l’exministre d’Agricultura José Hernández que van deixar entreveure la falta de transparència en les seves relacions amb les empreses qüestionades quan era governador de regió de Moquegua (2011-14). Els suborns ascendirien als 620.000 dòlars. «Soc aquí per aclarir qualsevol dels fets que falsament m’imputen», va dir el mandatari destituït quan li va tocar fer ús de la paraula.

La llarga sessió parlamentària d’aquest dilluns es va iniciar amb un final previsible per a Vizcarra. Les seves apel·lacions no van ser escoltades. «Confio en la maduresa, en la prudència i en la responsabilitat dels parlamentaris i els grups que aposten per la democràcia. Faig una crida a la unitat, a la sensatesa i a treballar junts. La història i els peruans jutjaran les nostres decisions», va dir durant la seva encesa defensa. La nova crisi política té lloc a sis mesos de les pròximes eleccions generals. Merino de Lima es mantindrà com a president interí fins al juliol.

Fa dos anys, Vizcarra va reemplaçar en l’Executiu Pedro Pablo Kuczynski. El llavors president va decidir dimitir abans de ser cessat pel Congrés, que investigava les seves relacions amb la constructora brasilera Odebrecht.  

Segon intent

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

«Tenim grans tasques per complir, respectant la voluntat del poble, respectant la Constitució, i, sobretot, respectant l’estabilitat del país», li va demanar Vizcarra als congressistes i va advertir sobre els efectes en l’«estabilitat econòmica» que tindria la seva sortida de l’Executiu. Vizcarra ja va evitar el 19 de setembre ser destituït per un cas menor, les seves relacions amb el fosc cantant Richard Swing, afavorit amb contractes estatals.

La inestabilitat institucional és una constant en un país on tots els presidents electes després de la fugida d’Alberto Fujimori, fa dues dècades, han sigut encausats per corrupció (Alejandro Toledo, Ollanta Humala i Pablo Kuczynski) i el restant, Alan García, es va disparar un tret per evitar la presó.