Biden s'acosta la presidència

Els Estats Units comencen a entreveure el canvi de cicle. A falta de tancar-se encara els últims espeternecs de l’escrutini en sis estats, Joe Biden porta avantatge en quatre d’aquests, més que suficients per arribar a la xifra màgica dels 270 vots electorals que obren les portes de la Casa Blanca. Podrien passar més dies fins que se certifiqui la seva victòria, després d’aquest recompte interminable que sembla tret d’un manual de tortura. Però el demòcrata ja se sent guanyador i aquest divendres a la nit es dirigirà a la nació en horari de màxima audiència, presumiblement per proclamar-se vencedor legítim dels comicis. La seva web de transició ja està en el ciberespai. I en ciutats com Filadèlfia ja sona la tamborrada. Després de quatre dies amb el cor encongit, mig país es prepara per destapar les seves pors. 

En contra del que suggerien les prediccions més catastrofistes, no s’ha acabat el món. La jornada electoral va transcórrer sense incidents ressenyables i, tot i que es mantenen les petites protestes dels dos bàndols per reclamar un desenllaç net als comicis, la sang no ha arribat al riu. Biden ha obtingut més vots que cap altre candidat en la història, una fita que reflecteix més el que hi havia en joc que l’entusiasme que ha despertat la seva candidatura. Gairebé 74 milions de vots, quatre més dels obtinguts per Donald Trump. Els demòcrates han guanyat el vot popular en set de les últimes vuit eleccions presidencials, però en la més petulant de les democràcies del món no venç qui més vots obté, si no qui més compromissaris rasca del col·legi electoral. 

Pels pèls

D’aquí l’espera agònica perquè es tanqui l’escrutini a Arizona, Nevada, Pennsilvània, Geòrgia i Carolina del Nord. Aquesta última i Alaska semblen en mans de Trump. Però a la resta Biden guanyarà pels pèls, en cas de confirmar-se el resultat. Poc més de 1.600 vots de diferència a Geòrgia, sobre cinc milions d’emesos; 14.000 a Pennsilvània, 20.000 a Nevada i una mica més a Arizona. El que queda per comptar és el més farragós: els vots que requereixen revisió, els provisionals i el correu dels militars a l’estranger, segons el president de la comissió electoral de Pennsilvània. Però si confirma el desenllaç, Biden acabarà amb 306 vots electorals, exactament els mateixos que va treure el seu rival fa quatre anys. 

«Aclaparador. Pallissa. Històric», va dir fa quatre anys l’assessora del president Kellyanne Conway, una dona que passarà a la història per haver encunyat la pesta dels «fets alternatius». No n’hi havia per tant llavors, ni tampoc ara, tenint en compte l’escarransit mandat que sortirà d’aquestes eleccions. Trump no dona públicament per perdudes les eleccions, tot i que la marxa fúnebre ha començat a sonar a la Casa Blanca. L’home abatut que va comparèixer dijous per cridar una vegada més que li havien robat les eleccions era una ombra de si mateix. Neró tocant la lira, que va dir una periodista catalana. Divendres va estar callat durant el matí. Geòrgia ha garantit que tornarà a comptar els vots, un escenari també previsible a Wisconsin. 

Però la seva tempesta legal per relitigar el resultat, basada en al·legacions que només han vist els cortesans del seu partit, està perdent força a marxes forçades. Tant a Michigan com a Geòrgia ja s’han desestimat dues de les demandes en què el president va posar les seves esperances. I una lenta desbandada es comença a telegrafiar. Imatges pràcticament insòlites com un periodista de Fox News negant a la seva presentadora de forma insistent que no es va impedir l’entrada als observadors en un col·legi electoral o diaris amics dient-li mentider comencen a prendre forma. Un Trump abatut fa afirmacions infundades de frau des de la Casa Blanca, va titular dijous el ‘New York Post’, el tabloide amic de Rupert Murdoch.

Mentrestant, Biden està fent el que millor sap fer: quedar-se a la rereguarda transmetent tranquil·litat i confiança. Divendres es va reunir amb el seu equip d’assessors econòmics i sanitaris mentre meditava el discurs de la nit, amb què somia des que estudiava de nen en escoles de monges. «La democràcia de vegades és un embolic. I en ocasions també requereix paciència», va dir la vigília als seus seguidors. «Aquesta paciència ha tingut premi durant més de 240 anys, un sistema de govern que ha sigut l’enveja del món». 

Notícies falses ridícules

Notícies relacionades

Alemanya es postula com a potència puntal del rearmament tot i la recessió

Europa al núvol

Va fer bé Biden a utilitzar el pretèrit perfet perquè la democràcia dels EUA fa temps que va deixar de fer enveja. En aquests últims quatre anys, el seu rival s’ha dedicat a fertilitzar les llavors de la seva destrucció, plantades des de fa temps. I aquest serà el gran repte de Biden, pacificar un país que és incapaç de posar-se d’acord en res, que es menja les notícies falses més ridícules com si fossin hamburgueses de dos pisos. Essencialment perquè ja no queden fonts d’autoritat compartida. Ni els mitjans de comunicació, ni els jutges, ni les institucions. El que ha contemplat el món aquests quatre dies i aquests quatre anys amb un interès desbordat és el seu propi futur. El resultat de la descomposició a càmera lenta de principis bàsics de la democràcia.

És improbable que es pugui reparar aviat als EUA, d’acord amb el rebuig del Partit Republicà a condemnar enèrgicament el seu president i començar de zero. El que sí que s’hauria de calmar és aquesta oposició furibunda, a estones insana i histèrica, cap a Trump per part de l’Amèrica progressista, les seves televisions i els seus gurus. El soroll canviarà de bàndol, però durant un dies és possible que hi hagi una mica de silenci.