Alemanya es postula com a potència puntal del rearmament tot i la recessió

"La primera prioritat del meu Govern és rescatar la nostra economia de la recessió", va assenyalar el canceller alemany. Pel que fa a Defensa, la seva determinació és dotar el país de l’Exèrcit convencional "més gran d’Europa". Per aconseguir-ho, disposa de l’alliberament del fre al deute, que Alemanya va aprovar poc abans que arribés al poder i que facilita la feina a la seva coalició entre conservadors i socialdemòcrates.

L’arrencada del mandat de Merz ha estat marcada per les seves ànsies d’internacionalitzar-se com a líder d’una potència que té una economia que s’ha de reactivar després de dos anys en recessió. Alhora, està determinat a recol·locar Alemanya en el mapa global pel que fa a l’àmbit defensiu. Amb els seus plans de rearmament, sembla que té la intenció d’acontentar Donald Trump. Però ho ha de fer sense despertar suspicàcies a França i al Regne Unit, les dues potències atòmiques europees.

Canvi d’era

Que a Polònia, punta de llança de la UE de despesa en Defensa, aquesta frase no li agradi tant és una qüestió menor per al canceller i líder de la conservadora Unió Cristianodemòcrata Alemanya (CDU), el partit que ha tingut cancellers de la talla de Konrad Adenauer (1949-1963), de Helmut Kohl (1982-1998) i d’Angela Merkel (2005-2021).

Cap d’aquests antecessors, ni tampoc els socialdemòcrates Willy Brandt (1969-1974), Helmut Schmidt (1974-1982) o Gerhard Schröder (1998-2005), va col·locar Defensa entre les seves prioritats. El socialdemòcrata Olaf Scholz sí que va anunciar una Zeitenwende (canvi d’era) arran de la invasió russa d’Ucraïna. Va articular un paquet inversor de 100.000 milions d’euros. El final prematur de la seva legislatura ha deixat com a assignatura pendent posar al dia les seves forces armades.

La determinació que té Merz d’abandonar el paradigma de la timidesa defensiva és ben clara. Però fins ara no ha concretat d’on sortiran els recursos. Els seus socis socialdemòcrates estan obligats a una altra defensa, la de l’Estat social. El fet d’impulsar el rearmament a costa de retallades socials els catapultaria a la irrellevància política, després d’haver-se enfonsat a la tercera posició en els comicis generals del febrer i situar-se així al darrere dels conservadors de Merz i de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Merz rebutja l’amplificat pressupost comunitari per dos bilions d’euros per al període 2028-2034 proposat per la seva compatriota i correligionària Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Afecta Alemanya, primer contribuent del bloc comunitari. Els seus plans de rearmament són nacionals. I les arques públiques que l’interessen són les alemanyes.

Infraestructures i seguretat

Els pressupostos nacionals dels 2025 forjats pel líder socialdemòcrata, vicecanceller i ministre de Finances, Lars Klingbeil, preveuen una despesa rècord de 503.000 milions i un endeutament de 81.800 milions d’euros. Els puntals són la modernització de les infraestructures i la inversió en seguretat.

L’evolució prevista per a Defensa és espectacular: aquest any li adjudiquen 62.400 milions d’euros –10.000 més que el 2024– i durant els quatre anys vinents s’escalarà a 82.700, 93.350, 136.400 i 152.000 milions d’euros.

Són les xifres amb què Merz apuntala el seu compromís d’apujar la despesa bàsica en Defensa fins al 3,5% del PIB per al 2029. Actualment està en el 2,1%. D’aquesta manera, s’enlairarà de la posició intermèdia entre els aliats de l’OTAN fins a situar-se, tal com exigeix Trump, en el 5%. A l’anomenada despesa bàsica s’hi afegeix un altre 1,5% per a inversions derivades, com ara l’ajuda a Ucraïna. Si a Merkel la van acusar de practicar l’apaivagament amb Vladímir Putin, ja que sota el seu mandat es va amplificar la dependència alemanya del gas rus, a Merz també el poden identificar amb aquest terme, però aplicat a Trump.

Quan Merz parla de dotar-se de l’Exèrcit convencional europeu més gran, al·ludeix a una línia vermella per al seu país. Alemanya no ha de tenir armes atòmiques pròpies, segons l’acord firmat el 1990 com a preàmbul de la reunificació alemanya entre les quatre potències vencedores del nazisme –els EUA, França, el Regne Unit i la llavors Unió Soviètica– més l’Alemanya occidental i la comunista. La potència nuclear de la UE és França, a la qual s’afegeix l’extracomunitari Regne Unit. Les úniques bombes atòmiques en territori alemany són les que hi ha dipositades a les bases dels EUA, el codi d’activació de les quals està en mans de Trump i que, en terminologia OTAN, se cenyeixen a l’estratègia dissuasiva.

Merz, a més de l’interès que té a no fer enfadar Trump, ha desplegat una sèrie d’anades i vingudes entre París i Londres. La setmana passada va firmar amb Keir Starmer un acord d’amistat post Brexit, els punts forts del qual són la seguretat i la defensa. Aquest dimecres rebrà a Berlín Macron.

Per sobre de les gastades proclamacions de rellançament de l’eix francoalemany, a sobre la taula hi tenen un tema difícil: la pretensió francesa d’assumir el 80% del futur sistema aeri de combat (FCAS, per les sigles en anglès). És un projecte compartit entre França, Alemanya i Espanya, del qual depenen el caça europeu de sisena generació, successor de l’Eurofighter, i els Rafale francesos. Berlín, però, no està d’acord amb aquest domini francès.

La mili a la recambra

Notícies relacionades

Europa al núvol

Soldats israelians maten 67 gazians que esperaven una entrega de menjar

No és clar ni el finançament del rearmament ni com s’han de motivar noves vocacions per passar dels 182.000 efectius actuals als 460.000 que, segons el ministre de Defensa, Boris Pistorius, necessitarà el 2030 per dotar-se d’un Exèrcit a la mida d’una potència de gairebé 84 milions d’habitants.

Alemanya es va acomiadar del servei militar el 2011. Es va optar per deixar-lo en suspens per poder-lo reactivar sense traves constitucionals davant d’una situació d’emergència. Pistorius propugna ara implantar un "reclutament voluntari" d’acord amb el model suec. Segons aquest sistema, tots els joves seran enquestats sobre si estan interessats a prestar el servei militar. Els més idonis seran convidats a allistar-s’hi i tindran un sou base de 2.000 euros.