Xile sepulta la Constitució de Pinochet

Diumenge a les 9 del vespre, l' edifici Movistar  de Santiago, amb els seus imponents 34 pisos, es va il·luminar com si representés el despertar d'una comunitat. Milers i milers d'ulls van seguir el moment en què va començar a dibuixar-se una sola paraula sobre l'estructura. Aquesta paraula resumia tot el que succeïa al carrer: «Reneix». Un verb i també un mandat que ja havien reflectit les urnes. El diumenge 25 d'octubre del 2020, un any després que un milió de persones sortissin als carrers a cridar que ja n'hi havia prou,  Xile  es va donar la possibilitat de deixar enrere per mitjà del sufragi els nusos institucionals que encara el lliguen a la  dictadura del general  Augusto Pinochet. La victòria de l'opció  «aprovo»  una convenció constituent ha sigut arrasadora. L'alternativa a favor de redactar un nou text constitucional ha superat  el 78,28% dels vots.  Els que van cridar a rebutjar un canvi del text constitucional amb prou feines van aconseguir un 21,01%.  

Tot just coneguts els primers resultats,  la plaça Baquedano , que separa el centre històric de la ciutat dels barris més acomodats i que des de l'esclat social del 18 d'octubre del 2019 va ser rebatejada com  «plaça Dignidad», va començar a poblar-se de ciutadans. El desig de sortir als carrers a celebrar-ho malgrat els rigors que imposa la pandèmia va ser volcànic. «Aquest és  el primer dia del futur», va dir Heraldo Muñóz, dirigent del socialdemòcrata Partit per la Democràcia (PPD).

El president, Sebastián Piñera, que al començar les protestes va parlar de «guerra» i que passarà a la història per garantir una consulta que mai va voler, també es va enfilar a la seva manera al carro triomfal. «Aquest plebiscit no és el final.  És el començament d'un camí  que junts haurem de recórrer per acordar una nova Constitució per a Xile». 

[VIVO] Nuestra democracia se fortaleció gracias a la participación ciudadana. Hoy nuestro deber será seguir construyendo un país mejor https://t.co/Uh2VaPiPke

— Sebastian Piñera (@sebastianpinera) 26 de octubre de 2020

Els passos que venen

La  Carta Magna del 1980  ha sigut reformada diverses vegades des que es va recuperar la  democràcia  el 1990 sota la tutela d'un Pinochet encara  cap de l'Exèrcit  fins el seu arrest a Londres el 1998. Però aquests canvis mai van afectar la seva columna vertebral. Els anhels d'arrencar de soca-rel l'arrel  neoliberal  forjada sobre la base de les armes no estava en l'horitzó fa un any. L' esclat social  va redibuixar de manera dràstica el full de ruta i les prioritats d'una societat fastiguejada amb les  desigualtats econòmiques.

Més enllà de l'alegria de les heterogènies forces que van cantar l'extremunció a la Carta Magna pinochetista, inclosos sectors de la dreta, el camí que ha de conduir a una realitat institucional superadora no està exempt de  complexitats. No en va, els xilens han anomenat la votació d'aquest diumenge  «plebiscit d'entrada»  al  procés constituent. El pròxim 11 d'abril hauran de tornar a anar a les urnes per determinar qui seran els integrants de la convenció. Gairebé el 80% dels xilens han decidit també que l'assemblea parteixi de zero, sense quota dels actuals legisladors, i sobre la base de la  paritat de gènere.

Sigui quina sigui la variant, aquesta instància començarà a treballar al  maig del 2021.  Els articles de la Constitució venidora hauran de ser aprovats per  dos terços  de l'Assemblea. Seixanta dies després que el text sigui completat, se celebrarà el  «plebiscit de sortida»  o  ratificatori. Es calcula que això tindrà lloc durant la segona meitat del 2022.

Visions equidistants

Entre una consulta i l'altra transcorrerà un temps marcat per les disputes entre models de país enfrontats. Aquests xocs reverberaran durant les deliberacions. D'una banda hi ha les faccions disperses que volen consagrar en la Constitució un  Estat social, amb igualtat de drets  i reconeixement als  pobles originaris.  «La tensió entre el carrer i la institucionalitat continua molt present i no sembla que s'hagi de resoldre fàcilment. És legítim preguntar-se per la capacitat que el procés constituent té d'encarrilar un moviment com el 18-O i les conseqüències que tindria que fos exclòs o transformat en un convidat marginal», es pregunta l' acadèmic Ernesto Águila. 

«La gent vol participar i decisions», va dir l'excandidata presidencial de l'esquerrà Front Ampli (FA), Beatriz Sánchez, que va fer una crida a les forces progressistes a arribar amb una agenda comuna a la convenció constituent. Els corrents polítics que van acceptar abandonar el llegat de Pinochet però que no volen anar tan lluny en les reformes miraran de jugar la seva carta en la convenció.  El president de la Confederació de la Producció i del Comerç (CPC), Juan Sutil, ja va expressar el seu desig que al final del camí el país tingui una  «Constitució raonable».  La imagina com un «equilibri» entre el model liberal i el socialdemòcrata. 

Els que van votar en contra de llançar per la borda la Carta Magna de 1980 no pararan en les seves advertències sobre els perills que planen sobre el país de la regió que ha tingut un creixement econòmic més destacat en les últimes dècades.  Les paraules «reneix», «futur» o «dignitat» no els commouen.  Les llegeixen com a consignes populistes. «Potser no veig cap canvi, però estic content. Vull que siguem respectats i que nosaltres respectem…. Això vull  per a les generacions que venen, tot i que no vegi res, però ho vull per a tu, Rayen. Si he de sortir a lluitar, allà estaré sempre per acompanyar-te», va dir la Nancy, una maputxe que viu a la perifèria de la capital a la seva filla. La seva veu entretallada, la seva imatge tenyida per l'emoció, es va reproduir a les xarxes socials, perquè expressava un anhel de molts que, com ella, també van plorar diumenge a la nit.

Con este video de la señora Nancy, pobladora de Lo Hermida, terminé de irme a la cresta... 😭#ChileDespertó #PlebiscitoChile. pic.twitter.com/KqNmpvVcHf

— Vagabundo ilustrado (@vagoilustrado) 25 de octubre de 2020

L'elit econòmica, desconnectada de la realitat

L' elit econòmica  xilena s'ha sorprès tant per l' onada de canvis polítics perquè, entre altres raons, viu en «un país imaginat» i que «mai va existir». A aquesta conclusió ha arribat una enquesta feta per Unholster i la Universitat dels Andes i que se centra en les percepcions sobre la  desigualtat  dels lideratges empresarials. D'acord amb el portal 'El Mostrador', l'estudi «va deixar al descobert la falta de coneixement de la classe dirigent» sobre la realitat.

Notícies relacionades

Bolívia i Xile dibuixen canvis en el mapa polític llatinoamericà

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Uns 500 directors de grans firmes van ser consultats sobre la composició social del país i van considerar que un 57% dels xilens són de classe mitjana, el 25% pertanyen als sectors de baixos ingressos i el 18% a les franges més acomodades. La veritat és que un 77% perceben baixos salaris, un 20% de la població està estabilitzada en la classe mitjana i amb prou feines un 3% formen part del món dels rics.

Alfredo Enrione i Antonio Díaz Araujo, els principals responsables de l'estudi, assenyalen que les elits «mostren una  desconnexió» amb el Xile veritable. Aquesta fàbrica de prejudicis i veritats a mitges no ha sigut aliena a les discussions prèvies a la consulta i tampoc es dissoldrà de cara a l'Assemblea Constituent.