L'Argentina té un nou rècord de morts per Covid-19 i supera Rússia en quantitat de decessos

Les discussions sobre la possibilitat d’avançar en el desconfinament van xocar una altra vegada a l’Argentina amb un nou rècord de morts per Covid-19. Amb les 359 defuncions comptabilitzades aquest dimarts, s’ha arribat a 21.827 òbits. D’aquesta manera, l’Argentina ha superat Rússia (21.559) en la quantitat de víctimes fatals. Colòmbia (27.017), el Perú (32.834), Mèxic (82.348) i el Brasil (146.675) són els països de la regió amb més quantitat de morts pel patogen.

A 201 dies d’iniciar-se l’aïllament social obligatori, el Ministeri de Salut en comptabilitza 824.468 infectats. Les autoritats sanitàries han aportat, no obstant, una dada que consideren encoratjadora: 660.272 persones han superat els contagis. A més, la taxa d’ocupació de les unitats de teràpia intensiva és del 62,5% a nivell nacional i del 63,8% a la ciutat de Buenos Aires i la seva populosa perifèria.

 En els últims mesos, el mapa dels contagis ha canviat de manera substancial. La capital federal i els seus voltants van passar de concentrar més del 90% dels casos  al maig a tenir un pes pròxim al 50% degut a l’expansió del virus per diferents províncies que abans estaven lluny del perill. Rosario, la ciutat natal de Leo Messi, pertanyent a la província de Santa Fe, es troba en una situació crítica. Malgrat que allà es registren uns 1.000 casos positius cada 24 hores i que el 95% dels seus llits de teràpia intensiva es troben ocupades, el governador de Santa Fe, Omar Perotti, va descartar tornar als dies de confinament rigorós i va cridar a «conviure amb el virus».

La politització de la pandèmia

Fins al juny, l’Argentina semblava tenir controlada la pandèmia, amb un baix índex de defuncions. Però la disputa política va acabar incidint fortament en els comportaments socials. L’afartament per la tancada també va contribuir en la modificació de les conductes d’un sector de la col·lectivitat.

L’oposició de dretes no només va acusar el president Alberto Fernández d’haver-se «enamorat» de la quarantena. També va parlar d’una «infectadura». Part dels mitjans de comunicació van fer pròpia aquesta idea i van banalitzar els efectes del virus. Els adversaris de Fernández han fet dues manifestacions al carrer que es van convertir en fàbriques de contagis. A més, en preparen una altra per al 12 d’octubre. «Per l’economia, la salut, l’educació i la llibertat marxaré amb la meva bandera, al meu vehicle», va assegurar Patricia Bullrich, la líder del PRO, la formació de l’expresident Mauricio Macri.

Notícies relacionades

El món de la Mafalda ja no existeix: als nens argentins els falta fins i tot la sopa

La Comissió Europea investiga Meta per no combatre la desinformació

El peronisme ha tingut en general el control polític de l’espai públic a partir de la seva capacitat de mobilització. Però el Govern mira d’evitar tant sí com no les manifestacions tot i que siguin a favor, en el punt que es prepara per al 17 d’ocubre, la principal efemèride del moviment fundat per Juan Perón aquell dia però el 1945, una «marxa virtual». Els peronistes estan convençuts que un milió de persones descarregaran als telèfons l’aplicació VirtualMob.

La temporada estiuenca

Més de mig any de restriccions han colpejat fortament l’economia, que caurà aquest any més de 12 punts. Malgrat l’expansió de la Covid-19, les autoritats polítiques van començar a estudiar un possible retorn gradual a les classes presencials a les escoles i universitats. Alhora, els governs provincials volen crear condicions per al turisme estiuenc no es paralitzi per complet. S’espera que el Govern anunciï una mena de «pla de prevenda» pel qual l’Estat tornaria fins al 50% dels paquets turístics que es reservin per a principis del 2021, en cas que no es pugui viatjar. Malgrat que existeix una decisió política de sostenir la temporada estival, tot dependrà de l’evolució del virus en els pròxims mesos.