Es desinfla al Perú la temptativa de cop parlamentari contra el president Vizcarra

Enmig d’una crisi sanitària que no cessa, amb 733.860 contagis i 30.812 morts per coronavirus, el president provisional del Perú, Martín Vizcarra, ha decidit passar a l’ofensiva i desarticular la conjura en contra seu que s’havia tramat al Congrés. Vizcarra va prendre impuls després de percebre que l’intent de jutjar-lo políticament i declarar-lo moralment incapaç va començar a minvar pocs dies després que la legislatura acceptés discutir la seva vacant. La sessió està prevista per divendres, però els analistes creuen que la temptativa de destitució serà llavors tot just un record.

Divendres passat, la sort de Vizcarra semblava més incerta. Havia succeït en l’Executiu a Pedro Pablo Kuczynski, el 2018, quan el llavors president va decidir dimitir abans de ser destituït pel Congrés que investigava les seves relacions amb la constructora brasilera Odebrecht. La política peruana és tan inestable que, dos anys després, a l’actual mandatari interí semblava tocar-li un destí similar. Però els esdeveniments van fer un gir brusc hores enrere quan es va saber que la principal autoritat parlamentària, Manuel Merino, s’havia contactat telefònicament amb autoritats militars per avisar-los que el Congrés aniria per Vizcarra si obtenia els 83 vots necessaris per donar per finalitzat el seu cicle. L’acusació que pesava en contra seu eren uns àudios privats en els quals l’actual cap d’Estat feia referència a la necessitat del Govern de donar una explicació convincent sobre les relacions amb l’ignot productor musical Ricardo ‘Swing’ Cisneros, a qui l’hi havia beneficiat amb contractes estatals per uns 50.000 dòlars.

«¿Per què el president del Congrés ha tractat i s’ha comunicat amb alts caps militars, fins i tot, planejat pseudogabinets dels quals assumirien després de la meva vacant? Això és conspiració senyors», va reaccionar Vizcarra. Alhora va expressar la seva confiança que «les veritables forces democràtiques» no permetrien la seva destitució quan falta menys d’un any per a la realització de les eleccions generals. Alhora no es va privar de recordar el que molts peruans saben: el congressista Edgar Alarcón, integrant d’un partit minoritari i ultranacionalista, que dirigeix la Comissió de Fiscalització del Parlament que l’ha d’acusar, ha sigut denunciat constitucionalment per la fiscal de la Nació, Zoraida Ávalos, pels presumptes delictes de peculat dolós, suborn passiu i enriquiment il·lícit.

La reacció militar

El cert és que l’anomenat cap de la Marina, l’almirall Francisco Cerdán, no va tenir l’èxit esperat. Al contrari: Cerdán ni tan sols el va atendre. «Potser fer una trucada en les circumstàncies d’aquell dia pot haver sigut inoportuna, per això jo li expresso les meves sinceres disculpes a les Forces Armades; no obstant, vull deixar ben clar que no hi va haver en cap moment cap intenció que s’allunyi del respecte a l’estat de dret», va dir Merino, però la seva credibilitat s’havia erosionat. No obstant, el titular del Parlament va rebutjar comentaris a les xarxes socials sobre «un suposat complot» contra Vizcarra.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

De moment, el Front Ampli (FA), una coalició de centreesquerra, ha presentat una moció de censura contra Merino per «violat flagrantment el procediment parlamentari». Les motivacions per promoure la vacant de Vizcarra, va afegir, «no eren conèixer la veritat» sobre els àudios. El que s’ha buscat, va sostenir el FA, és «precipitar una crisi política».

La crisi continua latent

El diari ‘La República’ va dir en el seu editorial que, després de conèixer-se la maniobra de Merino de concretar «un cop parlamentari», l’operatiu «s’ha desinflat i els seus autors posats en evidència». No obstant, «la crisi segueix latent» perquè «no tots els complotats han deixat les armes». En aquest context, «la sortida de Merino de la presidència del Legislatiu és una condició d’un joc polític diferent». Si això no succeeix, «un sediciós continuarà actuant i parlant a nom dels 130 legisladors, i el país no podrà abocar-se als altres punts d’una agenda crítica que reclama atenció urgent».