Els refugiats de Mória: a la nit, bloquejats en l'asfalt

Fa dos dies que dorm una hora a la nit i Milad diu que no creu que la cosa canviï: amb prou feines dormirà uns minuts, perquè fer-ho al costat de la carretera és horrible, se’t clava tot i, a més, la manta que va poder rescatar de la seva tenda abans que s’incendiés no és suficient per aguantar el fred i la humitat nocturna.

«Estava enmig de la baralla quan tot va començar. La gent protestava perquè s’emportaven gent sense dir res [el Govern grec va explicar després que havien donat positiu per Covid]. La policia va carregar amb gasos lacrimògens. Després tot va cremar. Va ser un infern», explica per telèfon Milad, nascut a l’Afganistan, que ara, com la resta de 13.000 refugiats del camp de Mória, el més gran d’Europa, es veu obligat a viure enmig del no-res, a la carretera, bloquejat i sense que ningú el deixi moure’s.

Allà falta de tot: a part de distància social, tampoc hi ha aigua, aliments, empara ni absolutament res que no sigui un mar de gent a la qual tampoc li permeten moure's. «Algunes oenagés ens porten menjar, però no n’hi ha prou. N’hi ha d’altres que no poden arribar fins a nosaltres perquè la policia no els deixa. No ho entenc. No tenim res. I els feixistes van venir dimecres a Mória a cremar el que encara quedava. Ho vaig veure», assegura l’afganès.

El pla d’Atenes

El pla d’AtenesDimecres, el Govern grec ja va esbossar el seu pla de futur per al camp devastat de Mória: enviar més policia a l’illa per controlar la situació i reconstruir el campament per reconvertir-lo en un camp tancat del qual els refugiats no puguin sortir mai a menys que siguin reubicats en altres llocs. El més semblant a una presó a cel obert o a un centre d’internament.

Molts veïns de Lesbos estan a favor de la idea dels reforços policials però discrepen amb la d’obrir un nou campament, perquè això significaria que la presència de refugiats i migrants a l’illa es perpetuarà. Al principi de la crisi, el 2015, gran part dels illencs van ajudar tant com van poder als centenars de milers de persones que arribaven a Europa. Els van rescatar del mar, els van donar llit i menjar però ara, al 2020, ja no volen saber res més del tema. Cinc anys sense ajuda ni solució han fet que no vulguin més migrants a les seves terres.

«Fa molt temps que insistim que hi hauria d’haver una descongestió massiva d’immigrants i immediata a l’illa. No podem acomodar 13.000 persones en un espai pensat només per a 2.800, com ha ocorregut amb Mória», es queixa Stratis Kytelis, alcalde de Mitilene, la ciutat més gran de Lesbos. «Continuaré lluitant amb totes les meves forces perquè el campament es tanqui definitivament», afegeix. 

Tres barcos

Aquest dijous, Kytelis s’ha unit a un grup de locals que han bloquejat l’accés i la sortida de Mória. «Els equips de Metges Sense Fronteres (MSF) no han pogut accedir a la clínica a l’exterior de Mória. Veïns bloquegen el camí i impedeixen arribar fins a les persones que encara són al camp destruït i al centre mèdic. És urgent brindar atenció mèdica als qui la necessiten», ha explicat MSF.

Notícies relacionades

Un incendi arrasa el camp de refugiats de Mória a l'illa grega de Lesbos

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

De moment ha arribat a Lesbos el primer barco per allotjar temporalment 1.000 refugiats dels 13.000 que s’han quedat sense lloc on dormir. El Govern d’Atenes va prometre tres barcos, on suposadament podran respectar el distanciament social. Als altres, ha dit aquest dijous el ministre de Migracions, Notis Mitarakis, se’ls proporcionaran tendes de campanya i mantes per passar les nits. Mitarakis també ha confirmat que els 400 menors no acompanyats que quedaven a Mória han sigut evacuats de l’illa.

Una dels problemes que tenien els habitants de Mória al camp –a part, evidentment, de la baixa salubritat i l’alta violència– era el confinament: als refugiats se’ls humiliava i obligava a viure en el forat més immund d’Europa. Ara, amb aquest forat reduït a cendres, se’ls tanca a la carretera. «¿Què farem? No ho sé. No podem decidir res. No tenim elecció. Ens portaran i tancaran una altra vegada on vulguin», diu Milad.