Un tribunal de Londres reprèn la vista sobre l'extradició d'Assange als EUA

Un tribunal londinenc reprèn aquest dilluns la vista per decidir si el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha de ser extradit als Estats Units, on l’espera un judici per espionatge en un controvertit cas en què els seus defensors denuncien una greu vulneració de la llibertat de premsa.

Després d’una primera setmana de vistes al febrer, Assange, de 49 anys, havia de tornar davant els tribunals a l’abril, però el procés es va veure retardat per la pandèmia de coronavirus que, segons els seus advocats, els va impedir accedir a la presó per preparar el cas.

Es preveu que les vistes durin tres o quatre setmanes i estiguin marcades per les protestes: els seguidors de l’expert informàtic australià han convocat avui dilluns una manifestació a les portes del tribunal dilluns sota el lema No extradeixin Assange, el periodisme no és un crim.

Abans de pronunciar-se sobre la sol·licitud d’extradició, la justícia anglesa s’ha d’assegurar que no sigui desproporcionada o incompatible amb els drets humans. Reclòs en una presó londinenca d’alta seguretat des de la seva detenció l’abril de 2019 a l’ambaixada de l’Equador, on durant set anys va viure refugiat en una petita habitació, Assange podria ser condemnat a 175 anys de presó si la justícia nord-americana el declarés culpable.

«Atac a la llibertat de premsa»

Washington li retreu haver posat en perill informants i actius estratègics amb la publicació el 2010 de compromesos documents secrets sobre les accions militars nord-americanes a l’Iraq i l’Afganistan, que van revelar actes de tortura, morts de civils i altres abusos. Però pel seu comitè de recolzament, són «càrrecs amb motivació política» que «representen un atac sense precedents a la llibertat de premsa i al dret del públic a saber», van denunciar en un comunicat.

«Permetre l’extradició de Julian Assange sobre aquesta base tindria un efecte esgarrifós en la llibertat de premsa i, en última instància, podria obstaculitzar la tasca de la premsa com a proveïdora d’informació i guardiana pública en les societats democràtiques», va advertir per la seva banda el Consell d’Europa.

Però els Estats Units afirmen que Assange no és periodista, sinó un «pirata informàtic», i asseguren que va ajudar l’analista d’intel·ligència Chelsea Manning a robar aquests documents secrets abans d’exposar el material als ulls del món.

L’acusa, a més, d’haver conspirat amb membres dels grups de hackers LulzSec i Anonymous i d’haver tingut «accés no autoritzat a un sistema de computació governamental d’un país de l’OTAN».

Fràgil estat físic i mental

Fa mesos que els advocats d’Assange alerten sobre el fràgil estat físic i mental de l’australià, que en compareixences prèvies va aparèixer confús i amb dificultats per expressar-se o simplement va estar absent per problemes de salut.

En les vistes del febrer van assegurar que el president nord-americà Donald Trump havia promès perdonar-lo si negava que uns correus electrònics publicats per WikiLeaks i que van contribuir a la derrota de la seva rival demòcrata, Hillary Clinton, en les presidencials del 2016 li havien sigut filtrats per Rússia. La Casa Blanca ha negat aquesta acusació.

«Persecució política»

Segons la defensa de l’australià, Trump vol fer amb ell un càstig «exemplar» en la seva «guerra contra els periodistes d’investigació» i Assange no tindria un judici just als Estats Units.

«La persecució política és evident», va considerar al marge de les vistes de febrer l’exjutge espanyol Baltasar Garzón, que coordina el seu equip d’advocats a nivell internacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els defensors d’Assange denuncien també la vigilància «il·legal» a compte dels Estats Units per una empresa de seguretat espanyola de la qual va ser víctima la seva clienta quan vivia refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres. La justícia espanyola ha obert una investigació sobre això.

Sigui quin sigui el resultat d’aquest mediàtic judici a Londres, és gairebé segur que la part perdedora apel·larà. Així, l’australià, privat de llibertat des de fa més de vuit anys, es podria mantenir molts mesos més empresonat a la capital britànica.