CARRERA A LA CASA BLANCA

Trump desafia les protestes amb el reforç d'agents federals

Un nou desplegament a Portland amenaça amb més enfrontaments ja intensificats aquest cap de setmana a diverses urbs dels EUA

La tensió és arma de doble tall per als manifestants i Trump, superat en sondejos per Biden per lidiar amb la seguretat

zentauroepp54162246 portland200718173135

zentauroepp54162246 portland200718173135 / NATHAN HOWARD

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

La tensió que va començar a mitjans de mes a Portland amb l’enviament per part de Donald Trump d’agressius agents federals i que aquest cap de setmana ha propagat protestes i enfrontaments amb més episodis de violència per altres ciutats dels Estats Units amenaça d’escalar encara més. L’Administració Trump ha decidit reforçar la presència federal a l’urbs d’Oregon amb almenys 100 agents dels US Marshal i el Departament de Seguretat Nacional estudia també l’enviament de 50 efectius més de la Patrulla Fronterera, segons ha revelat aquest dilluns ‘The Washington Post’.

Els passos confirmen la determinació de Trump per redoblar la seva campanya de «llei i ordre» i el seu experiment autoritari com a eix central de la seva campanya a la recerca de la reelecció al novembre, un esforç que múltiples veus adverteixen que està mogut només per interessos electorals i que es denuncia que només contribuirà a empitjorar la situació als carrers.

Sense confirmació oficial des del govern sobre l’exclusiva del ‘Post’ no està clar encara si el nou contingent rellevarà o se sumarà al ja desplegat, però sí que se sap que a diferència dels primers Marshals enviats, els d’aquesta segona ordre no estan formats específicament en control de masses o resposta a revoltes. En qualsevol cas, tant el desplegament com el potencial dels d’agents de fronteres podria més que doblar la presència de forces federals a Portland i va en contra dels precs i demandes (incloent en els tribunals) de les autoritats locals, que rebutgen l’escalada.

Focus lluny de la pandèmia

Trump es fa el desentès a aquestes demandes. A 100 dies de les eleccions està interessat en fer de les protestes un eix de la conversa nacional, contrapès a les crítiques a la seva gestió i resposta en una pandèmia de coronavirus de brutals efectes sanitaris i amb un impacte econòmic que té milions de persones al caire del precipici.

Stuart Schrader, que ensenya a la Universitat Johns Hopkins i és autor de Badges without borders, un llibre sobre la formació militar de la policia en tàctiques contra la insurgència, advertia fa uns dies en una entrevista telefònica que Trump continuaria pressionant per veure fins on pot arribar». «Cada vegada que fa alguna cosa hi ha resistència dels ciutadans, la premsa, els activistes... però això no necessàriament significa que deixi de fer-ho. De fet, s’alimenta d’aquesta resistència», deia, i predeia que les accions federals es tornarien «més temeràries i perilloses i més gent s’hi veurà atrapada».

Arma de doble tall

Les últimes 48 hores li han donat la raó. Les manifestacions s’han estès. La resposta federal s’ha fet més dura i també els episodis vandàlics i violents d’enfrontament amb les forces de l’ordre. I el moment es presenta com una arma de doble tall per a totes les parts.

Els manifestants corren el risc que es difuminin les reivindicacions per la justícia racial que van dominar el moviment civil després del cas de George Floyd, i ajuden Trump a satisfer la seva pròpia profecia d’«anarquia», una que va exagerar quan l’aclaparadora majoria de les protestes eren pacífiques per justificar les seves accions.

Notícies relacionades

El president, per la seva part, corre el risc que s’identifiqui la tensió disparada amb la seva presidència. Ell s’esforça a denigrar tots els manifestants, pacífics o no, com a «anarquistes»; acusa grups ciutadans com «el mur de mares» que ha mirat a Portland de protegir manifestants de ser «una estafa» i la seva campanya s’ha gastat ja 26 milions de dòlars en emetre un anunci de terror distòpic d’una societat sense policia sota la potencial presidència de Joe Biden. Però el demòcrata, a qui martelleja repetidament amb acusacions falses d’advocar per eliminar el finançament a la policia, no és el president ara.

Les enquestes, a més, llancen advertències al republicà. Alguns grups de nord-americans confien més en Biden que en Trump per lidiar amb qüestions de crim i seguretat; un 12% més en el cas de votants amb titulació universitària i un 21% en el cas de dones dins d’aquest grup segons un sondeig de ‘The Washington Post’ i ‘ABC’; un 11% en el de votants de suburbi segons una altra enquesta de Yahoo News-YouGov, 17% quan responen dones.