Dos anys de llibertat vigilada per a un guàrdia d'un camp d'extermini nazi

El tribunal d’Hamburg ha condemnat a dos anys de presó, en règim de llibertat vigilada, en suspens un home de 93 anys que va ser guàrdia del camp nazi de Stutthof, a Polònia, pels milers d’assassinats comesos allà entre el 1944 i el 1945.

L’acusat, Bruno Dey, que tenia 17 anys en el moment dels fets, va ser «declarat culpable per complicitat en 5.232 assassinats i intents d’assassinat», va dir la presidenta del tribunal, Anne Meier-Göring, després de la vista. La sentència tanca el que podria ser l’últim judici que se celebri per crims del nazisme, 75 anys després de la caiguda del Tercer Reich, donades les dificultats que comporten aquests processos per l’avançada edat tant dels encausats com dels testimonis directes dels càrrecs que se’ls imputen.

La defensa demanava la lliure absolució, mentre que la fiscalia havia sol·licitat tres anys –d’acord amb el codi contemplat per a l’edat que tenia el processat–, per considerar-ho una «peça en l’aparell assassí» del Tercer Reich.

100.000 assassinats

Els càrrecs que se li van imputar corresponien al temps en què va servir a Stutthof, un camp d’extermini pròxim a Gdanks, a la Polònia ocupada. Va ser entre l’agost del 1944 i l’abril del 1945, període en què s’estima que van morir almenys 5.232 confinats. Els historiadors calculen que en total van ser assassinats allà 100.000 presos, majoritàriament jueus.

El seu era un dels denominats processos tardans per crims del nazisme, de desenvolupament complex, donada l’avançada edat dels acusats i dels supervivents.

En l’última vista abans de la sentència, dilluns passat, l’acusat havia demanat perdó «a totes aquelles persones que van passar per aquest infern», així com als seus familiars i descendents. Va assegurar, així mateix, que no va donar servei allà voluntàriament, sinó que va ser reclutat per les SS i destinat a aquest lloc.

El processat havia admès al llarg del judici que va tenir coneixement del pla del Tercer Reich d’exterminar els jueus. Va al·legar, no obstant, que tenia 17 anys a l’entrar al camp i no tenia capacitat per prestar aquest servei.

El precedent Demjanjuk

Dey va portar durant dècades una existència normal a Alemanya i la Justícia no va obrir diligències contra ell per no considerar-lo responsable directe de crims de guerra.

L’abril del 2019 es va presentar acusació formal contra ell prenent com a precedent la sentència contra l’exguarda ucraïnès John Demjanjuk, condemnat el 2011 a cinc anys de presó per complicitat en les morts de Sobibor, en territori de la Polònia ocupada.

Demjanjuk, que després de la II Guerra Mundial va viure durant dècades als Estats Units fins que va ser extradit a Alemanya, va assistir al seu procés en una llitera, no va arribar a pronunciar-se mai sobre els càrrecs que li imputaven i va morir uns mesos després d’escoltar sentència, en un asil d’avis.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

El seu judici va establir jurisprudència; li van seguir altres processos en condicions semblants, dificultats per interrupcions degudes a l’estat del processat i entre les dificultats derivades de poder comptar amb supervivents amb capacitat de reconèixer una implicació directa de l’acusat.

Malgrat aquestes complexitats, la justícia alemanya se cenyeix al principi que l’assassinat no prescriu, independentment de si els processats estaran en disposició de complir la seva eventual condemna.