Holanda s'enroca i complica l'acord en la cimera de la recuperació

Malgrat els múltiples contactes bilaterals dels últims dies i la sensació d’urgència, ningú posa la mà al foc perquè el Consell Europeu de líders de la UE presencial que arrenca aquest divendres a Brussel·les, marcada per la pandèmia, aconsegueix un acord sobre el pressupost 2021-2027 i el fons de recuperació de 750.000 milions contra la crisi de la Covid-19, que ha revoltat aquestes últimes setmanes els països ‘frugals’ –Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca– i especialment el primer ministre holandès, Mark Rutte, que arriba a la cita exigint mantenir la seva capacitat de veto per al desemborsament dels ajuts.

«No es pot ser ni pessimista ni optimista. Es pot ser realista. Quan es veuen les diferències, els equilibris i el pes dels arguments d’uns i d’altres, crec que l’acord és perfectament possible aquest cap de setmana però no tot en aquest debat és racional», admeten fonts diplomàtiques que confien, no obstant, que un país fundador, pragmàtic i beneficiari de la construcció europea i el mercat interior», com els Països Baixos, tindrà «flexibilitat».

«Crec que és possible i desitjable un acord aquest cap de setmana. En tot cas, abans del final de l’estiu» però «soc prudentment optimista», assegura un altre alt càrrec que admet que les actituds continuen sent divergents. «Tenim encara quilòmetres per recórrer i ja veurem fins on som capaços d’arribar dissabte», assenyala amb cautela sobre un paquet global destinat a mobilitzar 1,8 bilions en els pròxims set anys. «Sent sincers, encara no estem a prop i l’acord no està garantit», reconeix un alt funcionari davant de la gran negociació que arrenca les 10 del matí. 

Compromís insuficient

La proposta de compromís presentada la setmana passada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, que inclou concessions als ‘frugals’ i petits ajustaments, no ha aconseguit eliminar cap dels obstacles pendents, tot i que ningú contesta ja la idea d’un endeutament comú per finançar la recuperació d’Europa, un tabú fins fa pocs mesos. Encara així, segueix l’estira-i-arronsa sobre l’import del pressupost (d’1,074 bilions en la proposta), el volum dels xecs de compensació als països que més contribueixen i els possibles nous recursos propis (taxa digital, taxa al carboni en frontera, al plàstic o al comerç d’emissions). Tampoc hi ha consens sobre l’import del fons de recuperació que els ‘frugals’ i Finlàndia insisteixen a retallar, ni sobre l’equilibri entre ajuts directes (500.000 milions) i préstecs (250.000 milions), ni sobre qui té l’última paraula a l’hora d’autoritzar els ajuts. 

El compromís assenyala que els governs que recorrin al fons han de presentar plans nacionals de reforma i inversió que han de ser aprovats per majoria qualificada al Consell. El desemborsament posterior, no obstant, seria cosa de l’Executiu comunitari, prèvia consulta al comitè econòmic i financer del Consell, una cosa insuficient per a la Haia. «Pot ser suficient per als préstecs però no per als subsidis. Si hi ha subsidis és realista anar més lluny en els requeriments», advertia aquesta setmana Rutte davant del seu Parlament defensant el compliment de les recomanacions de la Comissió de 2019

–reforma laboral i de pensions en el cas d’Espanya– i la unanimitat per poder vetar els plans que no compleixin les seves exigències.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

«No pot ser que el Govern holandès assumeixi l’endeutament sense expressar políticament com s’ha de fer. S’ha de resoldre a través d’una via que permeti al nostre sistema democràtic decidir en el moment», puntualitzen fonts del Govern. «És legítim tenir una coordinació dels plans nacionals que puguem votar a l’inici, però no hem d’anar cap a vetos creuats on uns prenguin com a ostatge al pla de l’altre», discrepen fonts pròximes al president francès, Emmanuel Macron, sobre un element que manté Holanda enrocada. «És important que tinguem una governança el més eficaç i el menys polititzada possible», coincideixen fonts diplomàtiques espanyoles que alerten que els vetos farien ineficient el mecanisme.

Estat de drets i clima

Un altre dels elements que pot generar molta discòrdia és la vinculació dels ajuts al respecte de l’estat de dret i els valors europeus. Un punt «sensible» que genera una profunda oposició a Hongria, que s’oposa categòricament al mecanisme i el primer ministre del qual, Viktor Orban, amenaça de vetar un acord. Per superar aquest impàs, Michel proposa que una recomanació de suspensió d’ajuts necessiti una majoria qualificada simple per tirar endavant el que facilitaria la creació d’una minoria de bloqueig. «És el mínim possible», adverteix un diplomàtic d’un dels països del nord. La mateixa exigència s’aplica al canvi climàtic i al fons de transició justa per garantir la neutralitat climàtica al 2050, amb la qual Polònia continua sense comprometre’s. «Si un país no accepta els objectius, no pot accedir al finançament del mecanisme», avisen fonts diplomàtiques sobre una línia vermella per a una majoria d’Estats membres.