Els sondejos donen un exigu avantatge als ultraconservadors a les eleccions poloneses

Una autèntica ‘foto finish’. Així és el resultat de les eleccions presidencials poloneses d’aquest diumenge, segons perfilen els sondejos a peu d’urna. Les projeccions donaven a primera hora de la nit la victòria amb un 50,4% dels vots al president ultraconservador Andrzej Duda, avalat pel partit del Govern Llei i Justícia (PiS), davant un 49,6% per a l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, el candidat de l’opositora Plataforma Cívica (PO), d’orientació liberal-conservadora.

Els sondejos tenen un marge d’error de dos punts, amb la qual cosa el recompte podria portar canvis, més tenint en compte que les projeccions no consideren el vot de l’estranger. Tot apunta, per tant, que els resultats definitius no es coneixeran fins dilluns o fins i tot dimarts. La participació ha assolit la xifra rècord del 68,9%, segons les dades oficials.

En unes eleccions en clau de plebiscit sobre la deriva autoritària del PiS, l’ajustada victòria preliminar de Duda no és més que la manera d’il·lustrar un país partit per la meitat: la Polònia més nacionalista, catòlica, tradicionalista i rural davant la més liberal, europeista i cosmopolita. Guanyi qui guanyi finalment, el resultat amenaça d’eixamplar la bretxa entre els dos espais polítics. La campanya ha estat marcada pel dur to dels dos candidats: Duda ha atacat la comunitat LGTBI i ha denunciat intents d’interferències estrangeres, mentre que l’oposició ha replicat que el país avança cap a l’autoritarisme.

«Guanyar amb una participació del 70% és una cosa increïble. Gràcies per tot, compatriotes», ha dit Duda. Les seves paraules arribaven entre crits de «¡Visca Polònia!» dels seus seguidors en un acte celebrat a Pultusk, una petita ciutat 70 quilòmetres al nord de Varsòvia. «Vam dir que seria molt just, però estic segur que guanyarem», responia Trzaskowski, acompanyat pels seus partidaris en un acte a la capital. A l’espera de resultat oficial, els dos candidats es consideren vencedors.

Cues llargues

Malgrat les mesures contra la pandèmia, que va obligar a retardar les eleccions, s’han format llargues cues fins a última hora, abans de tancament de les urnes, davant els col·legis electorals a tot el país. Això apuntava a una significativa mobilització ciutadana en unes eleccions precedides per la dura dialèctica dels dos candidats i per una enorme polarització. Les autoritats han demanat als electors que portessin mascareta i que permetessin votar primer a embarassades, pares amb nens i gent gran.

«Polònia era un país pobre on no hi havia res a les botigues, només podíem comprar vinagre. Aquí no hi havia res, ni tan sols educació a les escoles. I ara estem millor que mai», diu a EL PERIÓDICO Roman, un home de 65 anys que han votat per la reelecció de Duda. «El president ajuda la gent i les famílies i això abans mai havia sigut així. Polònia mai havia estat millor. La televisió pública nacional no menteix», assegura l’home amb referència a les crítiques de l’oposició contra els mitjans públics, que acusen d’oferir només propaganda a favor del PiS.

Temors i polarització

Notícies relacionades

Polònia acudeix a votar sumida en la polarització

La relació de Polònia amb el món, en joc

Les portades dels diaris de línia opositora deixaven clar diumenge que la societat polonesa acudia a les urnes enormement polaritzada. «Esperança i desastre», titulava el diari liberal ‘Gazeta Wyborcza’, demanant obertament el vot per a Trzaskowski. El ‘Super Express’, per la seva part, anunciava una «lluita per Polònia».

«Esperem que Trzaskowski guanyi. Duda no ha complert cap de les seves promeses», assegura Hanka, una jubilada que ha votat pel candidat opositor. «Hem tornat a l’edat de pedra en qüestions socials, en l’educació i per culpa de mesures sobre l’avortament  o els drets de la comunitat LGTBI. ¿Per què dos nois o dues noies homosexuals no poden anar tranquil·lament agafats de la mà o fer-se un petó al carrer?», es pregunta Krystina, una altra jubilada que també ha recolzat l’alcalde liberal-conservador de la capital polonesa. Assegura que ho ha fet pel futur de Polònia: «Vull que la meva neta pugui viure en un país lliure, aprendre educació sexual a l’escola i disfrutar de la vida. Aquestes fins i tot podrien ser les nostres últimes eleccions».