La relació de Polònia amb el món, en joc

El resultat de les eleccions presidencials poloneses no només decideix qui presidirà el país el pròxim lustre, sinó també com serà la seva relació amb la Unió Europea, seriosament afectada durant els últims anys. La Comissió Europea entén que les reformes empreses pel Govern ultraconservador del PiS no són més que intents de soscavar la separació de poders i l’estat de dret. Varsòvia respon que totes les reformes queden dins de l’ordre constitucional i anteposa la sobirania nacional a les normes comunitàries.

El maig passat, Brussel·les va obrir un expedient a Polònia per les seves controvertides reformes del poder judicial. La Comissió considera que l’Executiu del PiS pretén acumular encara més poder institucional, controlar els jutges i acabar amb la seva independència. L’ultraconservadorisme polonès argumenta, no obstant, que la seva intenció és salvaguardar el control social sobre un poder històricament molt polititzat. Una recent enquesta realitzada per la Comissió apunta que només un de cada tres ciutadans polonesos confia en la independència de tribunals i jutges. Això suposa una caiguda de 5 punts respecte a l’any passat i fins i tot de 16 punts respecte al 2017. El PiS governa el país des del 2015.

Homofòbia estructural

La declaració de les anomenades «zones lliures d’ideologia LGTBI» des del 2019 en un centenar de municipis de l’est i el sud de Polònia –les regions històricament més conservadores del país i controlades fonamentalment per alcaldes del PiS– és un altre dels motius que han provocat que la Unió Europea els cridés l’atenció. Malgrat no tenir vinculació legal, la UE considera que aquestes àrees augmenten la pressió sobre les minories sexuals i contravenen les normes comunitàries d’igualtat.

Notícies relacionades

Els sondejos donen un exigu avantatge als ultraconservadors a les eleccions poloneses

Andrzej Duda, un president crescut a l'ombra dels Kaczynski

El Parlament Europeu va condemnar oficialment la seva creació, que està fomentant la sortida del país d’integrants de la comunitat gai i trans. Durant la campanya, el candidat oficialista a la presidència, Andrzej Duda, ha agreujat l’homofòbia i la transfòbia estructurals amb un discurs obertament discriminatori del col·lectiu en un intent d’aconseguir el recolzament dels votants del partit ultradretà Confederació. Duda, que rep suport del PiS malgrat estar obligat constitucionalment a ser un president apartidista, gairebé no ha fet ús del seu dret a veto per frenar les reformes autoritàries.

L’elecció també marcarà altres afers de la política exterior de Polònia, condicionada fonamentalment per tres elements: la seva pertinença a l’OTAN i la posició preferent que Washington dona a Varsòvia davant el poder militar rus; la política energètica amb què Polònia vol reduir al màxim la seva dependència del gas rus i la relació econòmica del país amb el mercat comú de la UE, amb la pretensió del govern actual d’obrir-se a altres poders econòmics ascendents com la Xina com a teló de fons. Mentre Duda mira més cap a Washington i Budapest, Trzaskowski ho fa més cap a Brussel·les, París i Berlín.