Polònia acudeix a votar sumida en la polarització

Aquesta setmana Andrzej Duda i Rafal Trzaskowski han escenificat dues imatges idèntiques: els dos candidats a la presidència de Polònia van organitzar dos actes de campanya en què hi havia un faristol buit amb el nom del seu contrincant. No hi ha imatge que il·lustri millor l’enorme polarització en què s’ha sumit el país. Els equips de les dues candidatures van ser incapaços d’acordar les condicions per a un últim debat televisat. Una incapacitat que també respon a la por d’errors fatals: la segona volta de les eleccions presidencials d’aquest diumenge apunta a una ‘foto finish’ que probablement es decideixi per un estret marge de vots.

Aquests comicis arriben marcats per la narrativa de les dues Polònies.  Duda, candidat del governant i ultraconservador Partit de Llei i Justícia (PiS), representa els valors tradicionals, ferventment catòlics i nacionalistes, especialment populars a les zones rurals i agrícoles. Trzaskowski, actual alcalde de Varsòvia, és el candidat de l’opositora Plataforma Cívica (PO), de posicions liberal-conservadores, més cosmopolites i proeuropees, i predominants a les zones urbanes.

Després de cinc anys de Govern del PiS, aquests comicis són alguna cosa més que la simple elecció d’un cap d’Estat; serviran per confirmar el rumb autoritari, social i ultraconservador dels ultraconservadors o per donar la presidència de la república a l’oposició liberal i més pròxima als desitjos de Brussel·les. Això suposaria un pal a les rodes als plans de l’actual Govern del primer ministre, Mateusz Morawiecki, que alguns consideren una simple marioneta de Jaroslaw Kaczynski, excap de govern polonès i encara president del PiS.

Tensió entre votants

El diputat nacional del PiS Sebastian Kaleta aprofita les últimes hores de la campanya per repartir propaganda electoral a les portes del popular mercat de Hala Mirowska, al centre de Varsòvia. Malgrat la necessitat d’una segona volta, es mostra segur de la reelecció de Duda. «Va obtenir més d’un 40% dels vots a la primera volta i això que va tenir la resta dels candidats en contra seu. Si comparem els resultats d’aquesta primera volta amb els de les últimes eleccions presidencials, del 2015, Duda fins i tot els ha millorat», diu a EL PERIÓDICO el diputat del PiS abans de ser interromput a crits per un ciutadà que l’acusa de mentir. Un simpatitzant oficialista es baralla a crits amb l’espontani. El tancament de campanya manté la nota predominant les últimes setmanes: l’actual polarització és la més gran que es recorda en dècades.

«El problema és que no hi ha diàleg», diu Agnieszka Wądołowska, editora de la web d’anàlisi política 'Notes of Poland'. «Hi ha molt poc espai per al debat. I això està creant una enorme bretxa. Els ciutadans simplement no reben els mateixos fets a través de diferents mitjans. No és que les seves interpretacions difereixin, sinó que simplement reben informacions oposades. Quan llegeixes o mires un mitjà estatal, reps una versió completament diferent de la de mitjans crítics amb l’oficialisme que de vegades tampoc expliquen les fites assolides per l’actual Govern», analitza la periodista.

«Aquesta és una batalla de dues visions oposades del futur de Polònia», diu Ireneusz Krzemiński, catedràtic de sociologia de la Universitat de Varsòvia. «Es tracta d’elegir entre democràcia i un Govern controlat per la ciutadania, o un sistema de partit únic i autocràtic que controli totes les institucions de l’Estat», afirma. El professor Krzemiński apunta una realitat cada vegada més incontestable i que alguns han descrit com l’‘orbanització’ de Polònia –amb referència a l’autocràcia construïda per Víktor Orban a Hongria–: el PiS té la presidència, bona part del Parlament i vol controlar el poder judicial amb la seva controvertida reforma de la Justícia. La Comissió Europea la considera incompatible amb la separació de poders i l’Estat de dret, i per això ha obert un expedient a Polònia.

«Llei natural»

Duda ha basat la seva campanya en dos eixos principals: la denúncia de presumptes intents d’interferència estrangera en el resultat electoral –amb denúncia inclosa del Govern contra el tabloide polonès ‘Fakt’, participat per una empresa alemanya, per publicar que el president Duda va aixecar la condemna d’allunyament contra un home que havia abusat de la seva filla– i els atacs contra el col·lectiu LGTBI, que l’oficialisme ultraconservador ha convertit en el seu enemic intern número u.

«Que parelles del mateix sexe es puguin casar o adoptar nens és pretendre que el col·lectiu LGTBI accedeixi a privilegis», diu Przemysław Barański. Denomina ‘privilegis’ a una cosa que activistes en favor de la igualtat consideren simples drets. «Només un home i una dona haurien de poder adoptar menors. Així és com ens ha creat la naturalesa. És una cosa basada en la llei natural, simplement perquè només homes i dones poden procrear», afegeix. Przemysław presideix la Fundació Republicana, un ‘think tank’ pròxim al Govern.

Notícies relacionades

Andrzej Duda, un president crescut a l'ombra dels Kaczynski

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

És un exponent de l’ultraconservadorisme moral representat pel PiS. Przemysław Antas, advocat, empresari i vicepresident de The Freedom Institute –un altre ‘think tank’ pròxim a l’oficialisme–, no veu «cap raó pràctica» per la qual parelles del mateix sexe hagin de tenir el dret a casar-se a Polònia: «Les lleis estan basades en la protecció de la família i dels menors».

A l’altra cara de la moneda hi ha Emi Barabasz, advocada lesbiana i activista de Radio Kapital. La primera ràdio comunitària de Polònia és «un espai d’esquerra, lliure d’homofòbia, racisme i llenguatge d’odi», com la descriuen Ola Szkudłapska i Vlad Blyzniuk, dos dels seus activistes. Tots tres votaran per Trzaskowski, més per inèrcia que per convenciment. Elegiran el «menor dels mals», diuen. Encara que guanyi Duda, Emi es nega a abaixar els braços i abandonar Polònia, com va arribar a plantejar-se amb la seva dona per fugir de l’homofòbia galopant: «Lluitarem mentre puguem, però he de reconèixer que estic molt cansada. És molt difícil sentir-se part d’aquest país».