3 de novembre: un horitzó gris per a Trump

No hi ha expert o observador que, a aquesta distància dels comicis, i més amb els precedents històrics i del 2016, posi la mà al foc per les enquestes. «Les nacionals, que donen a Biden un avantatge mitjà de 9,4 punts, són irrellevants», segons assenyala en un correu electrònic el professor d’Història de la Universitat de Carolina del Nord David Goldfield, que insta també a prendre amb cautela les de sis estats frontissa clau on Biden avança Trump (Florida, Carolina del Nord, Pennsilvània, Michigan, Wisconsin i Arizona). Però en els detalls d’unes i altres, en les que ara posen en joc estats que el republicà semblava tenir garantits com Ohio i Geòrgia i, sobretot, en les que valoren la seva gestió, s’acumulen els senyals d’alarma.

El marge pel qual la seva desaprovació supera la seva aprovació és, de mitjana, de més de 14 punts. Sondeig rere sondeig mostra no només que Biden amplia l’avantatge que va tenir Hillary Clinton amb grups de votants com negres, llatins, dones i joves, sinó la caiguda de recolzaments a Trump, alguns clau per a la seva elecció: homes, blancs, grans, de suburbi... I enquestes com una del centre Pew assenyalen un altre dels seus greus problemes: només el 12% dels nord-americans estan satisfets amb com van les coses al país. Entre els republicans l’índex ha caigut en picat del 55% d’abril al 19%.

Nervis a la campanya

Els nervis són evidents a la campanya de Trump, que s’havia articulat sobre uns assoliments econòmics que el virus ha fet miques. I fins i tot aliats com l’exgovernador de Nova Jersey Chris Christie creuen que «Trump està perdent» i «si no canvia de direcció tant en termes de substància com en la forma en què es dirigeix al poble nord-americà, perdrà».

Trump no dona, de moment, senyals d’haver rebut el missatge. Aquest dimecres, quan els EUA batien amb més de 50.000 contagis la seva marca diària en una pandèmia que ja ha infectat gairebé 2,7 milions i ha deixat més de 28.000 morts al país, ell insistia que «en algun moment, simplement, desapareixerà». Tot i que dimecres digués per primera vegada «estic completament a favor de les mascaretes», encara se n’ha de posar una en públic. Continua apostant per una recuperació econòmica que, malgrat les bones dades d’ocupació de juny de les quals presumia aquest dijous, cada vegada està més en dubte donat el fort rebrot del virus en estats del sud i l’oest que van reobrir prematurament i han tornat a imposar tancaments i acomiadaments. I segons l’opinió de la politòloga de Missouri Western State Melinda Kovacs, «el seu èmfasi en la seva imatge fa que la Covid-19 no es tracti com una crisi de salut pública sinó com un conflicte polític».

No hi ha tampoc cap pont estès a la societat que des de la mort de George Floyd en mans de la policia a Minneapolis ha sortit als carrers en massa, revitalitzant el moviment Black Lives Matter i sumant molts blancs a la conscienciació sobre les injustícies racials dels EUA. Al contrari, Trump s’entossudeix conscientment a redibuixar aquestes protestes com de l’esquerra radical (tot i que rere els casos més greus de violència estigui l’extrema dreta). I s’aboca a les guerres culturals amb el seu focus en les demolicions d’estàtues o l’assalt a les crides a treure finançament a la policia.

Un país canviat

«Pensa que el seu camí de la reelecció implica amplificar les divisions en la societat i posicionar-se com el tipus dur que pot portar ‘ordre’ a una societat suposadament sense llei», analitza Seth Cotlar, professor d’Història de la Universitat Willamette. «Aquest va ser el manual de [Richard] Nixon, però el país és molt diferent». Nixon, a més, no era el 1968 encara president a la recerca de la reelecció. I per més que Trump aposta per fer campanya com un ‘outsider’, porta ja des de gener del 2017 al comandament, a la Casa Blanca.

El desproporcionat impacte de la crisi sanitària i econòmica de la pandèmia en la comunitat negra i el nou moment de les relacions racials, al qual Trump ha respost a més recuperant amb transparència les seves picades d’ullet més racistes (incloent tuitejar un vídeo on un seguidor cridava «poder blanc») ha fet saltar pels aires els esforços que ell i la seva campanya estaven fent per intentar esgarrapar alguns vots en aquesta comunitat. Li resta també vot blanc. I Trump, com reflexiona Kevin Gaines, professor Julian Bond de Drets Civils i Justícia Social a la Universitat de Virgínia, «en comptes de festejar els votants més moderats o indecisos només fa el joc a la seva base».

Notícies relacionades

Biden: campanya minimalista, màxims resultats

Menjar i assaltarambaixades

Pel coronavirus Trump ha perdut eines com els seus grans mítings, com va demostrar el fiasco recent d’assistència al de Tulsa (Oklahoma) o l’absència en l’agenda de campanya d’un de pròxim. Però el manual que li va donar bons resultats el 2016 torna recarregat, ara amb la força de la presidència, per exemple amb l’aplicació de polítiques draconianes en matèria d’immigració.

Segons el professor Goldfield, «el seu estil divisiu ha energitzat afroamericans, llatins i asiatico-nord-americans, i la participació és molt important». Però una altra qüestió clau al novembre, com diu Kovacs, «serà si tothom té accés a les urnes. Les primàries fins ara ja han demostrat que intensifiquen els esforços per suprimir vot de minories».