Les cues de la gana: la crisi dispara la pobresa als EUA

No hi ha nens al parc ni cotxes al carrer, només una cua d’una trentena de persones emmascarades que esperen en silenci per omplir una bossa d’anar a comprar tot i que no tenen diners per pagar. Llet, verdures, pasta i arròs... el suficient per passar una setmana frugal en temps d’ascetisme forçós. «Si no fos per aquesta ajuda, no podria pagar el lloguer, la llum o l’aigua», diu Víctor Bastidas amb una bossa gran a cada mà. Bastidas té 72 anys i continua treballant, tot i que ha passat de fer jornada completa a mitja jornada en el servei de manteniment d’una empresa. En una altra vida va ser policia al Perú. Ara es cuida de la seva dona malalta en un soterrani d’Arlington, una localitat de la perifèria de Washington. No té assegurança mèdica, ni pensió ni estalvis dignes d’aquest nom.

«A casa netejo molt, de vegades obsessivament. Ho faig pel virus, però també per higiene mental. Em serveix per no estressar-me», diu darrere una mascareta de roba violeta. Bastidas era pobre abans de la crisi i ho continuarà sent quan s’acabi, com la majoria de les 2.500 persones que passen cada setmana pel Centre d’Assistència Alimentària (AFAC) d’Arlington a recollir unes bosses de menjar. Però fins ara no havia hagut de demanar ajuda per menjar. «El nombre de les famílies que ajudem ha crescut un 25%. Són totes noves o gent que feia anys que no venia», diu Charles Meng, el director de l’AFAC. «Molta de la nostra gent era carn de salari mínim: servei de neteja, restaurants, jardiners... S’han quedat al carrer i la seva vida s’ha complicat encara més», afegeix Meng. 

Cues a tot el país

Les cues gegants davant els bancs de menjar són una de les imatges d’aquesta Gran Reclusió, similar a les cues davant les oficines d’ocupació que van ser la fotografia de la Gran Depressió. Està passant a tot el país, cosa que ha obligat moltes organitzacions assistencials a polvoritzar els seus pressupostos per fer front a la creixent demanda.

Abans que comencés la crisi, 40 milions de nord-americans rebien menjar gratis a més de 60.000 bancs d’aliments, menjadors, economats, escoles o refugis per a indigents, segons Feeding America. Una xifra que ara està cridada a disparar-se. En les últimes cinc setmanes, 26 milions s’han apuntat a les llistes de l’atur. Gairebé un de cada sis nord-americans s’ha quedat sense feina. 

Els vídeos penjats a les xarxes socials estan deixant imatges xocants. Al nord de Virgínia més de 5.000 persones van fer cua la setmana passada durant hores per recollir les bosses amb productes bàsics que regalava una cadena de supermercats. A San Antonio (Texas), 10.000 persones es van alinear amb els seus cotxes davant un centre de distribució d’aliments que solia atendre 400 persones al dia abans de l’inici de la crisi, segons ‘The Guardian’.

A Cleveland i Las Vegas les files de vehicles van arribar a tenir fins a nou quilòmetres. «La gent està desesperada, hi ha molta necessitat», deia a aquest diari Elizabeth Blanco, la cap de les caixeres del MegaMart de Virgínia, on va haver d’intervenir la policia per dissoldre la multitud una vegada es van acabar les existències. 

Aquesta crisi ha deixat al descobert el raquític sistema de protecció social dels Estats Units, un país on un mal cop del vent et pot enfonsar en la ruïna més absoluta. La meitat de la població (165 milions) l’any passat no tenia estalvis per fer front a un imprevist o per cobrir durant tres mesos les despeses bàsiques, segons un estudi de Bankrate.

Sense assegurança sanitària

Uns altres 28 milions tampoc tenen una assegurança sanitària. Un problema que aquesta crisi agreuja perquè més de la meitat dels assegurats reben les pòlisses dels seus llocs de treball. La consultora Health Management Associates calcula que entre 12 milions i 35 milions de nord-americans perdran la cobertura sanitària durant la pandèmia. 

«No ens sorprèn veure tants nous necessitats, perquè ja abans de la pandèmia milions de nord-americans vivien al caire de la pobresa, havent de triar entre el menjar i pagar el lloguer o les factures de la casa», ha dit Ellen Vollinger, directora legal del Food Research and Action Center. El Congrés ha pres mesures amb diversos paquets de rescat econòmic que s’acosten als tres bilions de dòlars. L’últim es va aprovar divendres: gairebé 500.000 milions en préstecs per a les petites empreses, després que el fons anterior de gairebé 350 milions s’esgotés en només dues setmanes. Ho va fer no sense controvèrsia, perquè gairebé un centenar de grans empreses cotitzades en borsa se les van engiponar per quedar-se amb part dels diners, segons Associated Press. 

Pluja de fallides

Amb la pluja de bitllets del Govern s’estan tapant forats, però el punt de partida tenia tantes esquerdes que és molt qüestionable que n’hi hagi prou per evitar la desfeta. Sectors com el petroli, la restauració o la cultura caminen pel precipici. La pluja de fallides sembla inevitable.

No hi està ajudant l’esclerosi de les maltractades administracions públiques. Milions de nord-americans continuen esperant els xecs promesos pel Govern, i estats com Florida o Pennsilvània no han pagat més del 15% de les sol·licituds de l’atur presentades l’últim mes pels problemes per tramitar-les. Quan està en joc el lloguer o pagar la llum, el problema és majúscul.  

Aquestes administracions comencen a tenir, a més, seriosos problemes de liquiditat. Els seus ingressos fiscals s’han desplomat. Per a molts estats, l’IVA és la principal font d’ingressos, una font que s’ha evaporat amb el tancament massiu del comerç i els serveis. El líder dels republicans al Congrés, Mitch McConnell, ja ha dit que s’haurien de declarar en fallida, cosa que posaria en perill els salaris dels professors, els policies i els funcionaris. «Això serà horrible per a les finances locals i estatals», va afirmar recentment la consultora Boyd Research. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Aquesta al·luvió de problemes ha amplificat la funció que compleixen les organitzacions caritatives, en primera línia d’aquesta mal anomenada guerra. Però la demanda sense precedents que estan experimentant i l’augment del preu de molts productes bàsics, com l’arròs o els ous, ha complicat la seva feina.

I mentre la gana es dispara, s’estan podrint milions de tones de menjar. D’acord amb la patronal alimentària Produce Marketing Association, 5.000 milions de fruites fresques i verdures s’han fet malbé durant les últimes setmanes pels problemes de distribució que la crisi del coronavirus ha generat.