«Infermeres plorant i amb atacs de pànic», el drama als hospitals dels EUA

Dimarts al matí un grup d’infermeres es va concentrar davant la Casa Blanca per protestar per la desprotecció amb què afronten la seva feina als hospitals atenent els pacients de Covid-19. Separades escrupolosament per la distància de seguretat i cobertes amb mascaretes, van brandir fotografies dels seus companys morts i van recitar un a un els noms de mig centenar. Com ha succeït en altres països, les carències d’equips de protecció personal i estrictes protocols de seguretat ha convertit molts hospitals dels Estats Units en focus de contagi de l’epidèmia. Més de 9.000 treballadors sanitaris han perdut la vida, un drama que es conjuga amb el fet que contemplen cada dia en uns hospitals on els pacients lluiten sense els seus familiars contra la ferocitat del virus. 

Cada dia pesa com un sac de pedres. I Sarah King ha perdut el compte dels dies i les llàgrimes que ha vessat. Treballa en el servei d’emergència del Medstar Washington Hospital Center, el més gran centre sanitari privat de la capital del país, amb més de 900 llits. Al tornar a casa cada dia, es passa part del trajecte plorant i moltes nits es desperta amb malsons pensant que ha contret el Covid-19. «A l’hospital és diferent perquè estic sempre ocupada, però al sortir arrossego aquesta tristesa que no em deixa i que per moments em paralitza», diu aquesta joveníssima infermera després de manifestar-se davant la Casa Blanca. King està espantada. Els seus companys s’estan encomanant en nombres considerables i almenys hi ha un mort. 

Falta de material 

«No tenim prou protecció. L’hospital s’ha quedat sense mascaretes N95 i les estan substituint per altres de pitjor qualitat», diu la infermera. També els han tret la protecció dels peus i les còfies. En altres hospitals es demana als professionals que reutilitzin durant dies les mateixes mascaretes, segons el National Nurses United, el principal sindicat d’infermeres del país, organitzador d’algunes de les protestes que en les últimes setmanes han recorregut diverses capitals del país. 

Els números a la capital dibuixen una situació relativament estable: 2.800 contagis i 96 morts entre una població de 700.000 persones. Però el cert és que en molts casos només s’està fent la prova als pacients que necessiten hospitalització. «El nombre de contagis és enganyós», assegura Daniel Smith, metge de família en una clínica de Washington sense ànim de lucre. «Per la meva experiència, diria que són fins a tres o quatre vegades més alts». També les veus que surten del més gran dels seus hospitals descriuen un panorama bastant més anguniós. «Les ucis estan plenes. Tenim pacients greus als passadissos i les sales d’espera. Els supervisem, però no hi entren fins que estan molt malalts. Estem havent d’escollir», diu Coleen Ransahoye, infermera a la unitat de cures intensives. 

També s’estan atenent pacients de Covid-19 en habitacions sense pressió negativa (estades amb un sistema especial de filtrat d’aire) i ni tan sols hi ha prou proves de diagnòstic per als sanitaris i els empleats de l’hospital. «A nosaltres no se’ns fa la prova fins que tenim símptomes, quan hauríem de ser la prioritat. De cap altra manera no podem protegir els pacients ni les nostres famílies», afegeix Ransahoye enfadada.

Màxim estrès

Per a metges i infermeres la distància de seguretat és un luxe impossible. «¿Com mantindràs la distància quan has de ressuscitar un pacient?» El cost emocional és immens. «Vivim sota una ansietat i un estrès extrems. Cada dia veus infermeres plorant i amb atacs de pànic. Algunes han d’aïllar-se de la família quan tornen a casa; d’altres no poden perquè són mares solteres», explica Ransahoye. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El sindicat al qual pertanyen ha demanat al president Donald Trump que recorri a l’anomenada Llei de Producció de Defensa per allistar les companyies privades en la fabricació d’equips de protecció personal. Fins ara només l’ha aplicat amb comptagotes per produir respiradors, mentre presumeix en les seves delirants rodes de premsa que no falta res als hospitals o que els EUA tenen el «millor sistema de diagnòstic del món». «La gestió està sent horrible. Diu unes coses que no tenen res a veure amb la realitat», afirma King. 

Les infermeres estan furioses amb els seus dirigents. «Ni un sol polític ha entrat als hospitals», diu Ransahoye. «M’encantaria que es passessin 12 hores amb mi a l’uci, amb els mateixos equips de protecció que nosaltres. A veure si segueixen amb la mateixa cançó».