POLITITZACIÓ DE LA PANDÈMIA

«Perillós», «obscè», «crim contra la humanitat»: clamor mundial contra Trump per congelar les aportacions a l'OMS

La decisió del president dels EUA desencadena crítiques dins i fora del país

L'ONU fa una crida a la unitat internacional per poder frenar el virus i els seus efectes

undefined52251367 director general of the who tedros adhanom ghebreyesus atte200211162803 / DENIS BALIBOUSE

undefined52251367 director general of the who tedros adhanom ghebreyesus  atte200211162803
donald-trump-coronavirus

/

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Potser en els seus plans electorals dins dels Estats UnitsDonald Trump pugui treure una mica de partit de la decisió anunciada dimarts de congelar, enmig de la pandèmia del coronavirus, les aportacions econòmiques de Washington a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a qui acusa d’haver «gestionat malament i encobert la propagació del virus» denunciant la seva suposada connivència amb la Xina.

El que és segur és que el mandatari ha provocat un clamor mundial de crítica, advertències sobre com de «perillosa» que és la seva decisió i denúncies del brutal impacte que pot suposar una mesura que Richard Horton, director de la prestigiosa publicació mèdica ‘The Lancet’, ha arribat a definir com a «crim contra la humanitat».

Entre el torrent de veus que s’han alçat contra Trump destaca la de Bill Gates, que a través de la fundació formada amb la seva dona, Melinda, és el segon donant de l’organisme de les Nacions Unides, al qual en l’últim trimestre va aportar prop del 10% del seu pressupost, només per darrere del 14,67% del Govern dels EUA.  

«Aturar el finançament durant una crisi mundial és tan perillós com sona», ha escrit a Twitter el filantrop. «La seva feina està frenant la propagació del Covid-19 i si s’atura, cap organització pot reemplaçar-la. El món necessita l’OMS més que mai», apunta.

Els errors i el moment

Hi ha consens que és molt probable que l’OMS hagi comès errors en aquesta crisi i Trump certament no és l’únic que els ha assenyalat. Però també hi ha acord fora de la Casa Blanca que «no és el moment» de sotmetre’ls a examen o tallar un finançament que el mandatari nord-americà ha anunciat que congela per «entre 60 i 90 dies», mentre la seva administració emprèn una investigació de la qual no ha donat detalls.

És el que ha explicat el secretari general de l’ONU, António Guterres, que en un comunicat ha reconegut: «Una vegada que hàgim passat finalment la pàgina d’aquesta epidèmia, hi haurà d’haver un moment per mirar a fons enrere per entendre com aquesta malaltia va emergir i va propagar la seva devastació tan ràpid a tot el planeta, i com tots els involucrats van reaccionar a la crisi». Però ara, segons el dirigent portuguès, «és moment d’unitat i que la comunitat internacional treballi plegada en solidaritat per frenar el virus i les seves devastadores conseqüències».

El 30% de països del món que no tenen capacitat per donar resposta pròpia a l’epidèmia depenen de l’OMS. I a Ginebra el director general de l’OMS, l’etíop Tedros Adhanom Ghebreyesus, a més de lamentar la decisió de Trump i denunciar els efectes de la divisió –«quan estem dividits el virus explota les esquerdes entre nosaltres»–, ha anunciat que l’organisme avaluarà ara com es veuran afectats els seus programes i operacions.

Amb paraules similars a les de Guterres ha parlat un dels catedràtics mèdics de la Universitat Johns Hopkins, el doctor Amesh Adalja, que ha dit: «No és enmig d’una pandèmia quan fas aquest tipus de coses». I l’Associació Mèdica Americana ha mostrat la seva «profunda preocupació» per una decisió d’«àmplies ramificacions» que per al grup representa «un pas perillós en la direcció equivocada». «Tallar fons a l’OMS en comptes de concentrar-se en solucions és un moviment perillós en un moment precari per al món», es llegeix en el seu comunicat.

Crítiques globals i als EUA

Des de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, com a encarregat de política exterior, ha denunciat que «no hi ha raó que justifiqui aquest pas [contra l’OMS] en un moment en què els seus esforços són més necessaris que mai per ajudar a contenir i mitigar la pandèmia». «Només unint forces podrem superar aquesta crisi que no coneix fronteres», ha dit. I des de governs europeus i de tot el món, del Japó a Nova Zelanda, han arribat missatges de suport al treball fonamental de l’OMS i compromisos de mantenir les aportacions econòmiques. Els EUA, entre les obligatòries i voluntàries, hi havien d’aportar 893 milions de dòlars en dos anys. De les primeres aquest any en deu 99 milions

Mentrestant, les crítiques de l’oposició nord-americana també han sonat amb força davant d’una decisió que quadra amb la línia de rebuig de Trump al multilateralisme i amb els seus atacs a organismes multinacionals, que permeten al mandatari posar a la diana un presumpte enemic menys complicat que la Xina i traspua una intensa fetor d’estratègia política, especialment quan els errors de la seva pròpia gestió de la crisi als EUA estan sota escrutini. I Samantha Power, que va ser ambaixadora davant de l’ONU de l’Administració de Barack Obama, ha qualificat la congelació de fons a l’OMS d’«obscena».

Rebutjos interns i d’aliats

Notícies relacionades

No és, no obstant, una simple qüestió partidista i fins i tot des de dins del Govern de Trump i grups que habitualment són els seus aliats sorgeixen veus que qüestionen el pas. El doctor Robert Redfield, director del Centre de Control i Prevenció de Malalties federal, per exemple, ha assegurat que la seva agència continuarà treballant amb l’OMS malgrat l’anunci de Trump: «Són des de fa molt un gran aliat per a nosaltres i ho continuen sent, i continuarem fent tot el que puguem junts».

Des de la Cambra de Comerç, un ‘lobby’ freqüentment en sintonia amb l’actual Casa Blanca, un comunicat firmat pel vicepresident Myron Brilliant ha mostrat estar d’acord amb la idea de Trump que serà necessari fer «reformes» a l’OMS que n’assegurin la transparència i responsabilitat, però també ha recordat que «tallar el finançament de l’OMS durant la pandèmia del Covid-19 no va en interès dels EUA donat el paper crític de l’organització en assistir en la resposta altres països, especialment al món en via de desenvolupament».