28 maig 2020

Anar al contingut

EL DRAMA MIGRATORI

Un camp de refugiats flotant a Lesbos

Mig miler de migrants continuen bloquejats en un barco a Lesbos sense poder demanar asil ni traslladar-se a Europa

Irene Savio

Un camp de refugiats flotant a Lesbos

LOUISA GOULIAMAKI

Fins fa cinc dies, la família de l’Ali, un afganès pare de cinc fills i mirada trista, encara tenia esperança. Ara, des de darrere la tanca de seguretat que separa el barco militar en què està reclòs i allunyat dels passatgers que pugen al pròxim ferri, continua cridant fins a gairebé quedar-se sense alè. Busca atreure l’atenció dels pocs visitants que, quan la policia es distreu, aconsegueixen intercanviar algunes paraules amb el grup de desesperats.

Rere seu reposa imponent al port de Mitilene i el barco L177, de color gris plom i reconvertit en una espècie de camp de refugiats flotant, la porta posterior del qual continua oberta des de dimecres passat. El dia en què les autoritats gregues van començar a embarcar uns 500 migrants arribats a les illes gregues després de l’1 de març, amb l’objectiu de traslladar-los al continent. Res ha passat des d’aleshores. Ni s’ha permès que el grup pugui demanar asil –-una violació del dret internacional-– ni el barco ha marxat, com les autoritats havien donat a entendre que faria «en dos o tres dies».

En els pocs metres de la zona on es permet que els migrants surtin per matar el temps, l’enrenou és constant. Els nens juguen desabrigats entre les roques del moll, alguns sirians vaguen amb el cap cot, parlant en veu alta, i de la tanca penja tota mena de roba que els migrants han estès perquè s’airegi. La inquietud, ara sí, es comença a apropiar cada dia més de la trista postal. «¿Per què ens tracten com si fóssim animals? Fa dies que no ens podem banyar, aquí no hi ha aigua ni menjar per a tots els meus fills. I no sabem res», es queixa l’Ali.

Els pàl·lids agents grecs que els custodien no mostren cap alegria per la missió que compleixen i ajunten les celles, arrufant el nas al pressuposar el perill. Demanen distància i expliquen que ja hi va haver una protesta dels migrants detinguts que els va encendre les alarmes. Quatre policies antiavalots a pocs metres, que s’afegeixen al formiguer d’agents i guardacostes que ronden pel lloc, són una prova de la creixent preocupació.

Espera tensa

A terra ferma, entre els illencs locals, no hi falten els que creuen que el Govern grec s’ha ficat «en un gran problema», com diu el periodista Nikos Manavis. «Han dit que els volen deportar. ¿Però on? Des del 2015 [any de la gran onada migratòria] han expulsat a Turquia menys de 2.000 persones arribades a les illes gregues», afirma. «És probable que també acabin finalment a Atenes, perquè després els deixin anar, com ja ha passat altres vegades», afegeix.

«De moment tot està suspès. Esperem que ens diguin què hem de fer», confessa un agent. La raó potser està en les protestes antiimmigrants a la localitat de Serres, a la frontera amb Bulgària, on el Govern havia anunciat que anirien aquests migrants, per acabar a l’antiga caserna militar de Vasiliadi. «Si això no se soluciona, tornarem a protestar», contesta un dels migrants detinguts, el Mohammed, a l’assegurar que ell va fugir d’Alep (Síria).

D’aquí que, segons la premsa grega, Atenes estaria buscant altres opcions (una sol·licitud d’informació sobre això enviada per aquest mitjà al Ministeri de Migració grec no ha obtingut resposta). Tampoc està clar què passarà amb les altres 1.100 persones que, com els migrants ja detinguts, l’ACNUR creu que van arribar durant l’última setmana a les illes gregues. El desafiament és també polític. Ja al gener, el diari progressista ‘Avgi’ assegurava que la caòtica gestió migratòria de Nova Democràcia –el partit conservador que va guanyar les eleccions el 2019– es podria convertir en la tomba de l’actual Govern.