Lesbos, l'illa dividida

Els acusats no tenen bon aspecte. Miren desafiadors i insisteixen a aixecar la veu. Però la jutge no es deixa acovardir i els declara culpables. «¡Això és democràcia!», els diu visiblement irritada des de darrere de la tribuna de la cort de Mitilene, la capital de Lesbos. Els que afronten acusacions són dos homes locals que han intimidat l’activista grega Efi Latsoudi. La culpa és d’ella, segons els agressors: haver ajudat a migrants com a integrant de PIKPA Lesvos Solidarity, un oenagé local.

El dictamen, emès aquest divendres en un judici exprés, reflecteix la bretxa entre els dos mons, amb visions oposades de la tragèdia migratòria, que xoquen en aquests dies a les illes de l’Egeu. Però no sempre ha sigut així, recorda el pescador Stratos Vasilos, assegut en una cafeteria de Scala Sykamnia, al nord de l’illa grega. «Ha canviat molt des del 2015 quan la guàrdia costanera [grega] em trucava perquè els ajudés en els rescats al mar», reconeix Vasilos, que va arribar a ser candidat al Nobel de la Paz per ña seva solidaritat.

Kyrios Dimitris té 82 anys, és mariner i descendent –com molts a Lesbos– d’aquells que van arribar a aquesta illa grega el 1923, amb l’intercanvi de poblacions entre Turquia i Grècia. Dimitris ja ha ajudat a migrants i ho continuarà fent, diu. «Ells no són l’enemic», afirma. Dilluns, el consell municipal del seu llogarret va emetre un comunicat. «Ens oposem a les inhumanes pràctiques de violència que divideixen el nostre país», van escriure després de les agressions dels últims dies periodistes i cooperants que ajuden els migrants.

Patrulles de vigilància civils

Altres, dels pobles de Mória i de la badia de Panagiouda –més pròxims a l’homònim centre de migrants–, que també són a la primera línia de l’acollida, tenen una visió més visceral de la situació. Diuen que les seves famílies tenen por, que han patit robatoris i –alguns– fins i tot han decidit organitzar-se en patrulles de civils que fan rondes als barris. La raó és que remeten als migrants, no a d’altres, el motiu de les seves penúries. «Del 2015 al 2016 vam passar de 27 a 7 vols xàrter. I aquesta illa viu d’això, de turisme, agricultura i pesca», insisteix un veí.

Situació precària

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’explicació potser també es pot trobar en les paraules de la cooperant espanyola Isabel Rueda, que fa set mesos que és a l’illa i treballa per a l’oenagé Rowing Together. «Al cap i a la fi, aquesta és una illa pobra en la capital de la qual viu gairebé la mateixa quantitat de persones del camp de Mória», afirma. «Per això molts també es pregunten on són tots els diners que hauria enviat la Unió Europea a Grècia», afegeix, i denuncia: «A l’hospital de Mitilene no hi ha ni mamògrafs».

Per acabar-ho d’adobar, l’amplificació de la frustració també ha intentat venir des de fora. L’últim ha sigut un grup de neonazis alemanys que han aparegut aquesta setmana per Lesbos després que ultres grecs demanessin el suport d’altres grups d’extrema dreta d’Europa. Una cosa que també ha posat en alerta grups d’antifeixistes i les oenagés que queden a l’illa. «És un moment molt perillós. El nacionalisme és molt perillós, més que mai», reflexiona Efi Latsoudi, l’activista de PIKPA.