CONTROVÈRSIA PALATINA

L'Aràbia Saudita arresta tres prínceps de la família reial acusats de traïció

Detinguts el germà petit del rei Salman, un dels seus nebots i el seu germanastre per intent de conspiració per donar un cop d'Estat

zentauroepp52667054 files  in this file photo taken on january 23  2015  then sa200307130510

zentauroepp52667054 files in this file photo taken on january 23 2015 then sa200307130510 / AHMAD AL-GHAMDI

3
Es llegeix en minuts
Ana Alba

Les autoritats de l’Aràbia Saudita han arrestat tres membres de la família reial que presumptament conspiraven per enderrocar el rei Salman i el fill que va designar com a successor, el príncep hereu Mohammed bin Salman, segons ha informat l’agència Reuters.

Els guàrdies de la cort real van detenir el príncep Ahmed bin Abdulaziz al-Saud, el germà petit del rei Salman, un dels seus nebots, el príncep Mohamed bin Nayef, i el seu germanastre Nawaz. Tots tres estan acusats de traïció. El primer va ser arrestat a casa seva ahir i els altres dos quan eren en un camp privat al desert.

Riad no s’ha pronunciat sobre això, però una font de la regió ha indicat que Bin Salman, conegut com a MBS, «els acusa de mantenir contactes amb poders estrangers, incloent-hi els americans i d’altres, per donar un cop d’Estat».

Control total del poder

«Amb aquests arrestos, MBS consolida el seu control total del poder», ha indicat la font, que opina que el príncep hereu ja no té rivals que desafiïn el seu futur accés al tron saudita.

Una altra font ha assenyalat que els tres prínceps arrestats estan acusats de traïció i que haurien estat debatent un cop amb el recolzament de tribus saudites poderoses.

Mohamed bin Salman, que, de facto, és qui governa a l’Aràbia Saudita, gran aliat dels Estats Units i principal exportador de petroli del món, ha consolidat el seu poder amb mà de ferro des que el seu cosí Mohamed bin Nayef va ser desplaçat com a hereu al tron en un cop de palau al 2017. Un any després, molts membres de la família reial van ser arrestats en una campanya anticorrupció.

El ‘cas Khashoggi’

El príncep hereu ha omplert de desconfiança i ressentiment una bona part de la família reial, incloses algunes branques prominents, pel seu autoritarisme i per l’assassinat, en el 2018, del destacat periodista saudita Jamal Khashoggi , esquarterat per agents saudites al consolat de l’Aràbia Saudita a Istanbul. 

Aquestes línies de la família reial volen reemplaçar MBS pel príncep Ahmed, l’únic germà de pare i mare del rei Salman que és viu. La seva figura podria tenir l’aprovació d’una gran part dels membres de la monarquia, l’aparell de seguretat i alguns poders occidentals.

No obstant, fonts diplomàtiques estrangeres i membres de la família reial saudita indiquen que és molt poc probable que es produeixin canvis d’aquest tipus mentre el rei Salman, de 84 anys, sigui viu. Salman mai voldrà posar-se en contra del seu fill favorit, a qui ha delegat la majoria de les responsabilitats de govern.

Crítiques del príncep Ahmed

El príncep Ahmed ha mantingut una posició molt discreta des que va tornar a Riad l’octubre del 2018, després d’estar fora de l’Aràbia Saudita i haver criticat algunes actituds del règim actual.

Ahmed va ser una de les tres persones del Consell de la Lleialtat, integrat per destacats membres de la família reial Al-Saud que es va oposar que Mohamed bin Salman fos nomenat hereu el 2017. Respecte a Mohamed bin Nayef, els seus moviments s’han restringit i controlat des de fa tres anys, segons fonts de seguretat saudites.

Forta tensió amb l’Iran

Notícies relacionades

Les últimes detencions es produeixen en un moment de forta tensió amb el seu gran rival a la regió, l’Iran, i quan MBS està implementant ambicioses reformes socials i econòmiques, incloent-hi una oferta pública inicial del gegant petrolier Saudi Aramco a la borsa nacional el desembre passat. L’Aràbia Saudita presideix actualment el Grup de les 20 principals economies.

El príncep Mohamed ha sigut lloat a casa per alleujar algunes restriccions socials i obrir l’economia. Però ha rebut moltes crítiques a nivell internacional per la guerra devastadora al Iemen, en què lluita sense miraments contra els rebels hutís donats suport per l’Iran, per l’assassinat de Khashoggi i la detenció d’activistes pels drets de les dones com a part d’una ofensiva contra la dissidència.