La violència al país sud-americà

Veneçuela: 14 joves van ser assassinats cada dia durant 2019

D'acord amb l'Observatori Veneçolà de la Violència, almenys 5.076 nens, adolescents i joves menors de 30 anys van tenir una mort violenta l'any passat

La majoria dels episodis van estar relacionats amb situacions delictives o enfrontaments amb forces de seguretat

venezuela political crisis 06436-9b920

venezuela political crisis 06436-9b920 / Rodrigo Abd (AP)

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

La realitat escup xifres obscenes a Veneçuela: 14 morts joves diàriament el 2019. L’informe de l’Observatori Veneçolà de la Violència (OVV) dona compte que almenys 5.076 nens, adolescents i joves de menys de 30 anys van ser assassinats l’any passat als carrers d’aquest país. L’Informe de Mortalitat per Morts Violentes d’Infantesa i Joventut llança una altra conclusió esgarrifosa: bona part aquestes morts «s’haurien pogut evitar».

 Del total d’aquestes víctimes, 102 van correspondre a menors d’11 anys, 234 van ser nenes o dones joves. Més de 2100 dels casos van ser episodis de resistència a l’autoritat de cossos policials com militars. L’OVV va demanar als poders públics que s’investigui cada fet per «confirmar» que els agents de seguretat van reaccionar  «davant del risc imminent» de ser ultimats. En cas contrari, s’estaria parlant d’«execucions extrajudicials».  Els uniformats «actuen de manera equivocada, entenen que la seva missió és abatre els presumptes delinqüents, o l’erradicació de la violència generant més morts i violant el que disposen la normativa constitucional i els tractats internacionals de Drets Humans.

Segons l’oenagé, que el Govern de Nicolás Maduro ubica en l’espectre opositor,  la xifra donada a conèixer podria ser superior. A més de les situacions relacionades amb l’àmbit de la seguretat, s’han reportat nombrosos filicidis i assassinats comesos per altres familiars. La violència ha tingut l’epicentre a l’estat de Miranda amb 771 menors de 30 anys morts per actes violents. Bolívar no és un dels estats menys poblats de Veneçuela. Per a l’OVV, l’alt índex de mortalitat violenta té relació amb la presència de grups armats i les disputes per l’explotació de recursos naturals.

D’acord amb l’OVV, la quantitat de morts joves suposa una disminució d’aquesta franja generacional, accentuada per les persones d’aquesta edat que han abandonat el país per fugir de la violència o la pobresa.  «Aquestes dades revelen que les dones joves han perdut entre 1,00 i 1,06 anys d’esperança de vida en les dues últimes dècades, mentre que els homes joves han presentat una pèrdua superior, al voltant d’1,40 i 2,42 anys en el mateix lapse».

De mal en pitjor

Ja a finals de desembre passat l’OVV va consignar que al llarg del 2019 havien tingut lloc 16.505 d’homicidis i que no se n’havien desglossat els episodis que afectaven en particular els joves i menors. La suma global representa una taxa de 60,3 morts violentes per cada cent mil habitants.

D’aquesta manera, Veneçuela va ser l’any passat el país més violent de la regió. El segueixen en ordre decreixent El Salvador amb 48 morts cada 100 habitants, Jamaica (47), Hondures (42), Colòmbia (25), Mèxic (22) i Brasil (19).

Al seu torn, l’OVV ha comptabilitzat entre 9 i 10 suïcidis per cada 100 mil habitants el que significa un increment de 140-170% des del 2015 fins al 2018.

Onada de femicidis al gener

Notícies relacionades

En aquest context, Marianela Anzola, del partit Un Nou Temps (UNT), va denunciar que només durant el gener del 2020 van ser assassinades 28 dones. La violència de gènere, va sostenir, «s’està convertint en una pandèmia». El 2019 es van cometre 391 femicidis, un 12,73 % respecte als 448 crims del 2018.  

Anzola va demanar «no polititzar l’agenda de la violència de gènere perquè el que li passa a una ens passa a totes». Va recordar que Veneçuela és signant de la Convenció Interamericana per Prevenir, Sancionar i Erradicar la Violència contra la Dona. Però aquest compromís no ha de quedar en l’aire. «És una obligació de l’Estat presentar un programa per a la defensa de la dona mitjançant la construcció de cases d’abric a les fronteres on elles transiten, producte d’una diàspora forçada.»