Espanya veu «insuficient» i «injusta» la proposta de pressupost de la UE

El Govern espanyol considera que la proposta de marc pressupostari per al període 2021-2027 plantejada divendres passat pel president del Consell Europeu, Charles Michel, de cara a la negociació que mantindran des d’aquest dijous a Brussel·les els 27 líders de la UE és «insuficient en la seva ambició» i «injusta en repartiment». Així ho ha assenyalat la ministra d’exteriors, la Unió Europea i Cooperació, Arancha González-Laya, que considera que ara per ara no ofereix una base suficient per arribar a un consens. 

Segons el parer de González-Laya, el pla distribuït divendres per Michel «és insuficient en la seva ambició»: «Si volem ser més geopolítics hem de reflectir-ho en el pressupost». A més, considera que és «injusta en el seu repartiment» perquè «no acaba de resoldre els problemes de divergència a la UE i no reconeix el paper de l’agricultura com a element de cohesió i transició ecològica». Precisament, la política agrícola comuna (PAC) és una de les partides que més perjudicades surten en la nova proposta amb una destralada del 14% respecte a la situació actual. 

«No és una base suficient per arribar a un acord, però com sempre Espanya serà constructiva i intentarà que arribem a un acord com més aviat millor», ha indicat insistint que el president del Govern, Pedro Sánchez, acudirà a la cita amb la «millor de les disposicions» per jugar un paper constructiu. «Buscarem que s’arribi a un acord com més aviat millor», però «ens importa que s’atenguin les necessitats més que la pressa o les dates per arribar a un acord», ha avisat sobre les possibilitats d’aconseguir un acord aquesta setmana. 

Crítiques de l’Eurocambra

La proposta que servirà de base a la negociació, un pressupost de l’1,074% de la Renda Nacional Bruta, tampoc ha agradat al Parlament Europeu. El seu president, David Sassoli, va advertir divendres que és «insatisfactòria» i que està lluny del que la Unió Europea necessita per finançar adequadament les velles polítiques –agricultura i cohesió– i els nous desafiaments. «Les xifres no difereixen gaire de les de la proposta finlandesa (1,07%). És una proposta que contradiu les ambicions entorn de les tres prioritats que els Estats membres han posat en el centre de la seva visió: clima, digitalització i dimensió geopolítica», es va queixar sobre un pla amb un import inferior a l’1,11% proposat per la Comissió Europea i a l’1,3% que reclama l’Eurocambra.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Segons el socialista italià, la proposta secunda la línia que defensen els països que entenen que la sortida del Regne Unit de la UE –i la seva aportació d’uns 10.000 milions d’euros anuals– significa «menys Europa» i, per tant, menys pressupost, com el grup dels anomenats «frugals», format per Holanda, Finlàndia, Àustria i Suècia i que reclamen un pressupost amb un sostre màxim de l’1%.

«Apreciem propostes per introduir els nostres recursos de manera que el pressupost de la UE no depengui principalment de les transferències dels Estats membres i avaluarem amb compte el reforç de les capacitats del Banc Europeu d’Inversions» però «la proposta sobre la taula no és una base satisfactòria per aconseguir un pressupost que respongui als compromisos assumits a l’inici del mandat. Faig una crida als Caps d’Estat i de Govern perquè facin tots els esforços per millorar-lo, perquè altrament el parlament no estarà en disposició d’acceptar-lo», ha avisat el president del Parlament Europeu