11 d’ag 2020

Anar al contingut

xacra social

El 97% dels casos de feminicidi a Mèxic queden impunes

Tan sols un de cada cinc homicidis de dones es va tipificar com a violència masclista en els últims quatre anys

Aitor Sáez

El 97% dels casos de feminicidi a Mèxic queden impunes

IMELDA MEDINA

Un accés de doble contraporta metàl·lica per registrar-se davant d’una zeladora. Murs alts. Sembla una presó, però és un oasi de concertines. Al seu interior viuen una trentena de dones amb els seus fills, amagades dels maltractaments dels seus marits. Es tracta d’un dels 69 refugis de màxima seguretat per a dones en alt risc per la violència masclista a Mèxic, on al dia en maten més de deu.

«El meu marit es drogava molt i arribava a insultar-me. Em sacsejava durament i amenaçava d’emportar-se els meus fills», explica la Carmen (nom fictici per protegir la seva identitat). Va arribar a aquest centre fa dos mesos on considera que li «van salvar la vida», però encara té «por de denunciar per les represàlies i perquè no servirà de res».

Va fugir de la seva llar a l’estat de Mèxic. Si no s’hagués escapat i el seu marit l’hagués matat, tan sols hi hauria una cinquena part de probabilitats que la justícia considerés el seu assassinat com a feminicidi. Tan sols un de cada cinc assassinats de dones a Mèxic es va investigar com a violència masclista en un primer moment en els últims quatre anys i mig, segons dades oficials recopilades pel diari ‘Animal Político’. El percentatge varia segons la regió. A Guanajuato, l’estat veí al de la Carmen, tan sols un 5% de les morts violentes de dones s’indaguen com a feminicidis. Alguns estats ni tan sols van reportar cap d’aquests crims el 2018.

La necessitat de tipificar el feminicidi

 «La llei estipula ben clarament què és un feminicidi, però no s’aplica. Això és per motius polítics, es decideix de forma arbitrària i els jutjats no funcionen amb enfocament de gènere. Aquesta feble tipificació de l’assassinat de dones, les posa més en perill», reclama a aquest mitjà la directora de la Xarxa Nacional de Refugis, Wendy Figueroa, sobre la desídia institucional davant el llast. Una auditoria oficial de l’any passat va revelar que existeix un subregistre intencional de múltiples homicidis contra dones.

Això passa en el segon país llatinoamericà –vuitè, per taxa– amb més feminicidis: 3.825 dones assassinades l’any passat, tan sols 1.006 es van catalogar com a violència masclista, segons xifres oficials. Els feminicidis van augmentar un 137% en l’últim lustre quatre vegades més que la resta d’homicidis, va indicar el fiscal general, Alejandro Gertz Manero.

El cap de la Fiscalia General la República (FGR) va desencadenar la controvèrsia al plantejar l’eliminació del tipus penal de feminicidi i modificar-lo a homicidi agreujat, argumentant que «complica inútilment la judicialització» d’aquests processos, segons diputades del partit governant Morena davant qui va llançar la seva proposta el primer dilluns de febrer. La tipificació dels assassinats de dones per raons de gènere serveix per castigar el delicte de manera justa i visibilitzar les expressions de violència masclista; eliminar-lo significa fer un pas enrere, van reaccionar nombroses legisladores i expertes en qüestions de gènere.

L’endemà la FGR va emetre un comunicat en què matisava que la proposta consisteix a reduir de set a una les condicions, requisits i circumstàncies, a fi de conceptualitzar el delicte en «homicidi en contra d’una dona» com a agreujant per elevar les penes al màxim d’entre 40 i 70 anys.

Un salvatge assassinat

Quatre dies després, l’assassinat de la jove Ingrid Escamilla va sacsejar Mèxic. La jove de 25 anys va ser escorxada i esquarterada brutalment per la seva parella Erick Francisco, un enginyer de 46 anys. La policia va filtrar imatges del cadàver i un vídeo de l’assassí amb el tors ensangonat que somiqueja i assegura que ho va fer per «por i vergonya». Les fotografies del cos apunyalat van obrir les portades dels tabloides, un al costat del titular ‘La culpa la va tenir Cupido’. La fiscalia ha obert una investigació als sis agents que van atendre l’escena, que, de moment, mantenen els seus llocs.

El salvatge homicidi va commocionar el país i el comportament de les autoritats ha desfermat la fúria d’un moviment feminista a l’alça que ja ha convocat manifestacions per tota la República en els pròxims dies.

Reformes davant de la impunitat

La tempesta per la revictimització de les dones assassinades i l’ínfima resposta judicial coincideix amb una dràstica reforma del Codi Penal empresa pel president Andrés Manuel López Obrador (Amlo).

Aquest dimarts el fiscal Gertz va acabar de corregir les seves polèmiques paraules. La intenció de reformar el tipus penal busca que el feminicidi «estigui prou clar per perseguir-ho», va exposar en la roda de premsa matutina del president, que va acusar de manipulació els mitjans. «Em tombaran el sentit d’aquesta conferència, ja que no m’agrada això», va exclamar molest Amlo.

L’endemà, el titular de la FGR va reprendre la Cambra de Diputats per la retallada d’uns 74 milions d’euros al pressupost de la Fiscalia per a aquest any. «Aquí sí, vostès ens van perjudicar», va pronunciar Gertz pensant que el seu micròfon estava tancat. Nombroses organitzacions civils han criticat Amlo per aplicar retallades tant en matèria de prevenció com en l’accés a justícia per als delictes contra les dones, així com excloure de les seves prioritats les qüestions de gènere, començant per obviar-les del seu discurs.

«La falta de voluntat política i recursos promouen una impunitat que alimenta la violència de gènere. Els homes senten que no rebran cap càstig, mentre les dones ni tan sols denuncien perquè desconfien d’una Justícia inoperant», assegura a aquest mitjà la directora de l’associació Sin Violència, Elia Orrantia.

La Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH) va denunciar que a penes la meitat dels feminicidis es consignen davant de la Justícia i un 90% queden impunes. Tan sols en tres de cada cent casos arriba a determinar-se l’autoria pel vincle amb la víctima, segons dades oficials, i «a penes un 1% arriben a sentència», indica l’activista.

Temes: Mèxic