El record d'Auschwitz apel·la a no obviar l'auge actual de la ultradreta

Representants de més de 50 estats i organitzacions i 200 supervivents de l’Holocaust van recordar aquest dilluns en el memorial d’Auschwitz-Birkenau l’alliberament fa 75 anys del més gran camp d’extermini nazi. El 27 de gener de 1945, unitats de l’exèrcit soviètic trobaven les restes del que havia sigut el centre més gran d’aniquilació de jueus europeus i d’altres minories del Vell Continent, així com d’opositors i combatents contra el règim nacionalsocialista.

En el que avui és un memorial, els soldats de l’Exèrcit Roig van trobar llavors uns quants milers de supervivents que els membres de les SS havien deixat darrere seu al fugir de l’avanç de les tropes enemigues. Malgrat els intents d’eliminar les proves del genocidi, l’assassinat sistemàtic de jueus, gitanos, opositors polítics o presoners de guerra ha pogut ser àmpliament documentat tant a través de documents oficials com de testimonis de supervivents i fotografies.

L’acte d’aquest dilluns, celebrat al memorial a cel obert situat al sud de Polònia, busca mantenir viva la memòria sobre el primer genocidi de caràcter industrial de la història de la humanitat.

Renaixement ultranacionalista

La commemoració d’aquest any ve, no obstant, marcada per un renéixer de les tendències ultranacionalistes i revisionistes al Vell Continent: en les últimes eleccions al Parlament Europeu, les forces ultradretanes van obtenir els seus millors resultats des que se celebren aquests comicis, un nou avís sobre l’avanç de posicions que semblaven desterrades de la primera línia política europea. La vigília de la commemoració va estar marcada, no en va, per nombrosos recordatoris del fet que si Auschwitz va passar una vegada, podria tornar a passar.

«No volem oblidar ni oblidarem el vostre sofriment. Aquest record és, no obstant, també una advertència: qui coneix el camí cap a la barbàrie d’Auschwitz s’ha d’oposar als seus inicis. Això forma part de la responsabilitat de qui no coneix punt final». Així ho va escriure el president federal alemany, Frank-Walter Steinmeier, al llibre de visites d’Auschwitz-Birkenau.

Qüestió d’Estat

Prèviament s’havia reunit amb supervivents del camp d’extermini. No oblidar que els crims comesos a Auschwitz van ser responsabilitat fonamentalment alemanya és raó d’Estat de la República Federal des de la seva fundació el 1949. Steinmeier va parlar obertament durant la seva visita al memorial de la «culpa alemanya», com informaven periodistes alemanys que van acompanyar el president federal.

El màxim representant de la delegació alemanya visitava per primera vegada Auschwitz. La seva firma al llibre de visites fa referència indirecta al cicle polític que viu Europa, marcat pel renaixement ultra, del qual Alemanya tampoc escapa: des del 2017, el tercer partit del Bundestag és Alternativa per a Alemanya (AfD), una formació ultra amb integrants que relativitzen els crims nazis.

«Conservar la memòria»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El president de Polònia, Andrzej Duda, va ser l’únic representant d’un Estat que va intervenir en la cerimònia, en la qual el principal protagonisme va ser concedit als supervivents. «És el meu privilegi conservar la memòria a la República de Polònia i protegir la veritat sobre el que va passar», va dir Duda. «La veritat sobre l’Holocaust no pot morir. El record d’Auschwitz ha de continuar perquè mai es torni a repetir».

Les paraules de Duda van tenir com a inevitable teló de fons les actuals disputes diplomàtiques entre Moscou i Varsòvia sobre la responsabilitat de Polònia a l’Holocaust, i també els actuals intents del Govern polonès de l’ultranacionalista PiS (partit Llei i Justícia) de desvincular per llei Polònia del genocidi.